30 d’agost de 2011

El pessebre del FAD de 1931

Fa gairebé dos anys em vaig fer ressò, en aquesta entrada, d'una iniciativa del FAD de l'any 1931 en la que es va apostar per fer un pessebre en el que s'aplicaven a la tradició pessebrística algunes innovacions importants. Ara he trobat un article a la Revista Flama del mes de gener de 1932 en el que es descriu abastament aquest pessebre. Ho transcric:

"Aquest any el Foment de les Arts Decoratives volent donar una nota conservadora de tradicions, contra les actuals tendències d'arreu, d’anul·lació d'elles, ha construït un pessebre: però aquesta entitat, atenta sempre a les innovacions que en tot ordre puguin haver sorgit, a fi de trobar la seva deguda aplicació o relació amb les arts decoratives ha fet un pessebre modern. La tradició i les innovacions mai en el món s'han separat ni donat bufetades: sempre s'han completat i afalagat mútuament.

En dir pessebre modern, potser ens referim més als medis o materials principals, empleats, que a la forma de realització: car la variació de materials porta involucrada en si la variació de forma. Un pessebre en el que l’escenògraf i el figurista s'uneixin per donar pas a la llum, ja és una cosa nova: no obstant, és ben clar que tot art espectacular necessita obligatòriament com a element importantíssim d'ajuda, la llum: la qual cosa vol dir que si per una part aquest pessebre és una innovació, per altra és una conseqüència.

Completant el Naixement, apareixen successivament en el cel visions de la vida de dolor i glòria que espera el nounat. Tots els prodigis de la tècnica elèctrica s'han aprofitat per a donar major relleu a aquest espectacle.

Es de nit: una llum blavosa i freda il·lumina tot el pessebre: neva... Poc a poc la nevada s'aclareix i cessa. El dia sorgeix en mig d'una refiladissa d'ocells, mentre al lluny la mainada a colles canta en celebració del Nadal. Els cants creixen fins a l'esclat del mati. Mentre tant en el fons apareixen les primeres visions de la vida de Crist (el baptisme,en tempesta a la mar, la resurrecció de Llàtzer i la multiplicació deis pans i dels peixos). Ara el paisatge ja té un to reposat i apareixen, el perdó de la Magdalena i la transfiguració. Arribats aquí tot canvia: comença en el fons la vida dolorosa de Crist: la passió. Amb un to, seré encara, entra el Fill de Déu a Jerusalem: el cel després s'envermelleix, s'ennuvola, s'enfosqueix i com en la tempesta: les visions de passió se succeeixen unes a altres i amb elles les farses d'una tempestat són descrites admirablement mitjançant la llum i aparells elèctrics a propòsit. Moments de gran emoció. Crist és clavat en creu i enterrat. Calma completa: la tempesta és finida i el cel torna a aclarir-se preparant la resurrecció de Crist que arriba amb un esclat de llum creixent de tons daurats: apareixen seguidament l’ascensió i la vinguda de l'Esperit Sant. La llum canvia paulatinament fins a una tonalitat de posta de sol rogenca d'un efecte sorprenent. Aquí clou el teló.

La música és altre element de complement que s'ha considerat indispensable per la major emotivitat del moment i per això cada un d'ells va acompanyat de la música més adequada.

Felicitem a la Junta de Govern del Foment de les Arts Decoratives i en especial al Comitè executiu per ella delegat i compost pels senyors J. Marco, P. Ricart, A. Momanent i B. Llongueres, per l'esforç que en el moment actual representa fer una obra tan ben pensada; dient-ho així perquè la idea és en molt superior a la realització tot i que aquesta, com ja hem dit, és ben reeixida. Felicitem també a J. Vila, escenògraf, del pessebre, a J. Granyer el figurista, a E. Buhigas el director de la llum i no volem deixar sense citar el modestíssim nom de Mossèn M. Trens que ha estat l'assessor en tota la part litúrgica. El local on està instal·lat aquest pessebre ha permès en el Hall una exposició de diferents manifestacions de l'art decoratiu molt simpàtica de mirar. Unes vitrines allargades de gran claredat lluminosa contenen els productes de les cases expositores. El projecte de l'Hall és de C. Baró. L'entrada al pessebre i Hall, pel passeig de Gràcia, és de B. Llogueres. D'una simplicitat extrema, ben composta i simpàtica de tons, convida a entrar a visitar tot aquest conjunt tan digne de la nostra ciutat."

Cap comentari: