23 d’octubre de 2015

El pessebre i l'alteritat

Ahir, en el marc del congrés sobre Titelles: desdoblament i alteritat vaig poder presentar la meva visió del pessebre com a activitat d'autorepresentació i per tant d'alteritat col.lectiva.

Abans d'anar al congrés vaig assistir a una visita guiada a la recomanable exposició 

FIGURES DEL DESDOBLAMENT. TITELLES MÀQUINES I FILS

on d'una manera intel·ligent es presenten els titelles no com una mostra d'objectes sinó com un itinerari per reflexionar sobre l'alter ego que sempre ens acompanya i que sovint representen els titelles.

Vaig fer l'exercici d'aplicar les set portes per les que et guia l'exposició en el camí vers el desdoblament, sobre el món del pessebrisme, amb aquest resultat.

1- Llindar: travessem un llindar en el moment en el que ens preguntem quin pessebre volem fer aquest any, és el moment de deixar enrere el que som per començar a projecter el nostre paisatge ideal.
2- Animàlia: en el pessebre la gran personificació dels animals la tenim al costat del bressol amb el Bou i la Mula, que simbolitzen el món dels pagans i del jueus. 
3- Inferns i dimonis: molts pessebres posen el dimoni rondant la cova, la lluita del be i del mal. He vist fins i tot l'infern representat en algun pessebre. En algunes ocasions és habitual veure el Castell d'Herodes i la matança dels innocents, clara representació del maligne.
4- La batalla: aquest gran tema del teatre de titelles no li he trobat una relació clara amb el pessebre, no hi tenim baralles ni persecucions al pessebre, però si que hi ha actituds dissidents. Entre els pastors normalment n'hi ha un que davant la crida de l'àngel ni s'immuta i segueix dormint (com el rabadà de la cançó que li fa mandra anar a Betlem).
5- La mort: la gran referència a la mort és el paral·lelisme que podem establir entre la imatge del Nen Jesús nu amb un drap que li fa de bolquer amb la imatge del Crist crucificat, nu, amb un drap tapant-li les parts. El paral·lelisme entre el nen i el crucificat és un clàssic en la història de l'art cristià, i que de fet ja trobem en els mateixos relats evangèlics de la infància.
6- Les figures de devoció: aquesta actitud és molt present en les figures d'adoració, pastors i reis, totes portant la seva ofrena i mostrant corporalment la seva devoció vers l'infant diví. Una de les figures més habituals, i que diuen que és la que cal posar en primera línia d'adoració, és la del pastor amb el bé al coll, imatge que remet a la clàssica icona del Bon pastor. Al pessebre provençal hi posen sempre un pastor amb els braços alçats en senyal de joia, l'anomenen "ravi".
7- L'altre: El pessebre al capdavall és la representació d'una societat en plena activitat que acull el Misteri de l'encarnació. Les formes artístiques d'expressió del Naixement sempre han incorporat la figura del qui les fa. L'hebraïtzació del pessebre que hem patit a casa nostra des de principis del XX ha deixat de banda aquesta realitat convertint el pessebre massa vegades en una mena de maqueta religiosa. Els pessebres contemporanis que, seguint la més estricta tradició, representen el món actual al costat del Naixement de vegades són incompresos o poc acceptats precisament per la funció de mirall que fan.

Cap comentari: