17 de desembre de 2017

El pessebrisme és cultura

(Article publicat al butlletí de l'Associació de Pessebristes de Mataró. Nadal 2017)


L’any 2011 un grup d’artistes mataronins va organitzar una mostra d’art a la Presó. Es deia CAPS.A 11 a la presó. Una exposició magnífica. El catàleg de l’exposició el conservo a casa: un bolígraf USB. L’he volgut llegir però em trobo que el programari que feia funcionat ja ha quedat obsolet (que per fer una cosa moderna s’editi un catàleg en un format que al cap de quatre dies ja està, materialment, obsolet, podria ser una metàfora de l’art contemporani... però això és un tema que ara no toca...).

El que recordo d’aquell catàleg (dic «recordo» perquè, com he dit, m’ha estat impossible recuperar-ne el contingut), és la presentació que hi va escriure el que aleshores era l’alcalde de Mataró, Joan Mora. L’alcalde es felicitava per aquella exposició (jo també!) i deia que caldria treballar perquè, en el futur, la Presó fos un espai de cultura.

Fixeu-vos que, en el moment de fer aquella afirmació, a la Presó hi havia, entre d’altres entitats, l’Associació de Pessebristes de Mataró. Durant molts anys els pessebristes hem estat organitzant exposicions de pessebres a la Presó. Doncs es veu que això no és cultura... o és cultura de segona divisió.

Suposo que el fet que allò només es pogués llegir en un bolígraf USB amb tecnologia obsoleta va facilitar que els pessebristes no llegíssim aquell menyspreu a la nostra feina. La Presó era definida com un «contenidor d’entitats» que calia convertir en un espai de cultura. Com si aquelles entitats no féssim res, com si la nostra obra (els nostres pessebres!) no fossin cultura.

Cada vegada que en mitjans de comunicació o en cercles polítics veig com es relega el pessebrisme (i bona part de la cultura popular) a un paper secundari, me’n recordo d’aquell catàleg. Perquè aquell menyspreu, per desgràcia, no és un fet puntual.

En aquest mateix butlletí podeu llegir que enguany s’han presentat dues tesis doctorals sobre pessebrisme. I només caldria que repasséssiu tots els butlletins publicats fins ara per descobrir que la nostra activitat va més enllà de la construcció de diorames. Quan parlem de pessebrisme estem parlant de tradició, de música, d’art, de religió, d’història... quan parlem del pessebre estem parlant de cultura.

Però no pretenc fer un lament. Ni ser victimista. Ben al contrari. Els pessebristes també hem de fer autocrítica i veure com treballem per posar la consideració social del pessebre en el lloc que es mereix. Tenim molta feina a fer. Però hem de tenir molt clar que hem de reivindicar, i dir-ho ben clar, que el pessebre és cultura, i que és cultura amb majúscules. I que ens mereixem la mateixa atenció que qualsevol altra manifestació cultural.

Cap comentari: