11 de gener de 2008

Déja vu

Ja torna a ser Nadal. Ja n'ha passat un altre. Com un cercle, sense principi ni fi, veiem despertar els dies, els veiem com dormen i com es tornen a despertar. Ja torna a ser Nadal. Tot és acumulació d'informació comprimida, com si es tractés d'un CD que dóna voltes i voltes sobre ell mateix per ensenyar-nos les mateixes imatges any rere any: rutina diària, guerres, estrès, col·lapses. Però ja torna a ser Nadal. I aleshores veiem un petit forat on hi ha cabuda per a la il·lusió, per als bons propòsits, per a petits records que ens provoquen un dolç somriure als llavis. Ja torna a ser Nadal i volem que ens ajudis a omplir aquest buit i entre tots aconseguir que deixi de ser-ho per esdevenir PLE... ple de vivències i desitjos esperançadors. Ja torna a ser Nadal.
Aquest text és el que justifica el muntatge Déja vu, que es pot visitar a la Sala d'Exposicions de la delegació a Olot del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, dins del marc de la Mostra de Pessebres d'Olot.

La Mostra de Pessebres d'Olot sempre fa de bon visitar. Hi ha una cosa que val la pena destacar-ne: la possibilitat de poder observar, en un espai limitat, diversos exemples del passat, el present i el futur del pessebre a Catalunya.

El pessebre de Can Trincheria (de visita obligada) és una magnífica mostra dels pessebres que es feien a finals del XVIII a les cases senyorials (poc a veure, per cert, amb els pessebres populars que més d'un ens vol fer creure que són els "de tota la vida"!).

Els diorames de la Carbonera recullen l'esperit dels pessebres que s'han fet a Olot les últimes dècades, sota el lideratge de l'Agrupació de Pessebristes de la capital de la Garrotxa. Vaig trobar a faltar, enguany, el pessebre que Josep M. Font i Font va bastir l'any passat a la capella de Sant Ferriol.

Hi ha molts altres elements pessebristes que es poden veure a Olot durant la Mostra. Només en cito un més: el que es pot veure al claustre del convent del Carme. Més enllà del seu encert (he de reconèixer que enguany a mi no em va agradar gaire), cal valorar la voluntat de transmetre el missatge del pessebre –del Nadal, en definitiva– que hi ha al darrere del treball que cada any presenta un grup d'alumnes de l'Escola d'Art d'Olot.

A Olot, es veu d'una forma molt gràfica com els pessebres del XVIII tenen molt poc a veure (en al forma) amb els del segle XX. I a Olot també es pot percebre (al claustre del Carme, en el Déja vu...) com el pessebre busca noves formes d'expressar-se per seguir transmetent el seu missatge a la societat, amb la mateixa força que en segles passats. La qüestió és si tots plegats volem ajudar aquest procés de recerca i innovació o, contràriament, ens conformem simplement amb mantenir (i, per tant, estancar) la tradició...

Cap comentari: