22 de gener de 2020

Encara ressona el pessebre de la Plaça Sant Jaume

Si una cosa tenen els pessebres que cada any s'instal·len a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona és que ens permeten parlar i reflexionar sobre el pessebre. 

No és posa cosa, ja que a partir d'aquestes reflexions i discussions que ja fa anys que es produeixen hem vist com en algunes associacions de pessebristes comença a haver-hi pessebres diferents. 

També hem constatat com alguns posicionaments beligerants contra les innovacions en el pessebre que sentiem fa uns anys actualment estan molt més que suavitzats.

Adjunto l'intel·ligent article d'en Ramon Bassas publicat al num 491 de la revista FOC NOU. Val la pena.




17 de gener de 2020

El pessebre per sant Antoni

El fantàstic llibre de fra Valentí Serra de Manresa "El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme" presentat recentment com vam anunciar, explica entre d'altres coses el lligam del pessebre amb el calendari. La funció pedagógica del pessebre es veu clarament representada en les variacions que té al llarg de tot el seu cicle.

Diu fra Valentí que és tradició per sant Antoni, que els animals del pessebre ocupin el lloc dels pastors i reis i es posin tots a adorar l'Infant. Enguany, no me n'he pogut estar de fer-ho així.



16 de gener de 2020

Un pessebre retrobat


De França ens arriba una curiosa notícia que té unes figures de pessebre com a protagonistes. Es tracta d'unes figures de pessebre de l'any 1887, que pertanyien a la basílica de Châteauneuf-sur-Cher (un poble del centre de França), i que fa 30 anys que havien desaparegut, sense que mai se'n coneguessin les circumstàncies exactes.

Ara, un col·leccionista de Nîmes posa en venta aquestes figures per 75.000 euros. Diu que ell les va adquirir legalment. El poble bé que les voldria recuperar, però el preu és, per a ells, impossible.

Tot i que no n'hi ha cap certesa, sembla que el rector que hi havia als anys 80 hauria venut les figures. Cosa que no seria correcta perquè, amb la separació entre Església i Estat que s'establí a França l'any 1905, el legítim propietari de les figures seria l'ajuntament de la la vila.

Podeu trobar més detalls d'aquest embolic (que sembla que acabarà als tribunals) a France Bleu.

6 de gener de 2020

Detalls de l'Epifania

I si els reis haguessin viatjat per comprovar que Jesús era home?

El que és realment extraordinari del naixement de Jesús és que per primera vegada el fill de Déu es fa home (ommnibus membris expressum, és a dir, dotat de tots els seus membres). L’argument a favor de la humanitat de Crist obté tota la seva força del membre sexual del nen.

En moltes representacions de l’adoració dels mags el tema central és la contemplació del sexe de Jesús. Déu ve a viure com a home entre els homes i ofereix el seu membre més fràgil per dissipar d’una vegada per totes qualsevol dubte sobre la seva encarnació. L’esdeveniment meravellós de l’epifania dels mags consisteix simplement a mostrar a l’adorador el sexe del nounat, és per això que en molts exemples la Mare de Déu retira els draps que cobreixen el nen, i li separa les cames, mentre Melcior s’apropa per contemplar l’entrecuix del nen.

Una vegada més comprovem que la representació dels fets de la infancia de Jesús estan molt vinculats a les preocupacions de les persones que les fan.



El Greco. s. XVI

Bartolomé Esteban Murillo. s. XVII

Bartolomé Bermejo. s. XV

Jan de Bray. s. XVII

5 de gener de 2020

10 raons per visitar els pessebres de Castellar del Vallès

Resultat d'imatges de pessebres de castellar de valles cinema
















Fa uns dies vaig anar a visitar l’exposició de pessebres de Castellar del Vallès i us he de confessar que ho vaig fer amb una certa prevenció: ¿ajuntar el pessebre amb pel·lícules no seria un experiment massa forçat?

Doncs no. És una exposició que val molt la pena i que recomano visitar. Hi ha moltes coses que em van agradar. Sense pensar-hi massa, se m’acudeixen les següents raons per recomanar-ne la visita:

1) Seguint la llarga tradició dels pessebristes castellarencs, els diorames són d’una gran qualitat.

2) En la majoria dels casos, la relació entre cada pessebre i una pel·lícula està molt ben trobada.

3) Les tauletes al costat de cada diorama ofereixen informació suficient i permeten diversos nivells de lectura dels pessebres (crèdits del pessebre, informació de la pel·lícula i passatge evangèlic).

4) Si volgués portar un grup d’infants a una exposició de pessebres per fer-los catequesi, sense cap mena de dubte els portaria a Castellar del Vallès. Té més potencial catequètic qualsevol dels diorames castellarencs que no pas els diorames clàssics que no ajuden a despertar la curiositat ni a fer-se preguntes.

5) M’agrada molt descobrir una exposició que és fruit d’un treball en equip. L’exposició de Castellar no és la suma de diorames fets per diversos pessebristes sinó un conjunt de diorames fets amb voluntat de presentar un treball en comú.

6) No només hi ha un treball d’equip entre els pessebristes, sinó que s’ha treballat conjuntament amb una altra entitat de la població. En aquest cas, el Club Cinema Castellar. 

7) Visitant l’exposició de Castellar no només vaig veure una bona mostra de pessebres, sinó que vaig aprendre coses sobre el cinema. L’exposició sobre cinema que es pot visitar al primer pis val la pena per ella mateixa.

8) Els pessebres de Castellar van sortir a la televisió. I això m’agrada perquè desmunta el victimisme que moltes vegades veig en el món del pessebrisme: “Els mitjans no ens fan cas”, “Només parlen del caganer”... Doncs resulta que els mitjans sí que ens fan cas: el que cal és saber-los oferir un tema nou... i això a Castellar ho saben fer!

9) Estic segur que l’exposició de Castellar està ajudant a aconseguir nous públics més enllà dels “clients” habituals de les exposicions de pessebres.

10) I el que més m’agrada de l’exposició de Castellar del Vallès és estar en un lloc on noto que algú em vol explicar alguna cosa. Hi veig una voluntat de crear un relat, de donar un missatge, i no només de presentar uns diorames més o menys bonics (com passa a altres exposicions).

Doncs fins aquí les meves 10 raons escrites a corre-cuita.







4 de gener de 2020

En Panxes i el seu pessebre


Al Museu d'història de Sabadell s'hi poden veure quatre figures que pertanyen al pessebre articulat que a l'últim quart del segle XIX construia l'enginyós teixidor conegut pel sobrenom d'en Panxes.

Ja en vam parlar fa uns anys fent referència al testimoni escrit de Marià Burgués.

Es tractava d'un pessebre amb tres centes figures en moviment que es movia a partir d'una roda de fusta accionada a mà. Cordills, filferros i mecanismes innombrables contribuïen a donar moviment a totes les peces. En Panxes era un veritable enginyer dels telers, sense estudis, que va inventar mecanismes que després es van incorporar als telers mecànics.

L'espectacle del pessebre en vominent era molt vistós i alhora divertit. Quan feia prou estona que la gent se'l mirava apareixia un fantasma que espantava el públic i els convidava a sortir per donar pas al següent grup.





3 de gener de 2020

Educar amb el pessebre

Quan vam fundar el Col.lectiu El Bou i la Mula, ara fa vint anys, vam dedicar bona part dels esforços dels primers anys a reflexionar i fer propostes sobre les virtuts educatives del pessebre. Més enllà de la transmissió de continguts i valors de caire religiós, el pessebre ens aporta moltes possibilitats com a activitat educativa. Moltes escoles i d’altres tipus de centres educatius fan el pessebre cada any com a activitat d’expressió, de creació i de treball en grup.

Passats vint anys crec que el pessebre continua essent una activitat que té uns valors educatius fonamentals, però la societat ha canviat molt i probablement la funció educativa del pessebre també. M’explicaré millor amb un cas: Fa uns mesos, tot contemplant el frontal de Sagàs que es pot veure al Museu diocesà de Solsona, tenia al costat un grupet de joves de vint-i-pocs anys que anaven interpretant les imatges. En arribar a la representació de la Visitació, on Maria i Elisabet es fonen en una abraçada, un d’ells pregunta què vol dir aquella escena, i l’altre li diu: “deu ser una escena lèsbica”.  No em vaig poder aguantar i els vaig ajudar a interpretar tot el frontal, cosa que em van agrair.

Els pessebres del segle XXI els contemplaran generacions de persones amb un nul coneixement dels elements més bàsics de la cultura religiosa. Molts pessebristes formen part ja d’aquesta generació que desconeix el relat que estan representant amb els seus pessebres. Els pessebres de les exposicions i també els pessebres públics han de complir la funció de transmetre el relat fundacional de la nostra cultura a aquesta societat. Caldrà doncs que els pessebristes trobin un llenguatge que vinculi una societat secularitzada i analfabeta de termes religiosos, amb una tradició d’origen religiós que conté diversos elements simbólics que és imprescindible conéixer.
A l’espai públic els pessebres estaria bé que utilitzessin formes d’expressió artística pròpies d’aquesta època aplicades al pessebre. És una bona manera de generar diàleg sobre la tradició. A les exposicions cal repensar la forma de presentar els pessebres, caldrà prendre consciència de qui és el públic que visita les exposicions, què coneix del relat del Naixement.

Amb el pessebre podem continuar educant la població sobre els símbols i els valors que estan a la base de nostra cultura cultura.

2 de gener de 2020

El betlem popular de Mallorca

Els pessebres populars de Mallorca tenen un aire entre provençal i napolità que m'ha agradat molt. Podem trobar-hi totes les escenes de la vida rural de la illa acompanyant el naixement de Jesús. Les figures populars mallorquines són senzilles i molt expressives, representen tota l'activitat comercial, social i festiva de la seva gent.

Un dels pessebres més admirat és el que l'associació  Betlemistes de Mallorca construeix a l'entrada de l'Ajuntament de Palma, aquest any dirigit per Catalina Rullan. L'escenari reprodueix indrets coneguts de la ciutat com l'Ajuntament, el Castell de Bellver i el molí son Llàtzer, entre d'altres. Les més de 200 figures són obra de Margalida Nicolau. 








1 de gener de 2020

Pessebrisme als Estats Units

Als EUA també hi ha aficionats i col.leccionistes de pessebres.

Hi ha una publicació anomenada Creche Herald de gran qualitat amb molta informació,


o aquesta pàgina web del Glencairn Museum de Pensylvania.



31 de desembre de 2019

Els meus pessebres


En Manuel Vilatersana Pegueroles (Mataró, 1923) és un pessebrista mataroní que va fer una molt bona feina per la tradició del pessebre, especialment en els anys difícils de la post-guerra. L'Associació de Pessebristes de Mataró, fundada el 1935, pràcticament va desaparèixer després de la Guerra Civil. Aleshores, el Foment Mataroní va ser l’entitat que va mantenir encesa la flama del concurs de pessebres. I dins del Foment Mataroní, una peça clau fou Manuel Vilatersana.

A més a més de la convocatòria del concurs de pessebres de Mataró, el fruit més destacat d’aquella tasca en pro del pessebrisme va ser l’organització, el Nadal de 1948, del I Concurs Comarcal de Petits Pessebres. El convocava el Foment però a les bases es veia el logotip de l'Associació de Pessebristes de 1935. Aquella iniciativa tenia el gran valor de promoure el coneixement i la col·laboració entre pessebristes de diverses poblacions de la comarca. Sabem del cert que, per part del Foment Mataroní, un dels principals impulsors era Manuel Vilatersana.
Enguany Manuel Vilatersana ha publicat un petit llibre, que ha repartit entre familiars i amics, amb una selecció de fotografies dels pessebres que ha anat fent al llar de la seva vida. Es diu Els meus pessebres. És un petit testimoni molt interessant de la història del pessebre a Mataró.

Fa uns anys Vilatersana també va publicar un petit llibre (Una història particular. Mataró, 2017) en el que es recopilaven diversos records personals, sobretot relacionats amb la seva feina al voltant del món del cinema. El darrer capítol, però, estava dedicat a la tradició de fer pessebres, i als pessebres que fa a la seva llar.

Manuel Vilatersana parla de la seva faceta pessebrista amb una gran modèstia, però és just fer reconeixement de la seva tasca pel món del pessebre.

28 de desembre de 2019

Aurora Cardona


He conegut l'Aurora Cardona, estava fent modelatge de cara al públic al Centre d'Artesania de Catalunya.

És una figurista autodidacta de Rubí que fa unes figures molt interessants, plenes d'expressivitat i ingenuïtat. Treballa amb gres de xamota fina. 

Cal tenir en compte aquestes noves aparicions de figuristes que aporten un toc de novetat al pessebre.





27 de desembre de 2019

Quines són les primeres figures de pessebre?

L'amic, i col·laborador, Bosco Garcia ens fa arribar aquesta notícia que fruit de la seva recerca en bibliografia italiana ha trobat fa poc.


Es comunament convingut que les figures exemptes de pessebre més antigues són les d’Arnolfo de Cambio (1235-1302) obrades el 1288, que es troben a l’església de Santa Maria la Major de Roma. Fou un encàrrec del primer papa franciscà Niccoló IV, i originàriament eren destinades per a la seva capella funerària.


Figures d'Arnolfo di Cambio
Amb millors tècniques de datació s’ha establert que les figures de pessebre de fusta que es conserven a la basílica de Sant Marc de Venècia, obra del Mestre de Ferrara, són de cinquanta anys abans. El Mestre de Ferrara (actiu entre 1225-1230) fou deixeble de Benedetto Antelami. Del que més ha pervingut d'ell són peces fetes amb pedra de Verona. A l’església de Sant Mercurial de Forli hi té una Adoració dels Reis d’Orient.


Adoració i somni dels Reis del Maestro dei Mesi di Ferrara a l'església de Sant Mercurial de Forli

Adoració dels Reis del Maestro dei Mesi di Ferrara, Venezia, Museo del Seminario Patriarcale





26 de desembre de 2019

El pessebre, Isaïes i l'arca

En Bernat Soler, novici de la comunitat de Taizè que esta en període de formació al sud d'Itàlia, ens fa arribar aquest pessebre que han fet a la parròquia del Sacro Cuore de Santeramo in Colle (província de Bari), inspirat en la profecia d'Isaïes 11,6-8. L'han fet durant el mes de novembre amb els nois i noies dels grups de catequesi d'11-12 anys.


Centenars d’anys abans del naixement de Jesús, el profeta Isaïes ja parlava d’un Salvador que alliberaria definitivament el poble d’Israel, que portaria la reconciliació definitiva entre Déu i el seu poble, que establiria la pau entre les nacions. Durant el temps d’Advent, els cristians rellegim aquestes profecies i veiem en Jesús aquest Príncep de Pau fill de David, del qual parlava el profeta. Isaïes (11,6-8) ens parla d’una pau en plenitud, pau per a tota Creació: la pau entre els homes mateixos no serà possible si no hi ha pau entre els homes i la resta de la Creació.










En un moment on prenem consciència dels perills que amenacen la Creació, al pessebre, Jesús hi ve per recordar-nos que els humans som part integrant de la Creació! I que som cridats a tenir-ne cura. Els animals de què parla Isaïes naveguen en una arca, en un mar que és reflex de la nostra deixadesa, però ja són capaços de començar a viure en pau… Per què no viure des d’ara aquesta pau de dins de l’arca i consentir a una salvació que advé si l’acollim plegats?



El profeta retrata un món on passen coses impossibles: animals que haurien de devorar-se els uns als altres es fan amics, bèsties perilloses per als humans esdevenen manses... I si es tracta d’una invitació a acollir la vinguda de Jesús com una oportunitat per aquesta pau paradoxal? Acollir Jesús com aquest infant de llet que juga vora el cau de l’escurçó ens recorda que allò que ara ens sembla impossible, pot esdevenir possible, perquè per a Déu no hi ha res impossible...

24 de desembre de 2019

26è Pessebre vivent de la Torre del Suro


Ja sé que els pessebres vivents juguen en una altra lliga, però no vull perdre l'ocasió d'explicar la visita que vaig fer l'altre dia, acompanyat per l'Oscar Martínez, a aquest pessebre vivent del barri del Ginardó de Barcelona.


Un pessebre vivent protagonitzat pels membres del Taller Escola Sant Camil, persones amb una discapacitat intel.lectual. Porten un mes preparant tot el muntatge, que captiva els espectadors per la gran qualitat de la seva presentació. Tots els detalls estan molt ben cuidats, essent així un exemple molt acurat d'expressió popular el Naixement de Jesús.

Les persones que interpreten els diferents personatges del pessebre ho fan amb molta concentració, conscients que el públic ve a veure un espectacle. La vinculació dels actors amb els personatges és tal que transmeten un sentiment de tendresa poc habitual en aquestes representacions. Vaig veure una marededéu plorant d'emoció, sense deixar d'interpretar el seu paper.


És realment un esdeveniment del barri, moltes famílies amb infants feien una llarguíssima cua per contemplar el pessebre. Es tracta sens subte d'un reconeixement a les persones amb discapacitat intel.lectual, absolutes protagonistes del pessebre.

Vint-i -sis anys de Pessebre vivent, amb tota una història al darrere. Ens comentava l'Amadeu Carbó, un dels educadors del centre, que en un determinat moment van estar a punt de deixar de fer-lo ja que tot el muntatge era realment costós. Aquell any una senyora que tenia una sastreria teatral els va donar tot el vestuari nadalenc de la sastreria, i això va ser el revulsiu per no deixar de fer-lo i fins i tot ampliar-lo.






23 de desembre de 2019

Els pessebres del Museo de Artes Decorativas de Madrid

El Museo de artes decorativas de Madrid és un dels llocs on s'hi poden veure pessebres i figures tot l'any. Per Nadal treuen algunes peces més que normalment tenen als magatzems.

Un dels atractius és el pessebre napolità amb figures del XVII construït pel pessebrista madrileny Francisco Maroto (ABM).







Al costat s'hi pot veure, sense identificar un pessebre d'aparador, probablement provinent d'algun convent o casa senyorial. Testimoni d'una época en que més que fer el pessebre, es posava el pessebre com a element deposicional durant les festes.


A la mateixa sala hi ha unes figures de l'escultor  valencià José Esteve encarregades per Carles IV per completar el Belén del Príncipe (actualment dispers pel Patrimoni Nacional espanyol i per col·leccions privades). Les figures representen balls i tipus populars espanyols.



Finalment, i també sense identificar hi ha aquests Reis a cavall.


En una altra sala podem veure-hi divertses figures.  D'entrada un Naixement i uns pastors d'adoració de Luisa Roldan, La Roldana (1656-1704)


 Els dos pastors d'adoració van ser copiats en guix per Luis Buendia actiu als anys 1950-70



Un tercer pastor també de Luís Buendía copiat d'un original de La Roldana

Una altra vitrina ens mostra figures napolitanes del XVIII





Més endavant, un pessebre del XVIII del virreinat de Nueva España (Mêxic)



Un Naixement del XVIII del virreinat del Perú


Un naixement del XVIII d'escola Salzillo (atribuït a Roque López)

I un naixement del XVII del virreinat del Perú


Per acabar, les conegudes peces de Castells del Naixement inspirat en un quadre de Murillo