22 d’abril de 2013

El primer pessebre (i VII) - El principi d'una tradició

El principi d'una tradició


En diferents posts he intentat compartir alguna idea al voltant del que, tradicionalment, s'ha considerat com el primer pessebre de la història: el que va fer Sant Francesc d'Assís la Nit de Nadal de 1223 en una cova del bosc de Greccio.


Penso que, més enllà de citar-lo cada vegada que volem parlar de la història del pessebre, el que cal fer amb el pessebre de Sant Francesc és reivindicar-lo, i intentar treure'n les lliçons que el sant d'Assís ens hi transmet.


Acabo aquesta sèrie de posts reivindicant l'adjectiu “primer” per al pessebre de Sant Francesc. Fou el “primer” perquè després n'hi va haver d'altres.


M'explico. Una de les gràcies del pessebre del sant d'Assís és que va ser el “primer”, i no l'”últim”. Malament rai si després de la nit de Nadal de 1223 a Greccio mai més s'hagués fet un pessebre ni res de semblant. Sant Francesc va promoure la devoció al Naixement de Jesús i va iniciar, d'aquesta manera, una tradició.


Sovint parlem de les tradicions com d'una cosa l'origen de la qual es perd en el temps. Parlem de tradició com a sinònim d'antic. I no ens adonem que tota tradició en algun moment va néixer, va ser “inventada”. Qualsevol tradició va ser una novetat. I les tradicions que segueixen vives en els nostres dies (i el pessebre n'és una!) és perquè s'han anat renovant, i han anat canviant tal com canviava la societat de la que naixien.


L'orde franciscà, els framenors caputxins, han estat, i són, fidels seguidors dels ensenyaments de Sant Francesc d'Assís. També ho són, és clar, pel que fa a la gran lliçó de la nit de Greccio. A ells es deu, en bona part, la difusió del pessebre per molts llocs d'Europa. A ells es deu la pervivència de la tradició del pessebre. Perquè ells van escampar el pessebre arreu. Modernament, moltes entitats pessebristes i molts concursos de pessebre tenen el seu origen en l'empenta de frares caputxins o d'agrupacions locals del VOT (Venerable Orde Tercer).


Certament: els caputxins van crear associacions que abans no existien o van convocar concursos de pessebres que mai s'havien fet abans. D'aquesta manera, innovant la tradició, van ajudar a mantenir-la viva.


I el pessebre seguirà viu si seguim les lliçons del primer pessebre de Sant Francesc d'Assís, si som capaços de fer pessebres pobres i nous que interpel·lin als homes i dones d'avui i en els que, sobretot, no importi tant com o amb què estan fets com la vivència que transmeten.


Cap comentari: