3 de gener de 2008

Imatges d'una vida


El dia de Cap d'Any a la tarda vaig anar a Sant Vicenç de Montalt amb la família. Primer vam visitar l'edifici del Casal Parroquial "El Delme", que mostra un recull de diorames d'arreu de Catalunya i dues mostres interessants: les casetes de suro de Berenguer Huguet i Casas (1896-1967) i les miniatures de vells oficis sorgides de les mans de Cinto Rossell i Betanachs i Ramon Terradas i Casals.

El que em va interessar més, però, va ser la visita a l'antic Casal d'Avis. Allà s'hi pot veure el ja tradicional pessebre de Sant Vicenç de Montalt. Enguany porta per títol "Uns pescadors, una ermita, i una festa", i està dedicat a l'ermita marinera de Sant Simó de Mataró. És un pessebre que val la pena veure.

A la sala del costat hi ha l'exposició "Imatges d'una vida". Es tracta d'una col·lecció de 20 diorames que van des del naixement de Jesús a Betlem fins a la resurrecció el diumenge de Pasqua. Els diorames, amb figures de la família Castells, han estat realitzats pels Amics dels Pessebres de Sant Vicenç de Montalt. No es tracta, ni ho pretenen ser, de diorames de gran complexitat tècnica. Més aviat al contrari: són simples quadres resolts amb quatre elements escènics.

Els senzills diorames de Sant Vicenç de Montalt em van permetre comentar amb la meva filla moments de la vida de Jesús. I això em va fer pensar que potser de vegades, al fer els nostres diorames, les ganes de crear una obra tècnicament molt bona ens fan perdre el nord. Fem diorames molt bons... que no diuen res! En aquest sentit els diorames d'"Imatges d'una vida" diuen molt. I és que l'objectiu dels seus creadors no ha estat mai obtenir l'elogi pel seu virtuosisme sinó simplement explicar-nos una història.

Aquest any mateix, en alguna exposició, he vist pessebres molt ben fets on el tema era del tipus: "Escena de mercat". Les entitats pessebristes són això, "pessebristes". I això vol dir que, per sobre de tot, l'objectiu primer ha de ser conservar i promoure la tradició del pessebre. És clar que això es pot fer millorant la tècnica d'una de les maneres de fer el pessebre, els diorames, però malament rai si ens quedem aquí. És bo que a les associacions s'obri la porta a tothom, però alguna vegada sembla que hi hagi més "maquetistes" que "pessebristes".

Per això em van agradar i em van emocionar els pessebres de Sant Vicenç de Montalt: els seus autors potser no seran els millors maquetistes del món, però estimen el pessebre i tenen ganes d'explicar coses; i això es nota tot visitant els seus pessebres. Val la pena, doncs, anar veure els pessebres de Sant Vicenç de Montalt.

Cap comentari: