5 de febrer de 2010

Nous formats de fa molts anys

En Ramon Albornà, de Vilafranca ens fa arribar aquest escrit amb unes fotos ben suggeridores. Realment estem veient com això de voler actualitzar els pessebres no ho hem inventat fa dos dies. Realment això del pessebrisme és un món ple de sorpreses. La necessitat d'expressar un misteri tan entranyable porta a això. Gràcies Ramon per la teva col·laboració.

He vist el post sobre els nous llenguatges (o no sé si en aquest cas nous formats), que en tot cas no són coses de fa quatre dies. Aquest post m’ha fet pensar en un parell de fotografies de pessebres que us faig arribar.

El de Lluís Mas i Graells va estar a l’exposició de pessebres de Vilafranca l’any 1952, fa quatre dies!



L’altre, és de Joan Albornà Térmens (oncle meu), malauradament en aquest no hi consta l’any, però recordo haver-lo vist de ben petit pel taller de casa, així que diria que és dels anys 60.

Un altre record (potser l’Associació de Barcelona el té a l’arxiu) és d’un pessebre de l’Associació de Barcelona, a l’època de la Plaça Villa de Madrid. Recordo unes figures del naixement dins d’una bola del món translúcida, a l’exterior, era observat per un astronauta (un Madelman). En tinc un record entranyable, que em va agradar molt i que encara ara l’entenc ple de simbolisme. Això seria a finals dels anys 70, com a molt tard primers dels 80.

Vaja. Que això dels pessebres simbòlics no és de fa 4 dies.

Cap comentari: