2 de desembre de 2012

Goethe a Itàlia

(Article de Jordi Montlló Bolart publicat al butlletí número 2 d’El Bou i la Mula. Desembre de 1999)


El 3 de setembre de 1786, Goethe inicia un viatge d’un any i mig a Itàlia. Va començar com una fugida, un trencament brusc amb els seus afers quotidians. Si la mirada del viatger és curiosa, tot viatge és una descoberta constant; si el sarró d’aquest viatger està amarat de sensibilitat, el viatge suposa un enriquiment intel·lectual i personal. En el cas que us presento, tant el personatge, com el lloc i l’època fan que aquesta obra autobiogràfica de Goethe resulti especialment interessant.

Però, que té a veure això amb el pessebrisme? Doncs sorpresa, ja que hi podem trobar un text d’especial interès pels amants del pessebre. Aquest fragment que us transcric literalment, perquè el pugueu assaborir íntegrament amb la vostra sensibilitat, sense passar per filtres aliens, el va escriure Goethe a Nàpols el dia 27 de maig de 1787:

Aquest em sembla el lloc de recordar una altra notable afecció dels napolitans. Em refereixo als pessebres (presepe), que hom pot veure per Nadal a tots els temples: pròpiament, l’adoració nadalenca dels pastors, on hi ha representats també els àngels i els Reis; tot, disposat en un conjunt més o menys complet, valuós i artístic. En la jovial Nàpols, aquesta mena de representacions ha arribat als terrats domèstics, on la gent munta estructures ben senzilles en forma de cabana i les ornamenta amb arbres i arbusts de fulla perenne. La mare de Déu, el Fill i el conjunt d’éssers a l’entorn o enlaire hi llueixen una valuosa indumentària, on el pressupost familiar esmerça considerables sumes. Si quelcom, però, enriqueix magníficament i sense parió tota l’escena és el rerefons que hi posen el Vesuvi i la seva rodalia.

Algunes vegades s’han col·locat figures vives entre les diverses imatges; en realitat, un dels passatemps vespertins principals de les famílies notables i benestants va essent més i més la representació d’escenes profanes, procedents ja de la història o bé de la poesia, als seus palaus.

Si se’m permet una reflexió que un hoste ben acollit, certament, no hauria d’aventurar, confessaré que la nostra bella interlocutora em sembla sens dubte un ésser força insuls, que potser paga ja amb la seva figura, sí, però de cap manera no captiva per la més mínima expressió vital de la veu, de la parla. Ni tan sols la seva manera de cantar resulta interessant.

Podem trobar textos similars en moltes altres obres que no tenen res a veure amb el món del pessebrisme i sovint les passem per alt. Independentment de cada cas, les informacions que ens podrien donar s’acostumen a perdre. Penso que fóra interessant reunir un corpus de tot aquests petits textos, que en les nostres lectures habituals ens puguin anar sortint. D’aquesta manera ens els podríem intercanviar i fer d’aquesta una proposta participativa i dinàmica que es reflectiria en aquest butlletí. Només hem de tenir en compte alguns punts importants: cal posar la transcripció literal del text; contextualitzar-lo, lloc, data, motiu...; finalment una petita fitxa tècnica de l’edició consultada, semblantment a la que podeu veure aquí.

Autor: J. W. Goethe Títol: Viatge a Itàlia
Edita: Columna Edicions, S.A
Lloc i any d’edició: L'Hospitalet de Llobregat,1996. Pàgines: 366 i 367
Traducció: Rafael M. Bofill.

Cap comentari: