5 d’abril de 2012

El missatge del primer pessebre



De vegades, en els nostres pessebres, busquem el màxim realisme, sense adonar-nos que estem presentant imatges ben irreals. Què té de real un Naixement en el que Sant Josep porta barretina? Quina realitat té un pessebre ambientat en una marina, si a Betlem no hi ha mar?

Però potser la realitat, o la “veritat”, d’un pessebre no l’hem de buscar en la recreació plàstica d’un paisatge o d’un lloc concret. L’autenticitat d’un pessebre rau en el seu “missatge”.

Una cosa semblant podríem dir dels relats evangèlics de la infància de Jesús (que podem trobar als evangelis de Sant Lluc i Sant Mateu). Són textos que no pretenen oferir-nos una visió històrica del que va passar. Tant Mateu com Lluc van més enllà: l’objectiu dels seus evangelis és rellegir la vida de Jesús a la llum de la fe, és mirar l’obra de Jesús des de la vivència de la seva Resurrecció, és descobrir com tota la vida i obra de Jesús (i aquí hi entraria també el seu naixement) ja anticipaven la vinguda del Regne.

Tot això m’ho ha fet veure la lectura del magnífic llibret El mensaje del primer belén (Donostia, 1990), escrit per José Antonio Pagola Elorza. El llibre és el número 21 de la col·lecció Cuadernos de temas navideños, promoguda per l’Asociación Belenista de Guipuzcoa, i dintre de la qual podem trobar algunes petites joies. El teòleg José Antonio Pagola, catedràtic en cristologia i especialista en ciències bíbliques, era el Vicari General de la Diòcesi de Sant Sebastià quan va escriure el llibret; posteriorment s’ha fet conegut per la polèmica (absurda, deixeu-m’ho dir) que va generar un dels seus llibres dedicats a Jesús. Val a dir que és un gran teòleg i aquesta publicació que comento és un petit tast de la seva saviesa; un tast pessebrista, tot sigui dit de passada.

Després de llegir-lo em pregunto si, quan fem els nostres pessebres, intentem que siguin realistes, és a dir que siguin llum d’aquest missatge original, o ens despistem en detalls menys importants com ara que la perspectiva sigui la correcta. En tot cas, deixem-nos portar per la recomanació de Pagola: “Un Belén construido desde un espíritu fiel al texto evangélico debe ayudar a «reconocer a Dios en el pesebre», es decir, en lo sencillo y ordinario de la vida. Un Dios al que podemos de alguna manera tocar cuando tocamos lo humano”.


Cap comentari: