15 de desembre de 2011

Considerazione sul Presepio

Fa temps que segueixo la revista italiana Il Presepio editada des de fa 58 anys per l'Associazione italiana amici del presepio. És, en general, una revista molt interessant en la que s'hi recullen articles tècnics, històrics, artístics, iconogràfics i etnològics sobre el pessebre. M'agrada veure com entenen el pessebre amb una mirada àmplia, en la que hi conviuen sense dificultat pessebres clàssics i tècnicament impecables amb d'altres que no ho són tant. Sens dubte és un reflex de com el fet pessebrístic a Itàlia té una maduresa destacable i l'Associació italiana (que agrupa les diferents associacions locals, a l'estil del que aquí seria una federació) fa una feina important dedicada a sumar esforços potenciant les diverses manifestacions pessebrístiques que hi ha pel país amb la seva diversitat.

El prestigiós pessebrista italià Claudio Mattei, escriu a la revista Il Presepio número 227 de setembre de 2011 un interessant article que porta per títol “Considerazioni sul Presepio” en el que fa afirmacions com: “Sempre que inicio un curs de tècnica pessebrística, afirmo amb molta convicció que un Pessebre és bonic només quan emociona. (...) Aquest ha de ser el nostre objectiu, fer un Pessebre no és només una operació de modelisme. No obstant això hi ha moltes persones que davant d’un pessebre viuen només per controlar si la perspectiva és correcta i si les proporcions s’han respectat. Sembla que el seu interès es limiti només a l’aspecte purament escenogràfic." A continuació apunta que amb això no vol dir que en un pessebre tot sigui vàlid, i també, que cal valorar la saviesa tècnica d’alguns pessebristes però remarca que “ si la majoria dels visitants són capaços de copsar només l’aspecte tècnic i constructiu del nostre treball hem fallat en el nostre objectiu, per bé que rebem molts elogis.” Acaba el seu article desitjant que ningú s’enfadi per aquestes consideracions que no les fa amb afany de criticar sinó de reflexionar.

M'ha agradat llegir aquest article aquests dies que estem donant-li voltes al sentit del pessebre a la nostra societat. Crec que el que  des d'aquest col.lectiu proposem com a reflexió al voltant del pessebre no és gens forassenyat. Tampoc és gens original, de fet a principis de segle XX a Barcelona ja hi havia un debat semblant entre mentalitats immobilistes que reclamaven un pessebre tècnicament perfecte, historicista i sense anacronismes vers els qui proposaven un pessebre fet amb llibertat creativa i que desvetllés principalment les emocions (vegeu l'article que he publicat a festes.org.). Em fan una mica d'enveja aquests pessebristes italians per la seva revista i per la seva Associazione. A Catalunya en aquests moments estem a les antípodes del que podem llegir en l'article de Mattei. En la darrera assemblea de la Federació Catalana es va poder constatar novament que els qui dirigeixen actualment el pessebrisme associatiu a Catalunya aposten per un pessebrisme que no deixa espai a la llibertat creativa i al tractament contemporani del fet pessebrístic.


Cap comentari: