Fa uns dies vaig anar a visitar l’exposició de
pessebres de Castellar del Vallès i us he de confessar que ho vaig fer amb una
certa prevenció: ¿ajuntar el pessebre amb pel·lícules no seria un experiment
massa forçat?
Doncs no. És una exposició que val molt la pena i
que recomano visitar. Hi ha moltes coses que em van agradar. Sense pensar-hi
massa, se m’acudeixen les següents raons per recomanar-ne la visita:
1) Seguint la llarga tradició dels pessebristes
castellarencs, els diorames són d’una gran qualitat.
2) En la majoria dels casos, la relació entre cada
pessebre i una pel·lícula està molt ben trobada.
3) Les tauletes al costat de cada diorama
ofereixen informació suficient i permeten diversos nivells de lectura dels pessebres (crèdits del pessebre, informació de la pel·lícula i passatge evangèlic).
4) Si volgués portar un grup d’infants a una
exposició de pessebres per fer-los catequesi, sense cap mena de dubte els
portaria a Castellar del Vallès. Té més potencial catequètic qualsevol dels
diorames castellarencs que no pas els diorames clàssics que no ajuden a
despertar la curiositat ni a fer-se preguntes.
5) M’agrada molt descobrir una exposició que és
fruit d’un treball en equip. L’exposició de Castellar no és la suma de diorames
fets per diversos pessebristes sinó un conjunt de diorames fets amb voluntat de
presentar un treball en comú.
6) No només hi ha un treball d’equip entre els
pessebristes, sinó que s’ha treballat conjuntament amb una altra entitat de la
població. En aquest cas, el Club Cinema Castellar.
7) Visitant l’exposició de Castellar no només vaig
veure una bona mostra de pessebres, sinó que vaig aprendre coses sobre el
cinema. L’exposició sobre cinema que es pot visitar al primer pis val la pena
per ella mateixa.
8) Els pessebres de Castellar van sortir a la
televisió. I això m’agrada perquè desmunta el victimisme que moltes vegades
veig en el món del pessebrisme: “Els mitjans no ens fan cas”, “Només parlen del
caganer”... Doncs resulta que els mitjans sí que ens fan cas: el que cal és
saber-los oferir un tema nou... i això a Castellar ho saben fer!
9) Estic segur que l’exposició de Castellar està
ajudant a aconseguir nous públics més enllà dels “clients” habituals de les
exposicions de pessebres.
10) I el que més m’agrada de l’exposició de
Castellar del Vallès és estar en un lloc on noto que algú em vol explicar alguna cosa. Hi veig
una voluntat de crear un relat, de donar un missatge, i no només de presentar uns
diorames més o menys bonics (com passa a altres exposicions).
Doncs fins aquí les meves 10 raons escrites a
corre-cuita.
