10 de juliol de 2013

AUCELLS DE FANG

La tria del títol d'Aucells de Fang per part de Santiago Rusiñol per al seu recull de contes heterodoxes i d'una il·lustració a la capçalera d'una figura de pessebre no és fruit de la casualitat sinó d'una relació simbòlica. En el pròleg el nostre polifacètic autor comenta que aucells de fang són pera mi'ls equivocats, els que tenen ales sense plomes, els que sentint delit d'anar enlaire, tenen un pes que'ls en priva: el fang de que són fets, aquell fang am que Déu va pastar a l'home.
L'esperit prou se'ls enlaira cap amunt, però la càrrega de la materia me'ls té encastats a la terra: volariem, però s'han de protar an ells mateixos; anirien a llunyaries infinides, però estan plantas al terroç, i quan l'halè'ls puja als nuvols, el fang de les cames els pesa.
D'aucells d'aquests n'hi ha tants, que, gira-t allà on vulguis i en veuras a tot arreu. Sebla que tots haguem nascut pera que les arrels que'ns fan viure siguin la que'ns tinguin presos; que portem una ànima d'eter lligada en un troç de plom; que vloent anar a les estrelles, estiguem fermats per una cama.

Des del punt de vista simbòlic ens interessa veure la relació que fa entre nosaltres i les figures del pessebre, dotant a les petites figures que cada Nadal treiem a passajar d'una nova mirada que no hauríem de menystenir.

RUSIÑOL, SANTIAGO. Aucells de fang. Barcelona, L'Avenç, 1905

Cal relacionar aquest ocell amb les figures que el mateix Apel·les Mestres col·leccionava i que finalment foren donats al que avui és el Museu Etnologic de Barcelona i que va reproduir Joan Amades en el seu llibre d'El Pessebre.

 

1 comentari: