28 de setembre de 2010

Pessebres a Suïssa



Aquest estiu vam visitar SuÏssa. Vam estar, sobretot, a la zona d’Interlaken, a l’Oberland de Berna. Interlaken està situat entre dos llacs: el llac de Thun i el llac de Brienz. La ciutat de Thun, que dóna nom a un dels llacs, és una ciutat molt maca presidida per un castell imponent (a la foto). Vam visitar-lo per poder contemplar les vistes que es poden veure des del capdamunt de les quatre torres del castell. Però la visita tenia algunes sorpreses en forma de diverses exposicions, entre les que en destacava una dedicada a explicar la història de Thun en el segle XIX. La primera acadèmia de l’exèrcit confederal suís es va establir a Thun a principis d’aquell segle, i això, juntament amb l’atractiu turístic que va anar adquirint la regió, va suposar per aquella ciutat una important transformació.
Tot mostrant l’interès que Thun i la seva regió van tenir per als turistes d’arreu d’Europa (entre els quals, diversos artistes), hi havia un plafó que explicava el següent: “A l’Oberland, els turistes consideraven les escultures de fusta com una expressió de la cultura pastoral autèntica. Aquestes escultures es venien tan bé que a mitjans de segle XIX es va desenvolupar una nova branca industrial. Des de l’any 1884, l’escola d’escultura de Brienz ofereix els seus propis cursos de formació”.
Aquesta explicació anava acompanyada d’una fotografia antiga que mostrava un taller de d’escultura en fusta de Brienz. I la veritat és que una mirada superficial a aquella imatge em va fer pensar en aquelles fotografies dels tallers d’Olot de finals de segle XIX. (Mirat més en detall, però, si a Olot els escultors, a les seves mans, tenen santscrists i marededéus, a Brienz hi tenien ossos i pastors suïssos). Potser és casualitat, però no hem d’oblidar que el primer taller olotí va aparèixer el 1880.
La coincidència no va més enllà d’això, perquè si bé a Brienz i els seus entorns hi fan figures de pessebre en fusta, la producció majoritària no és d’imatgeria religiosa, com a Olot. D’aquesta artesania, a l’Oberland bernès n’han sabut fer un producte turístic. En alguna guia fins i tot anunciaven una activitat infantil que consistia en que cada nen es fes la seva pròpia figura en fusta. Un nou exemple (que podem afegir als que en altres posts ens ha donat l’Hernán) que seria bo que a Catalunya tinguéssim en compte.

Cap comentari: