28 de febrer de 2022

Per què fem el pessebre. Fra Valentí ho explica


 Un video recuperat de l'any 2017 explica amb molta claredat i brevetat alguns aspectes del pessebre popular.


31 de gener de 2022

La caganera

L'amic Jordi Arruga és l'autor d'aquest text.

Caganera dels germans Vidal


Des que, durant el segle XVIII, els pessebres casolans de l’àrea mediterrània van incorporar escenes contemporànies a l’entorn del misteri de Nadal, els seus paisatges han estat poblats per figures d’homes o de dones, segons que les activitats representades fossin exercides per personatges d’un o de l’altre sexe. Així, per exemple, la bugadera, la filadora i la castanyera han personificat feines pròpies del sexe femení, mentre que el caçador, el pescador i el llenyataire han caracteritzat treballs propis del sexe masculí. Tanmateix, en temps recents, el pessebrista mataroní Carles Dresaire ha reivindicat l’equitat en la distribució de les tasques, amb la creació de dues figures insòlites, la de la dona pescadora i la de l’home que renta.

Però, en el cas del caganer, perquè el personatge ha estat clàssicament un home i no una dona, si anar de ventre és una comesa duta a terme per ambdós sexes a l’igual? Com a possibles explicacions es poden proposar les següents:

· L’interès per part dels figuraires vuitcentistes, de reproduir la indumentària masculina autòctona, més prototípica que la femenina, en el nostre cas amb la popular barretina.

· El fet que les dones restaven preferentment a les llars, mentre els homes treballaven a l’aire lliure i, per tant, tenien més possibilitats d’haver de fer de ventre en plena natura.

· Una actitud més pudorosa a l’època vers les dones que vers els homes, a l’hora de representar les seves vergonyes.

Caganeres de Baldrich i Font, Mingorance i Valls
 
De qualsevol manera, aquest monopoli masculí quant a la tasca de femar la terra del pessebre no va ser contestat fins als anys seixanta del segle passat, quan els artesans barcelonins germans Josep i Lluís Vidal van incorporar la primera caganera al seu inventari de figures pessebrístiques. Des d’aleshores, més figuraires de casa nostra, com ara Laura Baldrich i Esther Font, Carme Ferrer, Francesc Godia, M. Pilar Mingorance, Anna M. Plà, Scaramuix i Núria Valls, entre altres, ens han anat oferint exemplars de caganeres a les fires nadalenques.

A més, el personatge de la caganera ha traspassat recentment les fronteres, i ha aparegut als pessebres de Múrcia, de Provença, de Portugal i de les Açores, així com a les “cascatas” d’aquests dos darrers llocs. Les seves indumentàries en les diferents regions no són tant distintives com les dels caganers masculins, i solen anar cofades amb mocador, caputxa, barret o amb el cap al descobert. A més, vesteixen amb vestit llarg, brusa i falda o pitxi i, de vegades, amb un xal a les espatlles o un davantal. En qualsevol cas, és d’agrair la incorporació progressiva als pessebres de dones en l’activitat que a tots ens agermana, i que simbolitza, com definíem en el llibre “El Caganer”, una subtil i corrosiva crítica a l’absolutisme i a la desigualtat dels sexes i de les classes socials.


Caganeres murciana, provençal i portuguesa

20 de gener de 2022

La vella que fila

Un dels poemes més emotius de El poema del pessebre, de Joan Alavedra és el que dedica a la figura de la vella que fila. Com en tantes d'altres representacions de la infància de Jesús, el poeta fa un paral.lelisme entre el Crist infant i el Crist adult.


Hi ha una àvia que fila
al peu d'un portal.
-Veniu amb nosaltres!
És nit de Nadal!

- Vosaltres rai... Els xais us dormen sols,
i al matí us els vigila el gos d'atura.
La meva feina, sols la puc fer jo
i, si és dolça a les mans, al cor és dura.
He de filar per a teixir-ne un drap
que guardarem amb herbes oloroses
fins que, un dia terrible, el que ara és nat,
passi les seves hores doloroses.
Ja em sembla veure'l com, carrer amunt,
trampolant per les pedres punxegudes,
va arrossegant la creu, i mira amb un
esguard ardent
el posat de la gent,
les boques mudes.
I una dona s'avança, no pot més,
el rengle dels soldats burla, lleugera,
i amb un drap que és d'aquest que jo faré
li eixuga el rostre, sang i polseguera
i suor i llàgrimes, angoixa mortal,
i li dona el consol d'un drap frescal
que Déu segella de sa Imatge Vera.
També el veig dalt d'un cim tempestuós,
el llamp ferint la negra nuvolada,
la terra somoguda amb tremolors,
el vent irat batent la creu alçada.
I ell, clavat dalt, amb el cabell dispers
voleiant sobre el rostre de dolcesa,
amb el cos minso tot ratllat de sang
que s'escola en filets per sa nuesa.
I, a mitjanit, un grup d'amics fidels
baixa el seu cos, despulla erta i morta,
i, a la claror indecisa dels estels,
l'embolcalla en un drap i se l'emporta...

I és aquest drap, pastors, altra vegada,
el que l'acollirà en aquell instant.
Digueu, doncs, a l’Infant, que aquesta vella
no va a adorar-lo perque està filant.
Digueu-li baix, que no ho senti la Verge,
pobra Mareta que ha de patir tant...

6 de gener de 2022

El pessebrisme com a "Manifestacion Representativa del Patrimonio Cultural Immaterial"


Ahir, com si es tractés d'un regal de Reis, la comunitat pessebrista hem vist com el BOE publicava la ressolució de la Dirección General de Bellas Artes per iniciar el tràmit de declarar el pessebrisme com a manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial. Ara resta esperar la declaració oficial per part del Consejo de Ministros de l'estat espanyol.

Aquest pas és un dels tràmits necessaris per que en un futur es pugui presentar a la UNESCO la candidatura per que el pessebrisme sigui declarat patrimoni immaterial de la humanitat.

Es sens dubte una bona notícia que es pugui avançar en aquests reconeixements.

Val la pena llegir el document annex a la resolució, ja que aporta una bona síntesi històrica del pessebrisme.

El podeu trobar en aquest enllaç.

5 de gener de 2022

60 anys de Cavall Fort i el pessebre

Aquest any la revista infantil Cavall Fort fa 60 anys

Al llarg de la seva història ha dedicat diverses portades i reportatges al pessebre, com el que es va publicar al desembre de 1994.









4 de gener de 2022

18a Mostra de Pessebres i Diorames a Mont-ras

Des del passat dia 3 de desembre i fins al dia 30 de gener a Mont-ras (al Baix Empordà), es pot visitar la 18a Mostra de Pessebres i Diorames de l'Associació d'Amics del Pessebre del Baix Empordà. On cal destacar l'exposició de diorames de l'escola de pessebres que aquesta associació du a terme.

La mostra combina pessebres oberts i diorames realitzats pels socis i amics de l'entitat i acull també algun diorama cedit per pessebristes d'altres associacions catalanes. L'exposició es troba instal·lada a la Sala Polivalent de l'Ajuntament de Mont-ras
Horari:
Del 4 de desembre al 9 de gener: D'11 a 13h i de 17 a 20h
Del 10 al 30 de gener: Dissabtes i diumenges, d'11 a 13h i de 17 a 20h

https://surtdecasa.cat/emporda/agenda/2021/18a-mostra-de-pessebres-i-diorames-mont-ras/183168









3 de gener de 2022

Mor Joan Soler Amigó

 

Ahir va morir el pedadog i folklorista Joan Soler Amigó (Badalona 1941). L'haviem sentit i llegit diverses vegades parlant sobre el pessebre. Els seus interessos sobre la cultura popular eren molt amplis. 

Va escriure, entre d'altres moltes obres, l'Enciclopèdia de la fantasia Popular Catalana, es un d'aquells llibres que acabes consultant moltes vegadaes al llarg de l'any.

Transcric el fragment final de l'entrada dedicada al pessebre:



"D'alguna manera, es podria dir que el pessebre és un espai sagrat, una representació popular del món en miniatura, repetida d'any en any com un ritu cosmogònic, de creació. Té un "centre del món" original -sovint en un lloc alt-, la cova, amb cartacter de temple, guardat per un àngel, i un camí que hi mena des de la llunyania; l'horitzó és com un mur muntanyós que l'envolta; més enllà, un cel estrellat. L'aigua -riu, bassa, mai el mar- hi és sempre present (també els jardins xinesos, des del segle XVIII traiexen una significació cosmològica). Per més que la mainada hi jugui movent les figures, el pessebre presideix els cultes nadalencs com un santuari."

2 de gener de 2022

Enric Benavent entrevistat al TN migdia de TV3

El Telenotícies migdia de TV3 es va fer ressò el passat dia 30 del pessebre social disssenyat per l'Enric Benavent i construit pels pessebristes de l'Associació pessebrista de Vilanova, que està instal.lat a la Plaça de la Vila de Vilanova i la Geltrú. En l'entrevista l'Enric explica el sentit de fer pessebres amb presència de temes d'actualitat.

Es pot veure el video en aquest enllaç



1 de gener de 2022

Pessebre social d'en Francesc Mateu

En Francesc Mateu, cada any ens sorprén amb un pessebre de temàtica social. Cada Nadal és capaç de transformar la història del Naixement de Jesús en un esdeveniment proipi del nostre segle.

Transcric el que ell mateix diu per presentar el pessebre d'aquest any:


NAIXEMENT
Aquest any, al pessebre de casa, Jesús ha nascut fill de d’una parella de menors no acompanyats. Cada any tracto d'imaginar on i com hagués nascut Jesús si hagués nascut aquest mateix any 2021.
Podria haver nascut a molts llocs i fruit de moltes realitats. Però he escollit la dels menors no acompanyats. La de joves menors de 18 anys que arriben a altres països escapant de la realitat dels seus i buscant un futur. Joves que l'extrema dreta ha fet servir per guanyar vots. Joves que no tenen possibilitats moltes vegades de regularitzar la seva situació tot i tenir-hi dret. Espero que us agradi i ajudi a veure d'una altra manera el que representa Nadal.

Com sempre, ho presenta en forma de reportatge televisiu



En aquest enllaç podeu veure tots els pessebres que ha fet en aquest estil des de l'any 2009

31 de desembre de 2021

"El hipérbaton de Montserrat" (figura de Montserrat Ribes Daviu)

 (Des de les Illes Canàries, l'amic Félix Elorz Ramírez ens fa arribar aquest escrit, que reproduïm a continuació)

Tondo Doni de Miguel Ángel y
figura (grupo Tondo Doni 20cms.) de Montserrat Ribes Daviu

No dejo de mirarla, de observar los detalles, de intuir el arduo trabajo de la autora, de las dudas y de la espléndida resolución final, pintura, pliegues, composición, proporciones, ¿es una figura?, entorno los ojos y no me cabe duda, es un diálogo hiperbólico con la historia del arte, escultura...de pesebre.



Siento la necesidad de describirla con palabras y no encuentro las precisas, ¿cómo defines algo que escapa al lenguaje prosaico?. El Tondo Doni de Miguel Ángel es más que una representación artística en forma de pintura, es pura investigación visual, se podría decir que es una transgresión del arte y de las capacidades humanas con todos los medios a su alcance, parámetros científicos de la óptica y composición renacentistas, proporción aurea, geometría/matemática pitagórica, aplicación del color con su técnica "cangiante"...en la búsqueda de un estilo propio y genial.

La autora lo sabía y aceptó el reto del diálogo con la obra de arte, manteniéndose en la fina línea entre la pintura y la escultura que desarrolla la idea revolucionaria de Miguel Ángel con su propio estilo y en mi opinión en sentido inverso como "figura" retórica, homenajea al Maestro.




Aun no encuentro las palabras, al final me llevo por ese movimiento en espiral constante (posición "serpentinata") que también genera la figura/escultura y la título `El hipérbaton de Montserrat´:


Es Montserrat

es el "Maestro",


redonda espiral emociona

curva exedra tiemblas,


miradas entrecruzadas modela

pliegues color anhelan,


comunión de tres en dos

tabla tondo y figura.



Félix Elorz Ramírez, septiembre 2021

30 de desembre de 2021

El pessebre de Taizé 2021

El germà de la comunitat de Taizè, Bernat Soler Mañé, ens presenta el pessebre d'enguany, que com habitualment, s'ha anat completant al llarg de les quatre setmanes de l'Advent. El text que inspira el pessebre d'aquest any prové dels salms 8 i 19:

"Miro el cel, obra de les teves mans, la lluna i els estels que hi has posat. S'escampa per tota la terra el seu missatge, sense cap paraula, sense llenguatge, que hom pugui escoltar: per la paraula d'un nadó (que no parla) tu has fet callar els enemics. Vet aquí la bona nova fins als límits del món".










 

29 de desembre de 2021

42è Concurs de diorames, pessebres i composicions nadalenques a Castell d’Aro.

La vila de Castell d'Aro a la Costa Brava, municipi de Castell-Platja d'Aro, té una tradició pessebrista arrelada al llarg de dècades, a part de ser el lloc on va néixer el primer pessebre vivent de Catalunya que es representa des del 1959, des d'anys fa 42 anys al seu castell de Benedormiens s'hi celebra un concurs de diorames, pessebres i composicions nadalenques, que acull l’art pessebrístic i creatiu  de les famílies i amics del poble.

Aquesta mostra es pot visitar els dies 19, 25 i 26 de desembre de 2021
1, 2 i 6 de gener de 2022 en horari de tarda de 17 a 21h.


El castell de Benedormiens és una construcció medieval, origen de la
vila i baluard de la Vall d'Aro, documentada des de l'any 1041. Se'n conserva la part més antiga, del segle XII, i d'ençà de 1983 és la seu de les principals exposicions al municipi. Conjuntament amb l'església i els carrers del nucli antic de Castell d'Aro, està catalogat com a bé cultural d'interès nacional.


Les sales municipals d'art que ocupen actualment les estances del castell són el marc idoni per acollir l'art nadalenc i pessebrista de la vila i que conjuntament amb el seu Pessebre Vivent fan que tot el poble es transformi en un viu pessebre durant aquestes festes.








28 de desembre de 2021

L'estel de Betlem

 Diu Joan Amades:

"Fins avui (28 de desembre) no es podia posar l'estel al cel del pessebre, car, segons la tradició, l'estel de Betlem no va sortir fins deu dies abans  del dels reis damunt la ciutat de Balam, a l'Aràbia Feliç. Hom devia situar-lo a l'extrem de l'escena vers l'indret que representa ésser l'orient, atesa la situació de la cova. Cada dia cal fer-lo avançar una miqueta en direcció al portal, on ha d'arribar justament el dia de Reis" (El Pessebre 1959, p. 251)



27 de desembre de 2021

Toni Pruna entrevistat a Signes dels temps

En Toni Pruna es un figurista excepcional, deixeble d'en Lluís Carratalà. Continua fent peces amb els motlles de Carratalà i de Salvador Masdéu, amb una gran fidelitat i respecte pels seus autors originals.

Ahir al programa Signes dels temps de TV3 el van entrevistar. 

Es pot veure l'entrevista a partir del minut 27 d'aquest enllaç




26 de desembre de 2021

Acudit de pessebre

El company Joan Safont ens fa arribar aquest actudit de El Be Negre, de l'any 1934. Hi veiem reflectit un missatge que sovint apareix en el nostre blog, l'actualització del relat del naixement de Jesús. Els acudits sobre pessebres, diu en Joan, que eren molt habituals als anys 30. 



24 de desembre de 2021

80è aniversari de l'Agrupació de pessebristes de Sabadell

Aquest any, l'Agrupació de pessebristes de Sabadell celebra els seus 80 anys d'història. Ahir vaig poder visitar l'exposició que han fet, molt ben acompanyat per la Montserrat Masagué, que em va fer gaudir de tots els detalls dels pessebres.

Una de les actuacions que han portat a terme per celebrar aquesta efemèride és la publicació d'un llibret il.lustrat pèr la Pilarín Bayés "La petita història del pessebre a Sabadell".

L'esposició val molt la pena per moltes coses, però vull destacar la quantitat de pessebristes que s'animen a fer-se les figures. Crec que aquest és un valor que mica en mica diverses associacions van posant en marxa. A mi no em cal que les figures d'un pessebre siguin tècnicament perfectes, d'altra banda aprecio molt l'expressivitat que tenen aquestes figures més "amateurs", i que normalment sintonitzen millor amb el conjunt del pessebre que algunes figures estandaritzades dels escultors ja coneguts. 

Sigui com sigui, tots els pessebres que vaig veure em van fer gaudir. Us en deixo alguna mostra.









Després d e l'exposició vaig visitar també el Pessebre de la Ciutat, de grans dimensions, ubicat al davant de l'Ajuntament



23 de desembre de 2021

Una mirada diferent. Els pessebres d'en Jesús Rex.

Jesús Rex és un pessebrista vilanoví que cada any ofereix un pessebre amb un estil ben propi. No es tracta només d'una novetat estètica sinó d'una novetat conceptual a l'hora de representar el pessebre. Rex és una persona franciscana de dalt a baix, i els seus pessebres sorgeixen fruit de la meditació pausada del Misteri del Nadal. Normalment tenen relació amb un text o una frase inspiradora.

Aquest any 2021 la frase que ha inspirat el pessebre prové de l'obra de teatre de tema nadalenc escrita per J.P. Sartre "Barionà" on es posa en relleu la llibertat de l'ésser humà com a do més preuat "sóc lliure i, contra l'home lliure ni el mateix Déu pot res"



Pessebre de Jesús Rex 2021. Associació pessebrista de Vilanova.