8 de desembre de 2019
Capgirant la història del pessebre
El dijous 12 de desembre a les 20h, xerrada de l'Albert Dresaire, membre del nostre col·lectiu, a la Casa dels Entremesos (plaça de les Beates, 2, de Barcelona).
La xerrada, amb el títol Capgirant la història del pessebre, vol oferir elements de reflexió per mostrar que la innovació forma part de la tradició del pessebre.
7 de desembre de 2019
Figures catalanes

Hi ha molts pessebristes que fan pessebres ambientats en paisatges de casa nostra, i una de les dificultats amb què es troben és aconseguir figures d'estil català de qualitat.
Enguany la parada d'en Carles ofereix figures de l'artista napolità Salvatore de Francesco, que ha realitzat figures "a palillo" reproduint la típica indumentària catalana.
![]() |
Grup del cagatió. Salvatore de Francesco. 10 cm. |
![]() |
Naixement estil Carratalà. 10 cm |
6 de desembre de 2019
El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme

No diem res de nou si afirmem que fra Valentí Serra de Manresa és un entusiasta de la tradició del pessebre. N'ha fet molts escrits i n'és un erudit. El nostre col·lectiu va tenir el goig de publicar, fa uns anys, un opuscle coordinat per ell: Els caputxins ...i el pessebre.
Ara ens presenta un llibre dedicat al pessebre: El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme, publicat per Editorial Mediterrània.
A la web de l'editorial podem llegir:
Els religiosos caputxins de Catalunya i Mallorca han estat uns entusiates propagadors del pessebrisme popular, especialment durant la represa de la vida religiosa després de les exlcaustracions del segle XIX, quan els frares impulsaren la pràctica de construir pessebres, que la tradició catalana ha descrit com un conjunt de figuretes que representen el naixement de Jesucrist i la seva adoració pels pastors.
Aquest volum, El nostre pessebre, aporta una síntesi històrica sobre l'origen del pessebre, que es remunta a l'experiència del Nadal a Greccio viscuda l'any 1223 pel mateix sant Francesc d'Assís. El pessebre, al cap de vuit segles, ha esdevingut una de les principals construccions festives d'art efímer del patrimoni cultural i espiritual del nostre poble.
Amb aquest nou títol de la col·lecció "A la caputxina" –que ja té alguns volums dedicats a l'aportació dels frares catalans a la cultura popular–, es presenten les peculiaritats dels pessebres impulsats pels frares caputxins, juntament amb una breu presentació del simbolisme de les figures del betlem o pessebre.
Els religiosos caputxins de Catalunya i Mallorca han estat uns entusiates propagadors del pessebrisme popular, especialment durant la represa de la vida religiosa després de les exlcaustracions del segle XIX, quan els frares impulsaren la pràctica de construir pessebres, que la tradició catalana ha descrit com un conjunt de figuretes que representen el naixement de Jesucrist i la seva adoració pels pastors.
Aquest volum, El nostre pessebre, aporta una síntesi històrica sobre l'origen del pessebre, que es remunta a l'experiència del Nadal a Greccio viscuda l'any 1223 pel mateix sant Francesc d'Assís. El pessebre, al cap de vuit segles, ha esdevingut una de les principals construccions festives d'art efímer del patrimoni cultural i espiritual del nostre poble.
Amb aquest nou títol de la col·lecció "A la caputxina" –que ja té alguns volums dedicats a l'aportació dels frares catalans a la cultura popular–, es presenten les peculiaritats dels pessebres impulsats pels frares caputxins, juntament amb una breu presentació del simbolisme de les figures del betlem o pessebre.
5 de desembre de 2019
El Nadal, temps per recordar
En el darrer número de la revista Galilea.153, editada pel Centre de Pastoral Litúrgica, hi podreu trobar un article d'en Quico Manyós: El Nadal, temps per recordar.
Galilea.153 és una revista de litúrgia i pastoral que vol donar eines per a les celebracions litúrgiques, però al mateix temps establir ponts entre la comunitat que celebra i totes les realitats on es manifesta la vida cristiana.
En aquest número (número 10, novembre-desembre 2019) es parla de l'Església (dis)capacitada, i un dels articles recupera l'experiència que Quico Manyós ja ens va explicar en el llibre Per Nadal, el pessebre (CPL. Barcelona, 2005). Una experiència en la que el pessebre era el centre d'un treball de l'equip d'una residència de Mataró, destinat a persones grans amb demències lleus.
4 de desembre de 2019
Pessebres i cinema, nova exposició del Grup Pessebrista de Castellar del Vallès
El Grup pessebrista de Castellar del Vallès presenta la seva 69ª exposició en la que tots els pessebres estan ambien tants en escenes de pel.lícules de cinema. Una nova aposta per presentar una exposició de pessebres amb un centre d'interés paral.lel al relat del Nadal.
Vegeu els horaris.
3 de desembre de 2019
Els pessebres de Jaume Lladó
Aquest cap de setmana, el programa Creure Avui, produït pel Consell Pastoral de l'Arxiprestat de Mataró i que s'emet per Televisió de Mataró, ha emès un reportatge sobre la trajectòria pessebrista de Jaume Lladó.
El reportatge inclou una entrevista amb Lladó, en la que explica els pessebres que havia realitzat durant molts anys a Perpinyà i a Sant Miquel de Cuixà. Uns pessebres que combinaven la preocupació per qüestions socials i la voluntat de manteniment de la tradició.
Pel seu caràcter innovador, els pessebres de Lladó ja havien estat estudiats pel nostre company Enric Benavent a la seva tesi doctoral ("Simbolisme religiós a l'espai públic. El cas dels pessebres públics i les possibilitats d'innovació en el pessebrisme").
Exiliat a França, l'argentoní Jaume Lladó ha desenvolupat una intensa activitat cultural. Ara, gràcies al treball de Joan Francesc Clariana podem gaudir d'aquest interessant document.
El podeu veure en aquest enllaç.
2 de desembre de 2019
L'oníric món del doctor Pere Catà - INAUGURACIÓ
Amb aquesta exposició el nostre col·lectiu inaugura els actes de celebració del vintè aniversari des de la nostra creació.
Està dedicada a un figuraire a qui fa un any, el Col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona vàrem homenatjar. Un escultor sense taller, allunyat del bullici mundà,
que com una formigueta treballa per a ell, en el seu minúscul estudi, pel seu plaer i sobretot, per fer plaer als seus amics. Ell és el Doctor Pere Catà i Vidal (Sant Pol – El Maresme, 1937); més
conegut entre els pessebristes i amics com el doctor Catà, és un dels grans desconeguts fora del petit cercle dels pessebristes barcelonins. El seu desconeixement és directament proporcional a la seva vàlua.
d'octubre de 2018 se li fes un homenatge com a mostra d'agraïment per la seva aportació tècnica, artística i humanística al món del pessebrisme. La present exposició és una fita més per tal de fer
més visible l’obra d’un escultor que transforma el fang en excel·lència.
El valor de l’obra escultòrica de Pere Catà
El seu estil és molt peculiar, treballa el detall fins els límits, desglossa els músculs com si fes un estudi d’anatomia. Les figures tenen moviment, expressió, estan vives. Busca postures dinàmiques, basades en la realitat, en personatges del carrer i capta l’instant precís on tots els músculs es troben en tensió per l’esforç del moment.
Quan treballa una figura, comença per donar-li la forma del crani, després les òrbites i li afegeix els glòbuls oculars, el nas, les orelles i la boca i amb un pinzell moll, molt fi, va repassant fins donar-li l’expressió de la cara. Es poden distingir amb tot detall els ulls, la conjuntiva vermella, la pupil·la, les còrnies, l’escleròtica, les aletes del nas, si porta una piga, les dents.
Enguany teniu l’oportunitat única de poder veure la seva obra exposada al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, i us assegurem que en veure-la en quedareu per sempre més captivats.
L’any 2015, moltes d’aquestes peces varen formar part de l’exposició Provence et Catalogne, inaugurada a Arles (França) i de la qual, juntament amb en Jordi Montlló en vàrem ser els comissaris. Més de tretze mil visitants van aplaudir l’excel·lència, prostrant-se davant del Dalí del pessebrisme.
Més d’una cinquantena de peces que provenen totes elles de fons privats, la converteixen probablement en una exposició única i irrepetible. Acompanyen aquest esdeveniment, una exposició inèdita de fotografies de l’obra del Dr. Catà realitzades per Jordi Montlló. També podreu gaudir una mostra del Fons Catà que comprèn més d’un miler d’articles de premsa publicats entre finals del segle XIX i els anys 80 del segle XX , que el col·lectiu El Bou i la Mula ha digitalitzat i posat a disposició online gràcies al suport i al finançament del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
FITXA TÈCNICA
Comissaris: Jordi Montlló Bolart i Ferran Manau i Graupera
Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió
del pessebrisme El Bou i la Mula
Lloc: Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
Carretera de Sant Vicenç, 14 (Can Caralt)
08392 Sant Andreu de Llavaneres
Inauguració: 5 de desembre de 2019 a les 19:00 h
Restarà oberta fins el 19 de gener de 2020
Horari de visites: dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
Dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h
Diumenges i festius d’11 a 14h
Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener
1 de desembre de 2019
Calendari de L'Ermità
Fa uns anys un grup de persones va renovar el Calendari de l'Ermità, mantenint-ne l'esperit de tota la vida però donant-li nous continguts i millorant-le la qualitat.
No cal dir que des d'aquí el recomanem.
En l'edició d'enguany, a més a més d'altres continguts interessantíssims, hi podreu trobar l'article d'en Jordi Montlló La Fira de Nadal. "Com si em diguessis Llúcia", dedicat, és clar, la fira de Santa Llúcia.
Una fira que en Jordi coneix molt bé ja que va ser l'objecte de la tesi doctoral que va presentar fa un parell d'anys.
No cal dir que des d'aquí el recomanem.
En l'edició d'enguany, a més a més d'altres continguts interessantíssims, hi podreu trobar l'article d'en Jordi Montlló La Fira de Nadal. "Com si em diguessis Llúcia", dedicat, és clar, la fira de Santa Llúcia.
Una fira que en Jordi coneix molt bé ja que va ser l'objecte de la tesi doctoral que va presentar fa un parell d'anys.
30 de novembre de 2019
No s’ha reflexionat al voltant de la Fira de Santa Llúcia

A l'edició d'avui del diari El Punt Avui podeu llegir una interessant entrevista al nostre president Jordi Montlló, en la que es parla de la Fira de Santa Llúcia de Barcelona.
En reproduïm un fragment:
Quin tipus de fira és?
És una fira artesana? No. És una fira de pessebres? Sí, però cada cop menys. La fira és un esdeveniment relacionat amb la cultura popular tradicional, amb el patrimoni etnològic, immaterial..., però com tot aquest tipus de patrimoni, ha anat evolucionant. El dia que una expressió d’aquest patrimoni quedi fossilitzada, morirà, perquè perdrà el sentit. Però sempre s’ha de mantenir l’essència i per això cal un consens entre les comunitats relacionades amb aquest esdeveniment. Si aquesta reflexió no la fan els de dins, la fan els de fora. I això és una mica el que li ha passat a la Fira de Santa Llúcia: no hi ha hagut reflexió i les modes i la conjuntura econòmica se l’han menjat. A mi m’han intentat vendre com si fos d’aquí un producte fet a la Xina!
Podeu llegir l'entrevista completa aquí.
28 de novembre de 2019
L'oníric món del doctor Pere Catà
El proper 5 de desembre a les 19h. s'inaugura l'exposició L'oníric món del doctor Pere Catà, al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres.
Més endavant us en donarem més informació, però ja ho podeu reservar a la vostra agenda!
FITXA TÈCNICAComissaris: Jordi Montlló Bolart
Ferran Manau i Graupera
Organitza: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
Col·lectiu d’opinió, recerca i difusió del pessebrisme El Bou i la Mula
Lloc: Museu Arxiu Municipal de Llavaneres
Carretera de St. Vicenç, 14 (Can Caralt)
08392- St. Andreu de Llavaneres
Inauguració: 5 de desembre de 2019 a les 19:00 h
Restarà oberta fins el 19 de gener de 2020
Horari de visites: dimecres, dijous i divendres de 17 a 20h
Dissabtes d’11 a 14 i de 17 a 20h
Diumenges i festius d’11 a 14h
Tancat 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener
26 de novembre de 2019
Per fi, Nadal!

"Ha arribat el Nadal a casa i, com cada any, els més petits treuen les
caixes i monten el pessebre amb ganes i il·lusió. Però un fet màgic i
misteriós s’anirà repetint nit rere nit: quan ens nens es lleven, troben
totes les figuretes desordenades i representant escenes estranyes i
fins i tot molt còmiques. Què passa a les nits mentre dormen? Viu un
Nadal màgic i diferent!"
L'escriptora mataronina Lola Casas ens presenta, el llibre Per fi, Nadal!. Un llibre que ens redescobreix aquell aspecte lúdic del pessebre que de vegades oblidem. Els dibuixos, magnífics, són obra de Sebastià Serra.
No és la primera vegada que Lola Casas dedica un llibre al pessebre i a les seves figures.
El llibre està editat, molt ben editat, per l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa.
La presentació del llibre serà el proper dissabte 30 de novembre a les 18h. a la Llibreria Dòria de Mataró.
25 de novembre de 2019
D'ofici: jornaler (i 6)
El motllo "OME 1886"
Salvador Masdéu ha estat sempre considerat un autor fidel seguidor de l’estela historicista de Domènec Talarn. Durant aquest procés de recerca, l’amic Toni Pruna ha estat revisant pacientment els motllos que té d’aquest insigne figuraire. Entre tots ells, n’ha aparegut un de molt especial. Especial per inesperat. Especial perquè pot ser el germen que canviï la interpretació de l’obra de Masdéu. Especial perquè de retruc pot fer repensar part de l’obra de Carratalà, sense minusvalorar ni un bri la genialitat i creativitat pròpia d’aquest darrer. Parlem del motllo “OME 1886”. El motllo en qüestió, està fet amb el mateix material que els altres, amb idèntica lletra gravada i no hi ha res que el diferenciï de la resta i que faci pensar que és obra d’un altre figuraire.
Què és aquest motllo? Pel nom que hi porta gravat “Ome” (per “Home”) es tracta del motllo d’un pastor creat el 1886. La seva principal particularitat és que és un pastor vestit a la catalana, amb barretina, armilla i faixa. Correspon a una figura de petites dimensions, DEU centímetres. És, fins ara, l'única constància existent de la representació d’una figura localista produïda per Masdéu. No seria gens natural l’existència d’una sola figura. S’ha d’interpretar que va fer un naixement i diversos pastors. Sorgeixen diverses qüestions: on són la resta de motllos? I la principal: si existien altres motllos, on són les figures fetes per Masdéu? No se’n coneix cap, o bé no s’han identificat com a tals.
En les col·leccions hi ha un munt de material que està pendent d’identificar, del que es desconeix el seu autor. Masdéu va fer una producció prou extensa de figures hebrees, i s’ha de suposar que hauria fet el mateix amb les de tipologia catalana.
En les col·leccions hi ha un munt de material que està pendent d’identificar, del que es desconeix el seu autor. Masdéu va fer una producció prou extensa de figures hebrees, i s’ha de suposar que hauria fet el mateix amb les de tipologia catalana.
La deducció inicial és que molt probablement Carratalà va emprar el motllo com a base o model per a crear figures
de 9cm, tal i com va fer en les figures hebrees del mateix autor.
Això no desmereix en absolut l’obra de Carratalà, ja que ell els
donava un semblant i policromat que les diferenciava completament.
Decidit
a buscar figura catalana atribuïble a Masdéu, vaig iniciar una
recerca entre els lots que diversos antiquaris tenen en venda. Jo
mateix suposava que trobar una figura de tipologia catalana que
tingués semblança amb aquest motllo seria molt complex. Vet aquí
que la fortuna se’m va presentar en un extens lot de figures
antigues, on vaig trobar-ne una sortida d’aquest motllo.
Desconeixem si l’autoria d’aquesta figura en concret va ser obra
de Salvador Masdéu. Casualment cap altre de les figures que composen
el lot té cap semblança morfològica que s’apropi a aquesta. I
això ens deixa en el dubte si realment només va existir aquest
model.
Aquesta
magnífica troballa és una nova finestra per a continuar treballant
en la identificació de l’obra d’aquest extraordinari escultor.
Antoni Dorda
Novembre de 2019
Menció
especial
Aquest
treball de recerca no hauria estat possible sense l’ajuda de
diverses persones. Una es mereix una menció especial, el Dr. Josep Ma. Garrut (e.p.d.). Sense les
seves valuoses anotacions de camp poc s’hauria pogut fer. És just
doncs reconèixer-ho. La informació que li va facilitar el fill de
Masdéu, el Sr. Rafael Masdéu Rodriguez, ha estat bàsica. El mateix
Dr. Garrut reconeix la dificultat i els molts anys d’investigació
que li va suposar aconseguir aquesta informació.
Fent
menció a l’article publicat a “La Veu de Catalunya”, el 9 de
desembre de 1917, Garrut escriu:
“Obsérvese
que en el artículo no nombra a Salvador Masdeu, porque teme que,
dada la poca importancia de la obra que pueda realizar, no va a
interesar a nadie su filiación. Y su filiación puedo certificar que
ha costado muchos años de pesquisas. En la creencia que el Pesebre
es cosa de niños y de importancia secundaria”
Agraïments
Dr. Pere Catà Vidal
Hernán de
Rivera Torras
Aina Dorda
Duch
Dr. Josep Maria Garrut (e.p.d) (Arxiu personal)
Dr. Jordi Montllo
Bolart
Toni Pruna
Dangla
Fonts d'informació
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Biblioteca
Nacional de Catalunya
Fons fotogràfic
Col·leció Pere Catà Vidal
Col·lecció
Hernán de Rivera Torras
Col·lecció
Antoni Dorda i Ventura
Foro de Belenismo
Bibliografia i altres fonts d'informació
Amades, Joan (1946) (edició revisada per Albert Dresaire, Josefina Roma i Antoni Serés). El Pessebre. Barcelona: Arola Editors, p. 231
Garrut,
Josep Ma. (1957). Viatge a l’entorn del meu Pessebre. Barcelona: Editorial Selecta, p. 97
Caballé
y Clos, Tomás (1951). El belen catalán, espejo del belén mundial. Barcelona: Editorial Freixinet,p. 192
AA.DD. (1997). Els
pessebres al Monestir. Domènec Talarn. Barcelona: Institut de Cultura
Ajuntament de Barcelona
AA.DD. (1998). Els
pessebres al Monestir. Martí Castells Martí. Barcelona: Institut de Cultura
Ajuntament de Barcelona
Dresaire
Gaudí, Albert; Montlló Bolart, Jordi (2010). Les nostres figures de
pessebre. Caixa d'Estalvis Laietana
Benavent
Vallès, Enric (2011). Lluís Carratalà, escultor noucentista de
pessebres. Castellar del Vallès: Col·lectiu El Bou i la Mula
Montlló
Bolart, Jordi (2017). Bartomeu Marcé i Reixach. El darrer escultor romàntic
del pessebre a Catalunya. Sant Andreu de Llavaneres: Museu Arxiu de Llavaneres. (Catàleg exposició)
La
veu de Catalunya. Barcelona, edició del matí de desembre de 1917
Ràfols (1957) Masdeu, Josep. Vol. II Pag: 137
El
pessebre a Catalunya i Mallorca S. XVII-XX .2012. Palma
Dorda
i Ventura, Antoni Butlletí Pessebristes de Mataró 2017 Pag. 9 a 11
23 de novembre de 2019
D'ofici: jornaler (5)
L'obra de Masdéu després de la seva mort
![]() |
Reproducció de Lluís Carratalà
Col·lecció Dr. Pere Catà Vidal
|
La història
que explica el destí dels motllos de Salvador Masdéu és complexa i
de ben segur inexacta. La informació veraç de la que es disposa és molt escadussera. Amb prou feines es basa en breus anotacions i vells
records de converses.
Tot
i això, s’ha pogut seguir una estela que pot ajudar a aclarir què va passar amb els motllos a partir del seu traspàs.
Inicialment
sembla ser que el seu fill Rafael els va intentar reproduir, però
va fer unes figures de qualitat molt menor que les del seu pare. La
complexitat dels motllos i el fi detall de la feina del pare no li
van posar el camí gens fàcil.
Referenciant
les converses que el Dr. Garrut va mantenir amb en Rafael, sembla ser
que aquest va vendre els motllos a la Sra. Rosa Munté de Terrassa.
Però donada la dificultat de reproduir alguns motllos, va desistir
aviat. Era complex acabar les figures, ja que sortien de cos i
posteriorment es completaven a palillo. D’altres
eren vertaders trencaclosques. Aquesta darrera informació
no es pot contrastar, i com tantes altres es basa en records passats
de boca a orella.
Tanmateix
apunta el Dr. Garrut que els motllos d’animals se’ls va quedar el
mateix fill.
Consta
per records de velles converses del Dr. Pere Catà Vidal amb el seu
amic Lluís Carratalà i Vila (1895-1991), que aquest darrer va
adquirir els motllos a finals dels anys 30 i principis del 40 del
segle passat. Si tenim en compte que Masdeu va morir el 1924 i parlem de
anys 40, ben bé podria ser que la compra-venda es fes entre la Sra. Rosa Munté i el Sr. Lluis Carratalà directament. Carratalà però va adquirir motllos de Masdéu en més d’una ocasió. Consta que un figuraire de nom José Franco, reproduïa/copiava figures de Masdéu de forma més que notable, havent guanyat fins i tot el premi a la millor figura de la fira de Barcelona. Carratalà li va comprar els seus motllos. Aquests es diferencien dels originals per estar acabats tots ells en angle recte, quan els de Masdéu sempre tenen formes arrodonides. El material és de la mateixa qualitat.
També
hi ha constància per trasmissió oral del Dr. Pere Catà i Vidal que
el patriarca de la nissaga Muns, en Vicenç Muns (1881-1970), va
adquirir a un drapaire de nom Marcé, que tenia magatzem al carrer
Aragó, més enllà de Gràcia, una colla de motllos de Masdéu que
únicament corresponien a animals. Val a dir que aquest Sr. Marcé
no té res a veure amb l’insigne figuraire de nom Bartomeu Marcé i
Reixach (1875-1964).
Ben
bé podria ser que aquests motllos venuts pel drapaire Sr. Marcé fossin els mateixos que el fill de Masdéu, en Rafael, es va quedar
en propietat, i que només eren d’animals.
Aquesta
informació sobre la venda dels motllos entre el drapaire Marcé i
Vicenç Muns no es pot confirmar, i el comprador podria haver estat
el mateix Lluís Carratalà. Ho comento pel fet que Carratalà
disposava d'alguns motllos corresponents a bestiari.
Tot
i que la transmissió d’aquesta informació correspongui a vells
records d’antigues converses, el cert és que entre el treball de
la nissaga Muns s’hi reconeixen figures provinents de motllos de
Masdéu i no només d’animals. Es té constància que a la mort
d’Andreu Muns Fernàndez (1939-2004), darrer membre de la nissaga
Muns, un familiar va vendre part dels motllos a la família Bertran.
Desconec si entre aquest motllos n’hi ha algun de Masdéu, o bé algun que fos reproduït per desgast de l’original. En una visita
al taller dels Bertran, em varen confirmar que no tenien cap motllo
original de Masdéu. En diverses ocasions Muns va proposar a Carratalà la compra dels motllos de Masdéu, però ell s’hi va negar.
També va utilitzar sovint complements provinents de motllos en les seves pròpies creacions, com és el cas dels escuts, ornaments i bestiari, entre d’altres.
Lluís Carratalà va demanar a un amic, un notable figuraire (no l’he pogut identificar) que li desés els motllos més grans, i que corresponien principalment a camells de 8, 12 i 18 cm. El magatzem es trobava al costat del Prat de Llobregat. En un mal dia de temporal es va esbotzar el cobert on estaven desats i es varen malmetre. Donat el poc espai del que disposava a casa, els va donar per perduts i malauradament no els va recuperar.
![]() |
Fugida a
Egipte reproduïda per Lluís Carratalà, amb l’estil i policromia
propis
Col·lecció Dr. Pere Catà Vidal
|
Lluís
Carratalà i Vila va respectar moltíssim el treball de Masdéu. No
hi ha cap figura reproduïda per ell que pugui confondre’s amb les
de l’autor original. Les hi donava un aspecte, estil i policromat
que les diferencia completament. No obstant, es poden reconèixer
clarament els motllos emprats.
També va utilitzar sovint complements provinents de motllos en les seves pròpies creacions, com és el cas dels escuts, ornaments i bestiari, entre d’altres.
Lluís Carratalà va demanar a un amic, un notable figuraire (no l’he pogut identificar) que li desés els motllos més grans, i que corresponien principalment a camells de 8, 12 i 18 cm. El magatzem es trobava al costat del Prat de Llobregat. En un mal dia de temporal es va esbotzar el cobert on estaven desats i es varen malmetre. Donat el poc espai del que disposava a casa, els va donar per perduts i malauradament no els va recuperar.
![]() |
Reproducció
feta per Montserrat Carratalà Molleví
Col·lecció Antoni Pruna Dangla
|
La filla de
Lluís Carratalà, Montserrat Carratalà i Molleví (1924-2009), va
respectar impol·lutament el treball de Masdéu, seguint l’estela
del seu pare. Com a detall, i per diferenciar les figures del pare i
filla, podríem destacar que el pintat de les cares de Montserrat és
més acolorit, diguem que com més maquillat. Tot i això, i donat
els molts anys que varen treballar junts, durant els quals un emmotllava i
modelava i l’altra pintava, i a l’inrevés, en molta de l’obra
no es pot diferenciar la mà de cada un d’ells.
![]() |
En aquestes
dues fotografies s’observa la diferència del treball de les
figures reproduïdes per Lluís Carratalà (esquerra) i l’original
de Salvador Masdéu (dreta)
|
![]() |
Figures
reproduïdes per Lluis Carratalà
Col·lecció
Pere Catà Vidal
|
![]() |
Reproducció
realitzada per Antoni Pruna i Dangla
Col·lecció
Hernan de Rivera Torras
|
![]() |
Figura
sense policromar, on s’observa la signatura
que sempre fa Antoni Pruna Dangla, en senyal de respecte, record i reconeixement a l’obra original |
![]() |
Excel·lents
còpies d’època, fetes completament de guix, es desconeix
l’autoria
Col·lecció
Antoni Pruna Dangla
|
![]() |
A
l’esquerra figura original restaurada recentment, a la dreta copia
de baixa qualitat,
possiblement obra d’un taller murcià. Col·lecció Antoni Dorda i Ventura |
Antoni
Dorda i Ventura
Novembre de 2019
Novembre de 2019
20 de novembre de 2019
D'ofici: jornaler (4)
Salvador Masdéu i Frexenet
El jornaler, artista de la terracota
No va tenir una vida gens fàcil. Començà de ben jove aprenent l’ofici de fuster. Més tard, va treballar el fang fent figures de pessebre, però les dificultats per guanyar-se el sou amb el treball de figuraire l’obligaren a realitzar diverses feines: sereno del teatre Còmic i pastisser del Teatre Romea. La seva habilitat amb el modelatge el portà a dissenyar figures de pessebre, tot i que aquest domini amb el fang, es contraposava amb el del dibuix. Sembla ser que no tenia ni la traça d’un nen amb el llapis, però gaudia d’una genial habilitat per modelar del natural figures humanes i el bestiari. Per elaborar les figures cercava inspiració en una vella Bíblia il·lustrada que tenia.
Va casar-se amb Eulàlia Rodríguez Torres, natural de Barcelona, amb qui va tenir tres fills: Paulina, Gurmecindo i Rafael.
En el seu treball de figuraire va seguir l’estela historicista de Domènec Talarn (1812-1902), un dels més grans figuraires catalans de tots els temps, i capdavanter de l’escola historicista, a qui molt probablement va conèixer.
Va fer motllos de gran qualitat, amb tot un luxe de detalls. Possiblement també va rebre la influència de Lino Félix (1850-1926), ja que aquest va anar a treballar al taller que Masdéu tenia en un pis del carrer de l'Estrella, número 10, 5è pis (actualment carrer Martínez de la Rosa). En aquest taller també hi sovintejava el Sr. Carlos Salas, de sobrenom “El músic”, per la seva professió. No es té constància de l’aportació o influència d’aquest en el treball de Masdéu, però a les figures hi sovintegen pastors tocant diversos instruments: bandúrries, flautes, tamborins, etc., i el deix i posat dels dits sempre és molt acurat, possiblement va ajudar-lo en aquest aspecte.
![]() |
Col·lecció Hernán de Rivera Torras |
![]() |
Col·lecció Hernán de Rivera Torras |
![]() |
Col·lecció Hernán de Rivera Torras |
Realitzava motllos desvestits on, posteriorment, sobre el cos desmotllat, hi afegia tot un món de robes, pellisses i complements. També combinava els caps. Tot i tractant-se de figures de motllo, realment requerien una gran habilitat en els acabats. Realitzava un treball acuradíssim que fa difícil definir-lo simplement com a figura a motllo o seriada.
Acostumava a pintar dos cordills als sarrons i taps, tant a les gerres com a les carbasses. Aquest detall ajuda a identificar el seu treball original, talment com una signatura.
![]() |
Tres figures de pastors sortits del mateix motllo, però amb acabats del tot diferenciats.
Pastor amb cistell i viandes, llenyataire i manobre
Col·lecció Antoni Dorda i Ventura |
![]() |
Vapor Leon XIII l’any 1894
|
A l’enviudar, se’n va anar a viure a casa del seu fill Rafael, que tenia residència al Carrer Cruz de los Canteros, número 60, 2n pis, porta 1a, de Barcelona. El seu domicili del carrer del Roser va esdevenir, aleshores, el seu taller.
Un dels seus principals clients va ser el Sr. Francisco Vila, que regentava una botiga d’imatges religioses a la plaça de Santa Anna, número 4, i que, posteriorment, es traslladà al carrer Aribau, número 7, on el seu fill José Vila Rafel va continuar el negoci. La seva relació va passar per diverses etapes, amb alts i baixos. Consta, però, que quan Masdéu va retornar del seu viatge d’Argentina varen fer les paus, i va tornar a treballar per aquest comerciant de figures i imatges religioses, just en un moment que realment ho necessitava.
També va realitzar figures de diverses escenes de la passió. El periodista del diari “La Veu de Catalunya”, fent esment del seu taller, va escriure: “...també hi ha el calvari amb Jesucrist i els lladres, les tres Maries, Sant Joan i Judes penjat que es col·loquen en el pessebre una mica apartats” (La veu de Catalunya, diumenge 9 de desembre de 1917).
![]() |
Escena de la Passió (falten les creus)
Col·lecció Antoni Pruna Dangla |
Segons costa a la seva partida de defunció, Salvador Masdéu va morir al domicili del seu fill, a les tres de la tarda del dia 23 d’agost del 1924, a l’edat de 65 anys, a causa d’una bronco-pneumònia. Els tres fills varen sobreviure al pare. Descansa al cementiri del Poblenou.
Antoni Dorda
Novembre de 2019
17 de novembre de 2019
D'ofici: jornaler (3)
El bestiari
Tenim certesa que el figuraire protagonista d’aquesta història tenia predilecció per modelar el bestiari del pessebre. I ho feia amb tot luxe de detalls. Vaques, vedells, galls dindis, cabres, conills i un llarg etcètera. Però on gaudia moltíssim era modelant camells. Utilitzava el plom per a potes, orelles i banyes.
El
gran J.M. Garrut explica en les seves anotacions personals una
anècdota al respecte:
“Iba
muchas veces al parque para ver los camellos y estudiarlos con fines
a sus figuras. A este propósito cuenta el Sr. Cura la siguiente
anécdota: Descontento de los camellos, a los que Cura* les
encontraba algún defecto en las patas, en la manera de andar,
alquiló uno a una troupe de circo, que posaba y se exhibía aquellos
días en el Teatro Cómico, y agarrándoles por la cuerda Cura y
haciéndolo pasar por el Paralelo, le hizo notar donde estaba el
defecto. Así transcurrieron un par de horas, entre andar de un
trecho a otro de la calle, acompañado de admiradores y chiquillería.
También dicho señor le dejó diversas veces ropajes para que
copiara los pliegues y para que se inspirara en la pintura de los
Reyes Magos”
* Fa referència a l’amic del figuraire Sr. Juan Cura Sans, que residia al carrer Trafalgar, 11 1er-1a de Barcelona, i tenia una col·lecció de 50 figures de l’autor).
* Fa referència a l’amic del figuraire Sr. Juan Cura Sans, que residia al carrer Trafalgar, 11 1er-1a de Barcelona, i tenia una col·lecció de 50 figures de l’autor).
Una
anècdota ben curiosa, que explica clarament l’excel·lent treball
que va fer en modelar els Reis de l’Orient. La fastuositat
extraordinària tant en els caients de les robes, el treball
detallat i meticulós de les selles i el moviment que donava als
criats. La paleta de colors era extraordinària per a donar una llum
especial en aquestes composicions.
![]() |
Camells
originals on s’observen la qualitat del treball i els detalls
|
“Cierta
vez, mucho antes de Navidad compró el mejor pavo que encontró para que le sirviera como modelo”. (J.M. Garrut)
Boc. Col·lecció d'Antoni Pruna Dangla
Cabra
realitzada per l’actual propietari dels motllos. Feta completament
de terracota, i amb una signatura i anotacions que fan referència a
l’autor del motllo, respectant de manera impol·luta el treball
original
Toni Dorda
Novembre de 2019
Subscriure's a:
Missatges (Atom)