23 de febrer de 2012

El retaule de Ramon de Mur

Em van regalar el llibre Guimerà i el retaule de Ramon de Mur (Guimerà, 2011), un llibre escrit per diversos autors que presenta la reproducció que s’ha fet del retaule de Ramon de Mur, una de les peces més importants del gòtic català. És un llibre molt interessant del que trobareu més informació a www.guimera.info. Aquí, per fer boca, us reprodueixo el text, obra d'Armand Puig i Tàrrech, que explica la taula dedicada al Naixement, que és la que il·lustra a la portada del llibre.





Taula 9: El naixement de Jesús de les entranyes de Maria.
Text bíblic de referència: Lluc 2, 1-12. El domini del pecat en la història humana és substituït pel domini de la gràcia i de la salvació. Aquest és el missatge que l’àngel adreça als pastors, situats a la part alta de la taula: “Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor” (Lluc 2, 11). Malauradament, no es llegeix res dins la filactèria o banda blanca que l’àngel de l’anunciata sosté amb la seva mà esquerra, però aquest és el text que hi correspondria. L’esclat del missatger celestial provoca que un pastor es protegeixi els ulls, tot reconeixent la glòria que els visita.
Hi ha un contrast absolut entre el luxós paradís, esquinçat pel pecat d’Adam i Eva i convertit en lloc prohibit sota l’atenta mirada de la serp, i l’humil estable de Betlem, convertit en palau del Rei del cel. A una banda, un jardí magnificent i deliciós, però trencat pel desig de ser com déus. A l’altra, un estable de fusta per a animals, habitat pel Déu que s’ha fet home. En el centre de l’escena del pecat, la serp omnipresent i astuta; en el centre de l’escena de la gràcia, l’infant indefens i innocent, fill de la nova Eva. L’Eva del paradís parla amb la serp (...), mentre que la nova Eva de l’establia, agenollada i recollida en pregària i meditació, adora i contempla el misteri del Déu fet home. Josep s’hi pensa, a mig camí entre l’acolliment del misteri i els dubtes interiors (la seva cara, amb una mirada girada sobre ell mateix, trasllueix una reflexió que cerca de comprendre allò que és incomprensible). El retaule ha reprès el motiu, habitual en la iconografia cristiana, dels dubtes de Josep, el qual està assegut damunt la sella de la somera que ha portat Maria fins a Betlem.
Al bell mig de l’escena hi ha una enorme menjadora-llit, que tant serveix per a dormir-hi amb el son físic com per a dormir-hi amb el son de la mort. Seguint una iconografia habitual en l’Orient i l’Occident cristià, el Jesús tot just nat és posat en un llit que de fet és idèntic al sepulcre on serà dipositat després de la mort (...). L’ensenyament teològic que es desprèn de la relació menjadora-sepulcre subratlla la relació profunda entre els misteris de l’encarnació (entrada humil del Fill al món) i de la mort-resurrecció (sortida triomfant del Fill i anada al Pare). L’infant Jesús, tot petit, com un cuc (vegeu Salm 22, 7), apareix “faixat amb bolquers i posat en una menjadora” (Lluc 2, 12). Els bolquers, blancs, evoquen el llençol d’amortallar, també blanc, que embolcallarà el cos de Jesús quan sigui posat al sepulcre i que li farà de vestit quan ressusciti d’entre els morts.
Completen l’escena el bou i l’ase o la mula, els caps dels quals estan abocats damunt l’infant, no tant per fer-li passar el fred –com suposa la interpretació més popular– sinó per mostrar la seva veneració per aquell que és Déu i Senyor. Aquesta és la lectura oferta per l’Evangeli del Pseudo-Mateu (c. 14) i recollida per la Llegenda Àuria, que interpreta, referits a Jesús, dos textos de l’Antic Testament: “un bou coneix el seu propietari, i un ase, l’estable del seu amo/senyor” (Isaïes 1,3), i “et manifestaràs entre dos animals” (Habacuc 3, 2, segons una lectura secundària).

Cap comentari: