6 de novembre de 2012

Una religiosa creadora de figures de pessebre

(Article de Margarida Guixà, carmelita descalça de Mataró, publicat al butlletí número 13 d'El Bou i la Mula. Febrer de 2004).
 
La germana Maria del Carmel Montcerdà i Bas, carmelita descalça de Mataró, neix a Palma de Mallorca, fa 50 anys. El dia 8 de setembre de 1974 ingressa al monestir de monges carmelites de Binissalem (Mallorca) i fa la seva professió solemne a Binissalem, el dilluns de Pasqua de 1979, el 16 d'abril. El dia 1 de març de 1993 ve a formar part de la comunitat de Mataró. Pel juliol de l'any 1995, la comunitat de Binissalem se suprimeix i les germanes van a les comunitats de Palma de Mallorca, Tarragona i Mataró.
Al voltant de l'any 1988, la germana Maria del Carmel (juntament amb una altra germana de comunitat que ara és a Tarragona) s'inicia en la modelació de figures de terracota. És un amic de la comunitat, Antoni Fontanet, fill de La Real (Mallorca) qui les ensenya a modelar amb les seves mans un tros de fang i les orienta una curta temporada; perquè molt aviat elles soles es llancen a plasmar en el fang allò que viuen interiorment. La germana Maria del Carmel sempre s'ha sentit inspirada a fer figures per bastir el pessebre, figures petites, fer el "misteri", diu ella, amb el seu parlar mallorquí. I d'uns anys ençà, els versos del Poema del pessebre de Joan Alavedra, i musicat per Pau Casals, l'acompanyen en el seu afer artesà de modeladora de fang, les figures li surten espontànies i recobren vida la vella que fila, el pescador, l'home que llaura, l'home del pou, uns pastorets amb instruments musicals, els tres Reis, els àngels, ... la Mare de Déu i sant Josep i el Nen, ... i el bou i la mula, el ramat d'ovelles, ...
En moltes d'aquestes figures, l'he sentit dir alguna vegada, hi reconeix trets concrets de la seva vida. Apunto alguna reflexió que li he sentit comentar quan pasta el fang i li surt la figura que la mou des de dins:
- Porto en mi la certesa d'haver sortit de les mans creadores de Déu que va modelar l'home del fang. Sento un desig d'emulació amb el Creador i voldria ser una artesana per a prolongar en el temps la seva obra. Déu crea en llibertat i per amor.
- Hi ha tradicions que son constitutives de la meva persona, perquè les he viscut intensament en el si de la meva família cristiana i el seu influx segueix viu en mi, és el pessebre i el seu entorn, viscut des de petita com una gràcia. La vivència del pessebre no s'ha truncat, ha estat com un corrent que s'ha anat encaminant cap a una experiència més profunda.
- La meva història, les persones que han il·luminat el meu camí i la Litúrgia están presents en mi quan modelo figures, quan tinc un tros de fang en les meves mans. El camí cap el Nadal inclou tot l'any; sé que a la fi hi ha la trobada amb un Nen que és Déu.
- El fang és fràgil, necessita coure's a 1000 graus per tenir consistència; així, també, el viure en comunitat dóna consistència, depura, transforma.
- M'agrada fixar-me en els rostres concrets de cada una de les germanes de la comunitat. Els seus rostres aquests dies de festa estan més il·luminats. Hi ha un missatge recíproc per intercanviar, per donar, per rebre. Cadascuna viu el misteri de Nadal des del seu nivell però hi ha la trobada fraterna que ens uneix i ens renova.
- L'Oratori de Pau Casals m'ha donat raó i explicació a allò que jo no sabia donar-hi nom però que ja estava imprès en mi. He après que cada figura que compon el pessebre té una missió. Ara fàcilment, d'una manera nova, entro en diàleg amb cada una de les figures i es renova la conciencia de la meva pròpia identitat en contemplar-les.


Cap comentari: