La festa de les festes

Ahir es va presentar el nou llibre de la col.lecció l'Ermità: CORPUS. La festa de les festes, obra del folklorista Amadeu Carbó. 

És el resultat d'una recerca que l'autor porta fent des fa més de vint anys sobre la celebració del Corpus a Barcelona, que enguany compleix 700 anys. El llibret és una delícia que entre d'altres moltes coses mostra una imatge del primer pregó de Corpus de l'any 1320 on es certifica l'antiguitat d'aquesta celebració.

Hi ha més d'un vincle entre el Corpus i el pessebre. D'una banda, veiem com les representacions del Misteri de Nadal, especialment després de la reforma protestant, hi ha al·lusions gràfiques a l'eucaristia, i entre les figures del pessebre popular n'hi trobem que porten com a ofrena una gerra i un pa, símbols eucarístics innegables. D'altra banda, com s'explica en el llibre, la processó de Corpus que incorporava tots els estaments de la ciutat, era una veritable catequesi sobre alguns fets bíblics. Apareixia "com a entremés La Nativitat seguida dels passatges que envolten tot el misteri del naixement de Jesucrist, amb un repertori ampli de personatges per representar-lo teatralment" (p.29)

Com molt bé va explicar l'Amadeu Carbó ahir, al final d'una impressionant processó, hi havia una majestuosa custòdia i al centre de tot un tros de pa consagrat. El més fastuós i el més senzill. Això em va fer pensar en el pessebre que amb elements molt senzills representa un misteri molt gran.

Carratalà i el santonnier

Tot remenant l'arxiu Carratalà hem trobat aquesta fotografia. Es tracta d'una imatge de René Pesante, dedicada a Lluís Carratalà i a la seva filla Montserrat . Pesante, mort l'any 2011, fou un destacat santonnier a qui l'any 2008 la Biennal de l'Art Santonnier que es celebrava a Aubagne li va dedicar un homenatge.

Iconografia navideña. Museo del Prado

Un petit recorregut per algunes de les obres del Prado relacionades amb el Naixement de Jesús.
A la mateixa pàgina hi ha recorreguts més específics dedicats a l'adoració dels mags, a l'anunciació, i a la nativitat

POESIA i pessebre. Rafael Garcia Villena

Rafael Garcia Villena   2007

Himne dels pessebristes

La tardor de verds i ocres s’engalana

I les estrelles resten espai al sol.

Propera s’endevina la hivernada

I la natura s’adorm en la fredor.

És el pessebre bellesa i amor,

ës un poema, una brosa, una flor.

Ës el pessebre bellesa i passió,

És un somriure de Déu en el món.

                                             

És el pessebre bellesa i amor,

...

El pessebrista desplega les eines

A la recerca de la inspiració,

Afina en positiu la mirada

I encèn els llums de la imaginació.

És el pessebre bellesa i amor,

...

De suro i molsa, branquetes i còdols

I mil recursos en la construcció,

Componen llocs de somnis i tendreses

En un oasi de pau i germanor.

POESIA i pessebre. Hilari d'Arenys, ofc.

Hilari d’Arenys, ofc.

Publicat a “Catalunya Franciscana”  Desembre 1979

Cançó de fer el pessebre

Comencem a casa

un pessebre xic.

Té màrgens i rasa,

un parlar bonic,

una casa bella,

Figura de J.L. Mayo

un parell de bous,

una dona vella

amb un sac de nous.

Un gall que espingueja

a dalt d’un pedrís,

un que fadrineja

i se sent feliç

perquè marxa i canta

cap al sant Portal

aquesta nit Santa

de nostre Nadal.

POESIA i pessebre. Lola Casas

Lola Casas, mestra.

Publicat a la felicitació de Nadal de l’Escola Pia de Nostra Senyora. 2009

Original de Maragda Cuscuela

Cel de paper

Muntanya

     de suro.

Estel

     d’argent.

Dona

que renta

en un so

    de riu.

Pastor

que dorm

en un prat

    de boira

Àngel

que vola

en un espai

    de fum

Nen

que plora

en un sospir

    d’esperança

Cançó d’hivern.

  Cançó de pessebre.

    Verd de Nadal.

El pessebre del TBO

Per als nostàlgics, una plana del mític TBO amb un pessebre retallable dibuixat per Ricard Opisso, el gran dibuixant modernista que va col·laborar amb aquesta revista entre els anys  1917 i 1954.

POESIA i pessebre. Jordi Colomer del Romero

Jordi Colomer del Romero 

Del llibre De Nadal a sant Esteve. 

Barcelona 1982 



Els nins davant el pessebre


Veniu al pessebre,

oh nins tots, veniu,

que avui el fred gebre

fulgura joliu,

car dins l’establia

el fred s’és mudat

en goig i alegria

pel Jesuset nat.



Present és el Pare,

el més bell present,

en eixa nit clara,

pel món bo i dolent;

els àngels tots frisen

per veure’L dormint,

tan bells ens encisen...

més bell és el Nin.

Figures de 3 cm de Lluís Carratalà

Aquestes són les figures de 3 cm que va fer Lluís Carratalà. Com recorda Toni Pruna a la darrera revista Naixement, "els motlles de 3cm s'han perdut. El seu nebot quan va anar a la mili els li va demanar a la Montserrat per guanyar-se uns centimets. Ella li va deixar aquesta sèrie i es van perdre. En Carratalà es va endafar molt perquè els havia fet per a la Montserrat."

Malgrat ser figures molt petites s'hi reconeix clarament l'estil i la mà d'en Caarratalà.

Pessebres del món al Monestir de Alconada (Palència)

Aquests dies de confinament van bé per dedicar les hores que en altres moments no podem a les nostres aficions.

Navegant, sempre es  troben coses interessants com aquesta col.lecció de pessebres del món que fa més de 30 anys que les monges d'Alconada van recollint.

POESIA i pessebre. Perejaume

Perejaume Borrell i Guinart

Del llibre Oli damunt Paper. Ed. Empúries 1992




PESSEBRES

                                                              A Lluís M. i Antoni Riera

Com el mar que té els cims blaus i petits

perquè semblin més lluny, tot Ca l’Oller

fa una extensió vaga quan de nits

neven als Alps al peu de l’ametller.



O quan retallo, amb trossos de paper

de plata, els rius sota els castells fingits,

pintats als murs de Can Riera, o bé

esbossats per Max Ernst als infinits



brancatges d’aquest pa de molsa. Per

no hi ha més gran que al bosc, allà on em trobi,

emmarcar un clos a on l’herba es renovi



i aclucar els ulls com qui hi veu el Vallès.

Els cims petits, de lluny, són els més grans,

com el mar que té els cims blaus i llunyans.

Perejaume. Pessebre, 1997. Suro i pintura, 11 x 19 x 27,5 cm. / Perejaume, VEGAP, València 2008

Goigs de temàtica pessebrista: coblas en alabansa de Jesus en lo pesebre

Goigs de temàtica pessebrista: cobles a la Nativitat del Fill de Maria

Goigs de temàtica pessebrista: coblas en alabansa de Jesús en lo pesebre

Goigs de temàtica pessebrista: coblas de Jesús en lo pesebre

Un naixement en un vitrall

Fa pocs dies hem conegut la notícia de la descoberta, a la catedral de Girona, d’un finestral medieval de la primera meitat del segle XIII (amb algunes parts de finals del segle XIV).

Aquesta joia (els experts afirmen que es tracta del vitrall figuratiu més antic de Catalunya) va estar amagada durant segles darrere del retaule del Corpus Christi, que es troba a la capella de Sant Martí i Sant Francesc de la catedral gironina.

Aquest retaule de vidre està format per plafons que representen la vida de Crist: l’Anunciació, la Visitació i el Naixement. Cal destacar la iconografia de la Nativitat, que és la típica d’aquella època: la Mare de Déu estirada, el Nen en un bressol acompanyat pel bou i la mula, i Sant Josep en un racó.

Segurament les parts que falten, damunt del Naixement, representarien l’Anunciació als pastors i l’Adoració dels Reis. Les parts més modernes (del segle XIV), a la part més alta, representen les escenes de la Flagel·lació i la Crucifixió.

El Manolito

Les tradicions al voltant del pessebre que es coneixen dels convents de clausura femenina són molt riques i alhora molt desconegudes. Algunes d'aquestes tradicions són anteriors al s. XVIII, un testimoni clar de la presència dels pessebres molt abans de que el rei Carles III importés els pessebres napolitans.

Una de les persones que més ha investigat sobre els pessebres a les clausures femenines és la Dra. Letizia Arbeteta i les descriu amb detall en els seus llibres, un exemple dels quals és Vida i arte en las clausuras madrileñas: el ciclo de la Navidad, publicat per l'Ajuntament de Madrid l'any 1996.

Si el pessebre de les cases és un indicador del pas dels dies i una manera de celebrar els diferents episodis del relat del Nadal, en les clausures això encara és més accentuat.

El dia 1 de gener era costum en alguns convents asseure el nen Jesús en una trona, entronitzant el Nen com a rei. En molts casos es feia servir una cadira  sense cul per poder posar la mateixa imatge del Nen dreta fent que el vestit li tapés les cames i així fer veure que està assegut a la tona. En d'altres convents tenien uns figura específica del Nen assegut i aquell dia la canviaven en el pessebre.

Imatge del "Manolito". S. XVIII. Escola espanyola

Imatge del Nen Jesús entronitzat. S. XIX. Tallers d'Olot

Ja que el dia 1 és la festivitat de l'Emmanuel (Déu amb nosaltres) aquesta figura del Nen assegut ha passat a la història amb el nom popular de "El Manolito".

Encara ressona el pessebre de la Plaça Sant Jaume

Si una cosa tenen els pessebres que cada any s'instal·len a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona és que ens permeten parlar i reflexionar sobre el pessebre. 

No és posa cosa, ja que a partir d'aquestes reflexions i discussions que ja fa anys que es produeixen hem vist com en algunes associacions de pessebristes comença a haver-hi pessebres diferents. 

També hem constatat com alguns posicionaments beligerants contra les innovacions en el pessebre que sentiem fa uns anys actualment estan molt més que suavitzats.

Adjunto l'intel·ligent article d'en Ramon Bassas publicat al num 491 de la revista FOC NOU. Val la pena.

El pessebre per sant Antoni

El fantàstic llibre de fra Valentí Serra de Manresa "El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme" presentat recentment com vam anunciar, explica entre d'altres coses el lligam del pessebre amb el calendari. La funció pedagógica del pessebre es veu clarament representada en les variacions que té al llarg de tot el seu cicle.

Diu fra Valentí que és tradició per sant Antoni, que els animals del pessebre ocupin el lloc dels pastors i reis i es posin tots a adorar l'Infant. Enguany, no me n'he pogut estar de fer-ho així.

Un pessebre retrobat

De França ens arriba una curiosa notícia que té unes figures de pessebre com a protagonistes. Es tracta d'unes figures de pessebre de l'any 1887, que pertanyien a la basílica de Châteauneuf-sur-Cher (un poble del centre de França), i que fa 30 anys que havien desaparegut, sense que mai se'n coneguessin les circumstàncies exactes.

Ara, un col·leccionista de Nîmes posa en venta aquestes figures per 75.000 euros. Diu que ell les va adquirir legalment. El poble bé que les voldria recuperar, però el preu és, per a ells, impossible.

Tot i que no n'hi ha cap certesa, sembla que el rector que hi havia als anys 80 hauria venut les figures. Cosa que no seria correcta perquè, amb la separació entre Església i Estat que s'establí a França l'any 1905, el legítim propietari de les figures seria l'ajuntament de la la vila.

Podeu trobar més detalls d'aquest embolic (que sembla que acabarà als tribunals) a France Bleu.