2 de novembre de 2012

Pessebres de tot el món

(Article d'Enric Benavent publicat al butlletí número 16 d'El Bou i la Mula. Febrer de 2005)
  
Quan fa tres anys intentàvem tirar endavant el projecte del llibre de Solius, vam argumentar en diverses ocasions la manca de bibliografia pessebrística en català, i ens proposàvem, modestament, que la nostra llengua tingués representació en el món de les edicions pessebrístiques Així vam publicar Diorames del Monestir de Solius al 2001 i al 2003 Fem el Pessebre.
Enguany han sortit tres llibres més de pessebres en català: l’excel·lent treball del nostre vicepresident Albert Dresaire El pessebre a Mataró. Història d’una tradició viva, la publicació de l’associació de Palau Solità i Plegamans Construcció d’un pessebre, obra de Jordi Mañosa i el llibre que voldria comentar Pessebres de tot el món de Janine Couget.
Aquesta professora de matemàtiques jubilada ens vol mostrar la seva important col·lecció de pessebres del món amb un treball ple de fotografies –algunes de les quals l’editorial ha volgut ampliar massa en detriment de la qualitat final– i textos on s’explica les particularitats de les figures en els diferents països.
D’entrada diria que és una bona notícia que una editorial hagi publicat un llibre com aquest en català, a més s’ha vist molt ben distribuït durant les festes de Nadal. Però si filem més prim diria que amb la riquesa pessebrística que tenim a Catalunya, llàstima que Pagès editors no hagués apostat per fer un llibre de pessebres en català i fet a Catalunya.
L’obra de Couget, molt ambiciosa, no respon a les expectatives que m’havia desvetllat. La pobresa de rigor en l’explicació del capítol dedicat al pessebre a Espanya i en concret quan es refereix a Catalunya em fa pensar que la font d’informació que ha fet servir no només no era adequada sinó que no va estar contrastada en cap moment. He trobat alguna omissió inexcusable com la de Lluís Carratalà i alguna repetició excessiva com la de Montserrat Ribes. He vist poc criteri a l’hora de seleccionar les imatges, posant a doble pàgina uns reis de José Luís Mayo de la col·lecció que es donava per fascicles, quan sabem que hi ha molta obra de Mayo molt més interessant que aquesta. Un excessiu protagonisme de l’associació de Barcelona en detriment de la plural realitat pessebrística de Catalunya em referma la idea d’una mala selecció de les fonts d’informació.
Després de llegir aquest capítol no m’he pogut llegir amb gaire confiança la resta del llibre perquè probablement les informacions que s’hi donen deuen estar tan esbiaixades i deuen ser tan poc documentades com la de Catalunya.
Si fa temps que denunciem que en premsa escrita no hi ha voluntat de fer articles ben documentats sobre el pessebre, el mateix passa quan les editorials intenten posar-se en aquest tema.
Amb tot, el llibre convida a fer un passeig per les figures i pessebres del món.

Cap comentari: