Poema: "Maestro y figura de pesebre"

(Des de les Illes Canàries, l'amic Félix Elorz Ramírez ens fa arribar aquest escrit, que reproduïm a continuació)

Según la postal antigua (encontrada en la Red) es una figura del primer y "auténtico" figuraire de belenes español el autor olotino Ramón Amadeu (Barcelona 1745-1821), que representa a una madre con su hijo a hombros mientras realiza el trabajo de diario, doméstico o en la tierra de labranza; es de una belleza inusual por la finura de los detalles, (algunos como el cinto de cuero que amarra al hijo a su cabeza para trabajar con seguridad da a la propia figura de pesebre un carácter etnográfico que refleja al detalle la época), y por el modelado que le dan categoría museística o pertenencia a una gran colección.

Fragmento de postal antigua
encontrada en internet

Es apreciable, al comparar con figuras reconocidas de Amadeu, que no parece de la misma mano y, rebuscando en internet, según el autor Joan Yeguas i Gassó (*) se trata de un escultor catalán anónimo con formación académica, (gran conocimiento en anatomía y en posición y movimiento de las vestimentas), de excelsa calidad y en ejercicio durante la primera mitad del siglo XIX, eso sí, influenciado por las figuras de Amadeu y por las napolitanas de los belenes de la época. En el estudio de esta figura y otras del escultor desconocido que provienen en su mayoría de la misma colección privada, el citado autor lo denomina como el "Maestro de la colección Gelabert".

Y lo que sigue ya no es una conjetura/hipótesis ni la controversia de una autoría, es una sensación, la que produce la simple contemplación de la figura...:

Maestro y figura,

retrata con las manos,

modela con la cabeza,

detalles insondables de la naturaleza,

humana banal divina pequeña,

escultura de pesebre,

sobre sus hombros el peso del amor,

en sus manos el sudor del estío,

en la mirada el destino,

que saluda el niño,

a la frente sujeta,

no hay más que una,

Madre ¿no me suelta?,

áspera garrotxa rota y dura,

hasta la sepultura.

Félix Elorz Ramírez, abril 2021

(*) Joan Yeguas i Gassó, Ramon Amadeu i el pessebrisme català al Museu dels Sants d’Olot. Estudi, documentació i inventari d’escultures (fons dels Museus d’Olot i dipòsit de la família Bolós), Museus d’Olot Institut Municipal de Cultura d’Olot, 2019, págs.57-59.

Dos favors

Per culpa de les restriccions i del confinament, enguany he pogut visitar menys exposicions de pessebres de les que hauria volgut. En aquestes poques visites he constatat un fet que ja fa anys que es pot observar en algunes de les mostres de pessebre que es fan a casa nostra. És un fet minoritari, però no aïllat.

Em refereixo als rètols que solen acompanyar els diorames. En aquests rètols se sol informar de l’escena que es presenta i del nom de l’autor. En alguns casos també hi figura l'autoria de les figures. I el fet és que, en alguns casos (insisteixo: minoritaris!), aquests rètols tenen una qualitat millorable: faltes d’ortografia, informació incorrecta....

Per això vull demanar dos petits favors.

Tal com acabo de dir, en més d’una ocasió he vist el text d’aquests rètols amb faltes d’ortografia. Aquest és el primer favor que vull demanar: seria possible que abans d’imprimir aquests textos algú els revisés? Normalment són rètols impresos, no és res que s’hagi improvisat, hi ha marge de revisió... Penso, per exemple, que no costaria massa evitar escriure «Neixement» (com he vist en algun lloc) i posar «Naixement».

I també hi ha moltes associacions que indiquen, en els rètols, l’autoria de les figures que hi ha al diorama. Ben mirat, ningú ho demana, i personalment penso que no aporta gaire res als visitants «no entesos» que tal figura és Carratalà o Castells (i menys si no se’ls explica qui són Carratalà o Castells!). És una informació que es podria ometre. Però, si es posa, cal que la informació sigui acurada. I aquest és el segon favor que vull demanar: si s’indica l’autoria de les figures, que aquesta informació sigui correcta! Si un diorama té figures de Joaquín Pérez, que el rètol no digui que són de Carlos Delgado. I que el rètol no informi que les figures són de Castells, si les ha fet Carratalà! (Aquests exemples també són reals).

Ja sé que els reptes i els problemes de les nostres associacions són molts i molt importants (i més ara, en temps de pandèmia). Demanar uns rètols ben escrits pot semblar una frivolitat. Però uns rètols acurats són una petita mostra de respecte al públic, a la nostra llengua i al pessebrisme.

Un pessebre públic de Sant Cugat apareix amb missatges socials

Segons informa Cugat media, el pessebre que s'instal·la a la Plaça de Barcelona de Sant Cugat, ha aparegut avui amb uns cartells que aporten missatges de caire social.

L'acte ha estat obra del col·lectiu Arran Sant Cugat. 

Fa anys que reflexionem sobre el paper del pessebre a l'espai públic. Hem vist diverses situacions totes elles controvertides, des de pessebres reivindicatius amb un clar missatge social com el de Terrassa de 2009 fins a sabotages contra el pessebre amb el robatori de la figura del Nen Jesús en diverses ocasions.

El cert és que el pessebre a la plaça pública no pot tenir el mateix sentit que tenia fa cinquanta anys quan, en el context d'una societat molt diferent de la nostra, es van començar a instal·lar.

Un apunt més per a la reflexió amb el que acabem el període d'actualització diària de notícies al nostre blog que cada any oferim des de l' 1 de desembre al 6 de gener.

Què és la mirra?

Per respondre aquesta pregunta reproduïm l'article de Salvador Clot  publicat el dia 3 de gener a elmon.cat on parla sobre el tercer regal dels Reis: la mirra. L'hem il.lustrat amb figures de pessebre del Rei negre.

Mirra, el misteri del tercer regal

Salvador Cot (Editor d'El Món)

És fàcil comprar mirra. A qualsevol herbolari de Catalunya es poden obtenir tot tipus de concentrats i derivats d’aquesta resina que s’extreu d’un arbust (Commiphora myrrha) que pertany a la família de plantes balsàmiques. Aquest vegetal es troba a les regions àrides d’Àfrica tropical i subtropical i a Aràbia. Viu en llocs molt secs i, en conseqüència, les fulles són estretes. Les flors també són petites, rosades o grogues, i creixen en branques espinoses.

Però, per a què dimonis serveix, la mirra? Doncs ara, bàsicament, per fer perfums. Per exemple, una  Acqua di Parma de 180 mil·lilitres per 139 euros. Annick Goutal fabrica i distribueix Myrrhe Ardente per uns 92 euros, però en una ampolla de 50 mil·lilitres. Per a butxaques no tan plenes, Tesori Oriente Profumo Mirra permet gaudir del mateix producte per només vuit euros.

Però la mirra és coneguda des de temps antics com a medicament desinfectant. I ara continua utilitzant-se, essencialment en l’àmbit de la higiene dental, tant domèstica com professional. Mirra Propolis permet glopejar aquest regal regi per menys de 10 euros, i en envàs d’un quart de litre.

I per què portaven mirra els Reis d’Orient?

Doncs el cert és que no hi ha una explicació convincent al passatge de Sant Mateu que cita la mirra al costat de l’or i l’encens. En l’época de l’Imperi Romà era considerada una mercaderia valuosa i, de fet, els antics egipcis venien utilitzant-la des de feia molts segles per embalsamar cadàvers i perfumar les estances, a més dels usos medicinals que, d’una manera o una altra, han arribat fins ara. Però no hi ha acord sobre quin és el simbolisme concret que pretenia transferir-li l’Evangeli.

En qualsevol cas, la mirra ha desaparegut de la quotidianitat en la societat actual. Fins el punt que a “La vida de Brian” (Terry Jones, 1979), una seqüència memorable, just al principi de la pel·lícula, fa que la mare del protagonista expressi els seus dubtes sobre la perillositat de la mirra “és una bèstia, no?” I, per si de cas, demana llençar-la pel wàter. La mirra ha sobreviscut, certament, però ja no és el que era.

Pessebre alternatiu?

 

Al Centre Parroquial de Calella s'hi pot contemplar aquest pessebre. Un pessebre que va acompanyat d'aquest poema del rector de la parròquia, Mn. Cinto Busquet:

PANDÈMIA

Quan gairebé tot se’ns atura

i la incertesa regna en els cors,

quan la solitud ens recorda

que l’escalf humà és un do,

quan els somriures traspuen

d’esguards tenallats pel dolor,

comencem a entendre millor

que la vida és massa preciosa

perquè no la fem ben nostra

justament quan se’ns esmuny,

i així trobem en la precarietat

que embolcalla el diví Infant

de la menjadora de Betlem

el missatge més consolador

per a fer-nos albirar la Llum

més enllà dels nostres plors.

Un pessebre que ens remet al nostre món, a la nostra realitat i, que d'aquesta manera, actualitza no només la tradició, sinó també el missatge del primer pessebre. Dels pocs pessebres que he pogut visitar aquest Nadal, aquest és un dels únics que "em diu" alguna cosa. Per això penso que val la pena fer-ne esment en el nostre blog.

El que m'ha cridat l'atenció és que a la web de la Federació Catalana de Pessebristes aquest pessebre s'anuncia com a "pessebre alternatiu". Els altres dos pessebres que es poden visitar a Calella, i que també estan anunciats a la mateixa web, no porten cap mena d'adjectiu. És per això que em pregunto amb quina intenció, o amb quin criteri, hi ha pessebres que es qualifiquen d'alternatius i d'altres que no. Suposo que deu haver-hi alguna raó, però a mi se m'escapa...

Pessebre alternatiu... alternatiu a què?

Pessebre amb efectes de la covid19

 

Sempre hem reivindicat els nous llenguatges en el pessebre. I sempre hem afirmat que el pessebre seguirà sent una tradició ben viva en tant que sigui un reflex de la societat que el fa.

En Jofre Capdevila, que es defineix com a "pessebrista sense carnet", enguany ha fet un pessebre que pateix els efectes de la pandèmia de la covid19.

Us convidem a visitar virtualment el seu pessebre, així com els pessebre que ha fet altres anys. Val la pena!

https://elpessebre.wordpress.com/

El pessebre municipal d'Arenys de Mar: tradició i innovació

 

No és la primera vegada que en aquest blog parlem del pessebre municipal d'Arenys de Mar. De fet, n'hauríem d'haver parlat més sovint.

Perquè el pessebre que, els darrers anys, ens presenten els creadors Txeni Gil i Santi Artigas a la sala d'exposicions del centre cultural del Calisay és un pessebre que sempre val la pena visitar.

El pessebre "del Calisay" preserva aquells elements que reconeixem com a tradicionals (el suro, la molsa, unes figures clàssiques -en aquest cas, de l'escola olotina-,...) però amb la voluntat de buscar noves formes d'expressió.

Enguany el pessebre municipal d'Arenys de Mar s'ha vist afectat per la pandèmia. Davant la dificultat de fer-lo dins la sala d'exposicions, el pessebre es pot veure en el pati.

Així, les figures estan ubicades en unes caixes de fusta que envolten l'alzina que presideix el pati del centre cultural Calisay.

Hi ha més d'una referència a la pandèmia que estem patint. Les figures estan separades per grups bombolla i, a més a més, no és difícil imaginar que "viuen" en balcons. La vida als balcons és un símbol de les setmanes que tots plegats vam passar confinats.

D'aquesta manera en un pessebre ben tradicional, amb el naixement, l'anunciació als pastors, els reis en camí... ens hi sentim representants.

Si sou del Maresme... aneu a visitar el pessebre d'Arenys de Mar! (fins el dia de Reis).

Fer el pessebre, una tradició a l'Escola Casas

Una tradició arrelada a l'Escola Casas de Barcelona, una escola municipal i pública d'infantil i primària, és que quan s'acosten les Festes de Nadal els infants del Cicle Superior realitzin l'estudi i el projecte sobre el pessebre que es construirà al centre pel Nadal d'aquell curs escolar. Normalment es fa una recerca d'informació sobre algun lloc del món o una cultura en concret. Aquesta esdevindrà l'eix central sobre el qual s'ambientarà la representació plàstica i decorativa del naixement de l'infant Jesús.

Aquest curs escolar 2020-21, complex, incert i amb pandèmia per la COVID-19, l'alumnat de 6è de primària no han volgut renunciar a la seva tradició de construir el seu pessebre al vestíbul de l'escola, tot i tenir clar que amb les mesures sanitàries i de prevenció no podrien treballar conjuntament amb l'alumnat de 5è curs i que les famílies de l'escola no podrien accedir al centre, per veure el seu pessebre.

Sota la idea: "Aquest any no podeu entrar, però el nostre Nadal surt a fora" i amb la voluntat de tirar endavant el pessebre 2020, es va programar dins de l'espai de tallers pel 6è curs un projecte de treball interdisciplinari des de les àrees de: català, castellà, anglès, plàstica i valors. I així s'ha donat vida a un pessebre del tot diferent.

Primer de tot es va generar un debat sobre les emocions i sentiment que viuen aquests alumnes en temps de pandèmia i com els afectava el distanciament social que ens calia tenir. Treballant quines emocions o sentiment volien transmetre, va sorgir i consensuar una proposta col·lectiva pel seu pessebre 2020.

A la fi es va decidir la realització d'un pessebre vivent al carrer, a ulls del veïnat, just on hi ha la porta principal del nostre centre educatiu. La realització d'aquest pessebre es va documentar visualment i es va enregistrar amb vídeo, aquí cada infant havia escollit quina figura de pessebre volia ser i l'havia vestit i ambientat; cosa que va generar una imatge atemporal i molt eclíptica. Hi havia vestuari tradicional català o de la cultura del món d'on era originaria la familiar de l'infant, així com vestuari i elements contemporanis i actuals i l'escenificació aplicada de totes les mesures preventives per la COVID-19. Una imatge visual que va sorprendre, a mitjans de novembre, al veïnat i als vianants que passaven pel carrer.

Paral·lelament i amb un treball de tallers escolars es va realitzar una recerca i documentació de tradicions, personatges màgics de Nadal, menjars, música i diferents maneres de viure Nadal d'arreu del món.

Al taller de plàstica es van crear les figuretes de pessebre que situarien dins del seu pessebre diorama que construirien al del vestíbul de l'escola. Es van crear amb pasta modelable a partir de les imatges obtingudes durant el pessebre vivent, tot reproduint el personatge que cada alumne havia interpretat en pessebre vivent, fantasia i realitat es donaven la mà creativament parlant.

I per fi la instal·lació del pessebre dins de l'escola, en arribar els voltants de Nadal, i el seu enregistrament final amb vídeo tancava un projecte artístic i creatiu "on les figures eren elles i ells mateixos".

Una cançó coral va inaugurar el seu pessebre. I l'edició d'un vídeo escolar, acompanyat d'una invitació a les famílies i als diferents cursos del centre, per veure'l via web, varen ser les darreres propostes conjuntes per un missatge d'esperança davant els moments que vivim socialment.

Un treball en equip que ha omplert de Nadal a la comunitat educativa i familiar de l'Escola Casas amb aquest pessebre que, via web i presencial, ha fet "sortir fora" els sentiments i vivències d'aquest grup d'infants.

Novament "fer el pessebre" ha esdevingut una motivació que va més enllà de la mascareta i les mesures restrictives i que els ha permès crear i recrear de nou la seva visió personal del pessebre.

Enllaç: https://agora.xtec.cat/ceipmescolacasas/general/pessebre-2020/

 

Equip docent del grup bombolla de 6è de primària de l'Escola Casas de Barcelona.

Redacció: Josep Maria Font

Loteria Castells

 

Si heu comprat un dècim per la loteria nacional d'aquest dijous, haureu vist que la butlleta està il·lustrada amb la fotografia d'un pessebre amb les figures del taller barceloní de la família Castells.

És una de les iniciatives que ha portat a terme l'Asociación de Belenistas de Madrid per celebrar els seus 75 anys d'història.

A més, la butlleta del sorteig de l'ONCE del dia 24 de desembre també portava una imatge d'un pessebre (en aquest cas amb les figures de José Luís Mayo).

De José Luís Mayo són també les figures que apareixen en el segell commemoratiu:

Tu com poses la Mare de Déu del pessebre?

L'any 1984 vaig demanar al Manuel Muns que em fes un naixement amb la Mare de Déu estirada i el Sant Josep amb el Nen als braços. Em va costar una mica de convencer per que deia que això no anava així. Finalment me'l va fer. Allò que era una novetat en aquelles èpoques avui en dia ja forma part de manera habitual del pessebre.

Aquest dies l'arquitecte i tuitaire @miqueldelpozo ha escrit un fil de tuits explicant les diferents maneres de representar la Mare de Déu al llarg de la història de l'art. Podem observar com cada época, en funció de les seves preocupacions o valors ho ha representat de maneres ben diferents.

Veure el fil:  #MA140

Al final es pot accedir a aquest didàctic video del mateix autor

Torna "El pessebre", de Joan Alavedra i Pau Casals

 Aquest any podrem sentir una versió de El pessebre, poema escrit per Joan Alavedra i musicat per Pau Casals, que es va estrenar l'any 1960 a Acapulco i que va donar la volta al món donant un missatge de Pau.

La Federació catalana d'entitats corals, junt amb la productora Igor studio han creat enregistrat "El pessebre" en versió d'orgue, amb la participació de sis cors i de diversos pessebristes entre els quals el nostre company Enric Benavent.

Els diversos moviments de l'oratori han estat enregistrats en nombroses localitzacions de Catalunya que els pessebristes han reproduit per ambientar una escena del pessebre. El resultat és una agradable barreja de poesia, música, paisatge i pessebrisme.

Es podrà veure:

- Avui a les 22:10 pel Canal 33 (després emetran el documental "Un poema a l'exili. El Pessebre de Pau Casals i Joan Alavedra"

- Diumenge dia 3 per TV3 a les 10h

Es podrà escoltar:

-Avui a les 20:00 per Catalunya Música

Podeu veure el trailer

Trilogia dels Innocents a Badalona

A l'exposició dels Amics dels pessebres de Badalona, aquest any s'hi pot veure aquesta trilogia dedicada als Sants Innocents obra del pessebrista Bartomeu Majoral Domingo.

L'autor explica que davant les circumstàncies viscudes aquest any 2020 volia fer un homenatge a tots els innocents que han perdut la vida. Son pessebres fets durant el confinament, on l'autor ha volgut prescindir dels colors, ja que els colors donen alegria i l'objectiu d'aquesta trilogia no és pas d'alegria. 

Matança dels Innocents 1

Matança dels Innocents 2

Matança dels Innocents 3

 

El Naixement de Lesbos

 

 

No és la primera vegada que en aquest blog en fem ressò dels pessebres socials d'en Francesc Mateu. Els pessebres de Francesc Mateu, fets amb playmobils, s'han convertit en tota una tradició i són esperats.

Francesc Mateu fa una interpretació del Naixement que el converteix en denúncia social i que, al capdavall, n'actualitza el missatge. Enguany el pessebre situa el naixement de Jesús a Lesbos, imaginant que el Nen és fill d'una parella de refugiats.

Us convidem a llegir la crònica que acompanya el pessebre aquí.

El butaner i l'astronauta

 

Font: La Vanguardia

Fa uns dies vaig llegir a La Vanguardia una notícia que penso que ha passat un xic desapercebuda a casa nostra. El titular era Un astronauta en el pessebre de San Pere. A la plaça de Sant Pere del Vaticà hi han muntat el tradicional pessebre, però en aquesta ocasió es tracta d’un pessebre creat pels estudiants de l’Institut d’Art F.A.Grue; i aquest pessebre no només té les figures tradicionals (Josep i Maria, el Nen, el bou i la mula...) sinó que incorpora personatges com un astronauta o un soldat.

Aquells qui portem anys seguint les polèmiques generades al voltant del pessebre de la plaça de Sant Jaume de Barcelona no ens sorprenen gens algunes de les reaccions provocades pel pessebre que, enguany, hi ha a la plaça de Sant Pere del Vaticà: «A mi m’agrada però no ho entenc», «Prefereixo el pessebre de tota la vida», «És horrible, prefereixo el Naixement tradicional»...

Fa anys, el pessebre de la plaça de Sant Jaume que tenia, entre altres personatges, el repartidor de butà, va inaugurar els debats al voltant de "com" havia de ser el pessebre. L'Enric Benavent ho ha estudiat molt bé.

A mi, el que em fa gràcia, és que els comentaris recollits a Roma pel pessebre de l'astronauta són perfectament inercanviables amb els comentaris rebuts a Barcelona pel pessebre del butaner.

I la propera vegada que algú critiqui "el pessebre de la Colau", li podrem dir que és com "el pessebre del Papa"!

BON NADAL!

 

Is 40, 10-11

El pessebre ens recorda un dels trets essencials del Déu cristià: no és un déu poderós semblant a d'altres divinitats. El poder del Déu cristià es troba en els detalls, en la tendresa, en la proximitat... Jesús neix en un estable, ha de fugir dels poderosos, els primers en adorar-lo són els més humils de tota la societat o bé els estrangers... 

Un text del llibre del profeta Isaïes, escrit capa  finals del segle VI aC, ens aporta una imatge del poder de Déu, de la força de Déu, i la descriu com un pastor que porta les ovelles en braços... una imatge ben fàcil de trobar als pessebres.

"El Senyor, Déu sobirà,

arriba amb poder,

amb la força del seu braç

domina tota cosa.

L'acompanya el fruit

de la seva victòria,

el precedeixen els seus trofeus.

Vetlla com un pastor pel seu ramat:

l'aplega amb el seu braç,

porta al pit els anyells,

acompanya les ovelles que crien."

Una altra imatge ben habitual en els pessebres és la del pastor amb el bé al coll. Com fiu Fra Valentí Serra, sembla una representació popular del Bon pastor (Jn 10, 11-14). 

"Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles.  El qui va a jornal, el qui no és pastor ni amo de les ovelles, quan veu venir el llop les abandona i fuig; llavors el llop se n'apodera i les dispersa.  És que ell va a jornal i tant se li'n dóna de les ovelles.

Jo sóc el bon pastor: conec les meves ovelles, i elles em coneixen a mi, tal com el Pare em coneix, i jo conec el Pare. A més, jo dono la vida per les ovelles. Encara tinc altres ovelles que no són d'aquest ramat, i també les he de guiar. Elles escoltaran la meva veu, i hi haurà un sol ramat i un sol pastor."

La figura del pastor amb el bé al coll es posa ben a prop del pessebre, ja que és de les primeres que arriba a adorar el Nen Jesús.  

 

Aquesta era una imatge molt estimada per les primeres comunitats cristianes, com veiem en la imatge de les catacombes de santa Priscil·la de Roma.

 

Pessebres a Cerdanyola del Vallès

 Fa un parell d'anys que visc a Cerdanyola, una ciutat sense associació de pessebristes i pel que he pogut veure fins ara amb poca presència del pessebre.

Anys enrere és veritat que en Salvador Clota muntava uns pessebres espectaculars a l'aparador de l'oficina de La Caixa prop de l'estació. Havien estat uns pessebres de gran qualitat i detalls. Per l'edat ja fa molts anys que no els fa.

Avui he pogut veure un pessebre instal·lat als baixos de l'Ajuntament, fet per l'Associació de Ripollet. No recordo haver-lo vist l'any passat. També he vist el de l'interior de la parròquia i un altre que aquest any han muntat a l'exterior.

Tornant cap a casa m'han vingut ganes d'explorar el passat pessebrista de Cerdanyola, i també de mirar cap al futur.

Des del monestir de Taizé: Pessebre d'advent

Ja és habitual que el monjo català de la Comunitat de Taizé (França) Bernat Soler Mañé construeixi junt amb alguns altres germans, un pessebre que avança segons el calendari d'advent. Son pessebres molt diferents del que estem acostumats a veure, tant de forma com de fons.

Comparteixo amb vosaltres el pessebre d'aquest 2020, basat en textos Isaïes.

Diumenge I: "El poble que caminava en la fosca ha vist una gran llum" (Isaïes 9,1)

No és tan clar què és llum i què és fosca. Hi ha una llum que acaba sent massa llum, que no ens orienta ni ens il·lumina. És en aquesta llum que fa mal als ulls i que confon (perquè en el fons li fa por la foscor), per on camina el poble del nostre pessebre.

Alguns germans diuen que és la cua del cens a Betlem, d'altres que és una anticipació de la fugida a Egipte...

En tot cas, la llum que el poble busca és més aviat la llum que ve de la palla, que il·lumina menys i no vol eliminar la foscor; una llum que acull, refugi al pessebre buit. Perquè volem creure que serà amb aquesta mena de llum que, en silenci, podrem veure néixer entre la palla.

Diumenge II: "El llop conviurà amb l'anyell, [...] el lleó menjarà palla com el bou."

Isaïes parla d’una pau en plenitud, pau per a tota Creació: la pau entre els homes mateixos no serà possible si no hi ha pau entre els homes i la resta de la Creació. I ens parla d’uns animals que ja són capaços de començar a viure en pau… El profeta retrata un món on passen coses impossibles: animals que haurien de devorar-se els uns als altres es fan amics, bèsties perilloses per als humans esdevenen manses...

Des d’aquest diumenge, el poble que camina en la fosca, es mira incrèdul, estranyat, aquests animals que, en pau, ja mengen palla prop del pessebre. Per què no viure ja ara d’aquesta pau misteriosa (inconcebible per als nostres esquemes mentals!) i consentir a una salvació que advé si l’acollim plegats?

L’Advent m’ofereix una oportunitat per repetir-me que allò que ara em sembla impossible, pot esdevenir possible, perquè per a Déu no hi ha res impossible...

Diumenge III: "Enrobustiu les mans cansades, afermeu els genolls vacil·lants. Digueu als qui defalleixen: 'Sigueu valents, no tingueu por!'" (Isaïes 35,3-4)

L'altre germà jove amb qui fem el pessebre ve de la Xina i, en arribar al text que havíem triat pel tercer diumenge, ens va proposar, a mi i a l'equip de voluntaris, de fer làmpades amb paper xinès i escriure-hi les nostres intencions de pregària en les diferents llengües de l'equip, les nostres paraules encoratjadores com les del profeta, la nostra manera senzilla i humil d'"enrobustir mans cansades i afermar genolls vacil·lants".

A Taizé, en aquesta època de l'any, hi plou sovint, gairebé no hi surt el sol i hi ha molta humitat. Ens preguntem quan duraran les nostres pregàries de paper de seda, amb una llum petita a dins que recarreguem cada dia i que encenem cada vespre.

No hi ha gaire gent que passa per davant del pessebre (els germans, les germanes, els voluntaris...), tot i que des de fa una setmana la botiga torna a estar oberta i les celebracions a l'església també. Veig la gent que s'entreté a mirar què hi ha escrit a les làmpades i penso que potser així les pregàries duraran una mica més...

Diumenge IV: "La noia que ha d'infantar tindrà un fill, i li posarà el nom d'Emmanuel -'Déu amb nosaltres'" (Isaïes 7,14)

El profeta ha intentat explicar al seu poble per tots els mitjans com és aquest Déu seu, fidel, que no els abandona i que fa florir la terra seca, que no apaga el ble que vacil·la ni trenca la canya esquerdada... i ara, al final de l'Advent, el sentim com encara ho intenta amb una nova imatge: el 'Déu amb nosaltres' serà amb nosaltres perquè naixerà. No vindrà miraculosament del cel sinó que serà amb nosaltres pels mitjans més humans: néixer, créixer, estimar, compartir, morir... viure.

Espai per a fitxers adjunts

Melcior Domenge i Antiga (Olot, 1871-1939)

 

Melcior Domenge va néixer a una humil llar d'Olot el dia 10 de maig de 1871. D'infant era molt amic de Miquel Blay i Fàbrega (1), i ambdós feien figures de fang, que coïen al forn de l'obrador de pa del seu pare. Un cop cuites, les pintaven i les venien per cinc o deu cèntims. Tot i aquests inicis amb el fang, la seva veritable vocació era la pintura. Va estudiar a l’escola de Belles Arts d'Olot, i posteriorment va ser pensionat per la Diputació de Girona per a perfeccionar els seus estudis a la Llotja de Barcelona. En el seu procés d'aprenentatge viatjà per Itàlia i França per a profunditzar en els  coneixements de l'art de la pintura. Domenge va ser l'alumne preferit de Joaquim Vayreda (2), a qui sovint preparava els quadres. Va excel·lir com a paisatgista. Ja el 1888, als 17 anys, va exposar a la Sala Parés i va vendre 19 quadres.

 

Fou mestre de l'Escola d'Art d’Olot i va esdevenir un pintor molt exitós, realitzant diverses exposicions i rebent un munt de premis. Es conserva pintura d'ell al Museu d’Art Modern de Barcelona, al Museo del Prado de Madrid i a l'Escola de Belles Arts d'Olot.

Pels volts de 1891 junt al seu germà Magí es varen fer amb la propietat de l'obrador de figures de més tradició pessebrista d'Olot. Taller iniciat per Pere Pla (Olot, finals s. XVIII - principis s. XIX), i posteriorment continuat per Jacint Casanoves (Olot s. XIX). Es dedicaren a la producció de figures de motlle. La seva paleta de colors era molt viva, pintant les cares d'una manera molt peculiar. L'any 1933 varen traspassar el seu taller, que portava el nom de “La Hebrea”.

Manuel Traité i Figueras (3), pare de Josep Traité i Compte (4), treballà amb els Domenge fins l'any 1932, quan es va incorporar a treballar a “El Arte Cristiano”. 

Segons Joan Amades a la seva obra “El Pessebre”: “Les figures de Melcior Domenge formen un corpus important dins la iconografia coroplàstica pessebrística olotina d'exportació. D'un cap de l'any a l'altre hom en reprodueix unes quantes centes que, decorades amb policromia llampant, son enviades arreu de la península. Són bastant grans si considerem la mida corrent de les figures de pessebre. Son modelades en pasta de cartró*, que les fa molt lleugeres i més sòlides que les d'argila”.

Melcior Domenge va morir a Olot el dia 23 d'octubre de 1939, a l'edat de 68 anys.

Antoni Dorda i Ventura

Novembre 2020 

* Joan Amades ens parla de “pasta de cartró”, tot i que la producció de Melcior Domenge era de terracota.

Notes

(1) Miquel Blay Fàbrega. Olot, octubre de 1866 -  Madrid, 22 de juny de 1936. Notable escultor

(2) Joaquim Vayreda i Vila. Girona, 23 de maig de 1843 – Olot, 31 d'octubre de 1894. Pintor paisatgista notabilíssim

(3) Manuel Traité i Figueras. Olot, 28 de desembre de 1908 - Olot, 1996 Futbolista del F.C.Barcelona i escultor

(4) Josep Traité i Compte. Olot, 13 de setembre de 1935 – Notable pintor i escultor

Bibliografia

Ràfols, JF, Diccionario Biogràfico de Artistas de Cataluña. Barcelona. Ed Millà, 1951

Amades, Joan, El Pessebre. Barcelona. Edició revisada a cura d’Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés. Arola Editors. Barcelona, 2009 

Verdaguer i Illa, Carme L'escultura a Olot. Diccionari biogràfic d’autors. Edic. El Bassegoda SA Olot, 1987

Cuéllar i Bassols, Alexandre. Els Sants d Olot. Història de la imatgeria Religiosa a Olot. Olot. Bassegoda, 1985

Altres fonts documentals

Museu de la Garrotxa

www.enciclopedia.cat/ec-gec-0022690.xml 

Conferència "El poema del pessebre, un pessebre d'exili"

Dimarts passat vaig poder oferir a l'AUGG de Badalona la conferència "El poema del pessebre, un pessebre d'exili". 

Val a dir que aquesta conferència cada cop que la presento la gaudeixo més. El poema d'Alavedra és una meravella de text que, com vaig insistir, parla del seu exili. El poema en si mateix és un pessebre literari, amb totes les seves figures i moviments. Com tot bon pessebre parla de qui l'ha fet, per això insisteixo sempre que no es tracta només d'un poema a l'exili sino d'un pessebre d'exili.

D'altra banda, tota la història que hi ha al voltant de l'Oratori composat per Casals és tan espectacular que se'm fa difícil de veure com aquesta obra no es programi cada a any a Catalunya.

El passat dijous es complien 60 anys de la seva estrena a Acapulco. Casals tenia 84 anys i desprenia una energia inexplicable per a tothom en els assaigs i els concerts. A partir de l'èxit espectacular que va tenir es van succeir en els anys següents nombrosos concerts a tot arreu del Món, dirigits amb coratge i determinació per un Pau Casals que s'acostava als 90 anys d'edat.

Dimarts els assistents a  la conferència, en comptes de fer preguntes al final, van demanar que els deixes escoltar encara algún tros més de l'oratori, especialment el moviment final del Glòria.