17 d’abril de 2013

El primer pessebre (II) - Les parts del pessebre

Les parts del pessebre

El que s'ha anomenat “primer pessebre de la història”, el que va fer Sant Francesc d’Assís, només tindria dos elements que ara reconeixeríem com a parts essencials d'un pessebre: una cova, d'una banda, i el bou i l'ase, d'una altra. Ni Sant Josep, ni Mare de Déu... ni Nen Jesús! Bé, el Nen Jesús sí que hi era: segons el relat de Sant Bonaventura el Nen va aparèixer als braços de Sant Francesc. El pessebre com una experiència mística.

En alguna ocasió he escrit que el pessebre és la materialització d'una devoció. El misteri del Naixement posat en escena. Aquest és un dels ensenyaments de Sant Francesc: no és gaire important com fem el pessebre, ni quines figures hi posem o hi deixem de posar, el que és fonamental és que el pessebre sigui una representació del misteri, una presència, com tan encertadament deia Josep M. Garrut.

M’és difícil imaginar Sant Francesc polemitzant sobre si la perspectiva d’un diorama és correcta, o si, abans de construir un pessebre, cal fer-ne un projecte previ. I, en canvi, qüestions com aquestes semblen preocupar molt en certs ambients pessebristes.

A mi cada vegada em fa més mandra respondre a la pregunta “Com ha de ser un pessebre?” “Quines figures s’hi ha de posar (i quines no)?” En els que d'una manera o altra estem en aquest món del pessebrisme, aquestes preguntes, i altres de similars, ens les fan sovint. I més d’una vegada em vénen ganes de contestar: “L’has de fer com et doni la gana”. Que no deixa de ser una resposta barroera però, en el fons, ben franciscana. Perquè m’atreveixo a imaginar Sant Francesc responent aquestes preguntes: “El pessebre fes-lo com vulguis... sempre i quan et serveixi per viure, i fer viure, el misteri de Nadal”.

Són d’aquesta “forma”, els nostres pessebres?

Cap comentari: