17 de novembre de 2019

D'ofici: jornaler (3)

El bestiari


Tenim certesa que el figuraire protagonista d’aquesta història tenia predilecció per modelar el bestiari del pessebre. I ho feia amb tot luxe de detalls. Vaques, vedells, galls dindis, cabres, conills i un llarg etcètera. Però on gaudia moltíssim era modelant camells.
El gran J.M. Garrut explica en les seves anotacions personals una anècdota al respecte:
Iba muchas veces al parque para ver los camellos y estudiarlos con fines a sus figuras. A este propósito cuenta el Sr. Cura la siguiente anécdota: Descontento de los camellos, a los que Cura les encontraba algún defecto en las patas, en la manera de andar, alquiló uno a una troupe de circo, que posaba y se exhibía aquellos días en el Teatro Cómico, y agarrándoles por la cuerda Cura y haciéndolo pasar por el Paralelo, le hizo notar donde estaba el defecto. Así transcurrieron un par de horas, entre andar de un trecho a otro de la calle, acompañado de admiradores y chiquillería. También dicho señor le dejó diversas veces ropajes para que copiara los pliegues y para que se inspirara en la pintura de los Reyes Magos”
Una anècdota ben curiosa, que explica clarament l’excel·lent treball que va fer en modelar els Reis de l’Orient. La fastuositat extraordinària tant en els caients de les robes, el treball detallat i meticulós de les selles i el moviment que donava als criats. La paleta de colors era extraordinària per a donar una llum especial en aquestes composicions. 

Camells originals on s’observen la qualitat del treball i els detalls
Cierta vez, mucho antes de Navidad compró el mejor pavo que encontró para que le sirviera como modelo”. (J.M. Garrut)
Galls dindis originals

En els darrers anys de la seva vida va treballar molt en la producció de figures d’animals, de les que tenia molta demanda. Les venia a la parada de la fira de Nadal.

Cabra realitzada per l’actual propietari dels motllos. Feta completament de terracota, i amb una signatura i anotacions que fan referència a l’autor del motllo, respectant de manera impol·luta el treball original

Toni Dorda
Novembre de 2019

13 de novembre de 2019

D'ofici: jornaler (2)

Llurs motllos


Tenim constància que va ser deixeble predilecte del gran mestre Domènec Talarn (Barcelona 1812-1902), de qui va seguir l’estela historicista tant pròpia de l’època.
Va ser un artista molt curós de la seva feina. Les reproduccions que feia dels seus motlles tenien uns acabats extraordinaris, que a ulls profans, sovint es confonen amb peces úniques. Tanmateix és curiós, segons va deixar palès un del seus fills, que tota la genialitat i domini que tenia per a modelar figures, es contraposava per la seva incapacitat per agafar un llapis i dibuixar res.
L’obra detallista i meticulosa de braços, cames i mans està feta sempre de terracota. El caient de les pellisses de pell que acabava a “palillo”, juntament amb l’aire i posat que donava a les figures i a la sensació de moviment, donen la semblança de figures vives, gestuals, que es mouen i parlen. La delicada policromia dels turbants, faixes i mocadors és deliciosa. Tenia el costum de deixar un detall que sovint passa desapercebut, però que és clau per a reconèixer amb garanties llur treball, el costum de pintar uns cordills als sarrons i un tap a la carbassa o gerres que els pastors duen a mode de cantimplora. Aquestes particularitats s’observen tant a les figures de formats grans, com a les més menudes.
Capítol a part es mereix parlar dels seus motllos, de per si unes obres d’art. D’ell se’n conserven un bon nombre en perfecte estat, tenint alguns d’ells gravat traços de la seva escriptura gravats i dates que ens permeten contextualitzar-los. D’altres se’n varen perdre forces a resultes de veure’s afectats per una inundació.
La qualitat extraordinària del guix del que estan fets, quasi de la consistència del marbre, ha permès que es conservin en molt bon estat, quasi nous, conservant tots el detalls.

Motllo amb detalls d’escriptura de l’autor i datat el 1893

Els motlles d’aquest insigne figuraire són uns trencaclosques extraordinaris. Requereixen de molta destresa per a poder-los reproduir acuradament, doncs alguns d’ells estan formats per més de 24 peces. El resultat final, en desmotllar, és una figura complexa pràcticament acabada i amb un munt de detalls.

Motllo complex de 24 peces (a)

Motllo complex de 24 peces (b)


Disposava de diversos motlles de caps i braços que combinava amb cossos que després vestia amb pellisses, vestits, cistells, carbasses i un munt de detalls. Menció a part mereixen els motllos de bestiari, amb els quals gaudia molt treballant-hi.

Motllo que conserva el reforç metàl·lic que l’autor
va posar-los-hi per a evitar trencadisses en emigrar a Argentina

Els motlles varen passar per diverses mans després de la seva mort. Inicialment un dels seus hereus va intentar reproduir-los, però ni de bon tros va assolir la qualitat i destresa del seu pare. Posteriorment va vendre’ls a un tercer, que tampoc va aconseguir fer-ho acuradament. Aquest als anys 60 el va traspassar a un dels grans figuraires catalans dels segle XX, que va emprar-los donant a les figures un traç i pintat peculiar, que els diferencia de l’obra original, però respectant l'obra inicial. A la mort d’aquest darrer, llur deixeble els va heretar, i els conserva com un tresor. Aquest els reprodueix seguint l’estela de l’autor, amb un respecte impol·lut per l’obra, i policromia i signant-la de forma diferenciada, honorant escrupolosament l’artista.
La seva obra va ser extensament copiada, tant per artesans com per a fabricants d’Olot i Múrcia. La qualitat d’aquestes còpies és molt menor.

Antoni Dorda i Ventura
Novembre de 2019

6 de novembre de 2019

D'ofici: jornaler (1)



Desembre de 1917. L’entradeta de la cambra fa una olor penetrant de pintura a l’oli. Al fons una gran finestra deixa passar una llum blanca i neta, que il·lumina generosament la taula plena de figures. Hi està treballant de forma pausada un home d’aire elegant, que lluu una boina. Té la figura d’un àngel de fang a la mà. L’acaba de desmotllar. Se la mira i remira, mentre amb l’altra la retoca pausadament amb un petit bastonet.
Avui l’ofici d’aquest bon home el descriuríem com el d’artista escultor, escultor de petit format, o figuraire. Ell però no n’era d’això, o bé no ho sabia. Ell era jornaler. Aquells que es guanyen les garrofes treballant dia a dia. Així es com descriu el seu ofici la documentació oficial de l’època.
I és significatiu això, doncs el treball meticulós, acurat, proporcionat i meravellós d’aquest figuraire és del tot atribuïble a un artista de cap a peus, però a ulls de l’època, res d’això, un pencaire i prou.

Segurament la necessitat de supervivència, la visió que les figures de pessebre eren un bé prescindible a les llars, feien que no es veiessin com un bé artístic com ho fem ara, cent anys després. Era més producció que obra creativa. De ben segur que ell va treballar un munt de jornals fent figures, però una feina mal pagada, i tres fills, el feren desistir més d’una vegada. Pastisser... vigilant... emigrar a Argentina amb les maletes plenes de motllos i il·lusions plenes de gana.

D’ell fins avui, es coneixia llur obra i poca cosa més. Un jornaler que va treballar des d’un petit pis de Barcelona, per a què els pessebristes lluíssim llurs creacions. I sí, treballava pausadament, amb boina, i gaudint d’una llum blanca i neta que li entrava per la finestra...

Toni Dorda
Novembre de 2019

30 d’octubre de 2019

Nou logotip de l'entitat

El jove dissenyador Cesc Benavent ( _empiricism ) va presentar el nou logotip de l'entitat, que estrenem en motiu del 20è aniversari.

Per fer el disseny del logotip s'ha basat en quatre valors clau de l'entitat com són: recerca, rigor, innovació i debat entre tradició i modernitat.




El logotip es caracteritza per usar una tipografia Chother, que és  geomètrica i neta. Aposta per trencar amb la logo-marca del logotip anterior i se situa en una línia contemporània de disseny corporatiu en la que es juga amb la tipografia. El nom és el logo, el nom és la marca perquè  el Col.lectiu està molt identificat amb el seu nom. 



Els personatges del bou i la mula no desapareixen sinó que queden integrats en la mateixa tipografia amb les banyes del bou a la "U" i la silueta de la mula en la "A" invertida, un excel.lent exemple de diàleg entre tradició i modernitat.

Es dona la feliç circumstància que el nadó que apareix a la fotografia de l'acte fundacional del Col.lectiu, és avui qui ens ha portat la renovació de la nostra imatge gràfica.

23 d’octubre de 2019

Els 20 anys d'El Bou i la Mula a BELÉN


S'acaba de publicar el número d'enguany de la revista BELÉN, que edita l'Asociación de Belenistas de Madrid. Un número que en aquesta ocasió es dedica quasi monogràficament a homenatjar a Santa Teresa de Jesús, amb articles multidisciplinars que estudien la celebració del Nadal en el Carmel Descalç. Val a dir que es tracta d'un conjunt d'articles interessantíssims.

I, tal com ja comença a ser tradició, a BELÉN hi podem trobar col·laboracions de membres d'El Bou i la Mula.

En aquest cas, al butlletí de Madrid hi podem llegir l'article d'en Jordi Montlló Transformar el barro en maestría: La obra escultórica del doctor Pere Catà, del que ja us parlarem properament.

Però en aquesta ocasió a la revista BELÉN també es fan ressò del nostre 20è aniversari, amb una ressenya que porta per títol El Bou i la Mula: dos décadas trabajando para la salvaguarda del belenismo como patrimonio integral.

Un dels objectius que sempre hem perseguit com a col·lectiu és portar el nostre treball més enllà del nostre àmbit. Per això ens alegra aquest reconeixement que ens arriba des de Madrid.

16 d’octubre de 2019

Ramon Amadeu, FOREVER!

Hi ha coses que per més que passin els anys no em cansaré mai de mirar. Cada vegada que vaig a Olot tinc una cita obligada amb els Amadeus del Museu Comarcal de la Garrotxa i del Museu dels Sants. Cada vegada em sento meravellat per la cavalcada de Reis, i per la resta de figures tan expressives.











9 d’octubre de 2019

La Nativitat al Museu Episcopal de Vic

Una de les coses que em fa gaudir quan visito un museu d'art és centrar la mirada en les pintures o escultures que estan relacionades amb la Nativitat, és a dir pessebres pintats. Un a de les coses més evidents que s'observa sempre és que cada época ha pintat el naixement de Jesús emmarcat en el seu propi context.

Això és l'essència del pessebre, representar el naixement de Jesús en el propi context, acompanyat dels personatges que representen el poble que acull aquest Misteri. 

Vegem algunes imatges d'obre que es poden veure al MEV.

Frontal d'altar de la Mare de Déu del Cóll. S. XII

Frontal d'altar de Bellver de Cardanya. S. XIV

Mestre de la Guàrdia Pilosa. (Pujalt) S. XV

Circumcisió. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II
Epifania. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II


Nativitat. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II

Adoració dels pastors. Retaule de Verdú. S. XV. Jaume Ferrer II

Adoració dels Mags. Procedència desconeguda. S. XV

Epifania. S. XV. Jaume Huguet

Circumcisió de Jesús. Països Baixos. S. XV

Nativitat. Retaule de la Mare de Déu. S. XV. Francesc Solives

Epifania. Retaule de la Mare de Déu. S. XV. Francesc Solives

Epifania. S. XV. Joan de Rua

Nativitat. S. XVI Pere de Fontaines

Mare de Déu de la Llet. S. XVI. Joan Gascó

Mare de Déu de la Llet. S. XVI. Perot Gascó

Ramon Amadeu. S. XIX. Procedent d'Olot

Ramon Amadeu. S. XIX. Procedent d'Olot

Casulla del tern Despujol. Teixit i passamaneria. S.XV. València



2 d’octubre de 2019

Josep Maria Brull


Foto: Cesc Benavent
 Josep Maria Brull (1907-1995) es un escultor reconegut que va fer algunes figures de pessebre.

Nascut a Ascó, als vint anys s'instal·là a Ripollet per fer de mestre, fet que li permeté entrar en contacte amb diverses persones del món cultural sabadellenc, on va desenvolupar la seva faceta d'artista, de la mà d'Antoni Vila Arrufat.

Va voler anar a Olot a desenvolupar la seva faceta d'escultor però allà el 1940 va ser acusat de catalanista i separatista i el van desposseir del seu títol de mestre, per la publicació d'uns articles en català a la revista Germanor. Va tornar a Ripollet on va viure fins a la mort.

Les seves obres representen sovint escenes costumistes i del treball rural i les maternitats. Va participar en diverses exposicions i va guanyar nombrosos premis de gran renom. 
Josep Maria Garrut digué de la seva obra: "Brull fa una escultura externament modesta, sense grandiloqüències (...) crea aquestes escultures simples, fresques i espontànies a l'ensems que fortes, perquè responen a unes raons de lògica, i a la seva manera natural d'expressar-se, de pensar i de sentir"

Es conserva obra de Josep M. Brull al Museu d'Història de Sabadell, al Museu d'Art de Sabadell, al Museu d'Art Modern de Tarragona, a la Vil·la Casals-Museu Pau Casals del Vendrell, al Museu de Montserrat i al Museu d'Història de la Ciutat de Girona.

Foto: Cesc Benavent







Foto: Cesc Benavent