Fa uns dies, vaig topar-me dins
d’una web de compravenda d’Internet amb unes meravelloses figures d’autor
desconegut pels meus ulls, i vaig enamorar-me’n.
Repassant les fotos, s’hi llegia
una signatura i a partir d’ella vaig cercar-ne l’autoria. Va ser-me fàcil: Ramon Garriga i Boixader, poeta, artista i capellà i un detall que avenço ara: germà de
dos capellans més.
Ramon Garriga (Vic, Osona 1876 - Samalús, Vallès Oriental 1968) va ser ordenat
sacerdot el 1901, va ser vicari del seu germà, i després d’una llarga vida es
retirà a Samalús, per aquesta raó se’l coneix amb el sobrenom de l’ Ermità de
Samalús.
No entraré a valorar la seva obra
com a escriptor, ja ho han fet d'altres abans, i amb molt més coneixement que el
que podria jo; us parlaré breument de la seva obra com a figuraire.
El seu treball és senzillament exquisit.
Treballa el fang de forma basta, i sovint pinta les figures definint poc els
traços i amb una paleta de colors pobre. L’expressió de les cares denota la mà
d’un gran artista. La seva obra, amb molts
matisos, em recorda la d’un figuraire posterior, Josep Traité i Compte.
Mn Garriga i els seus germans
compartien creences religioses, i a més, tots tres, eren notables
artistes. Mn Ramon va modelar tres
figures pel seu pessebre, la d’ell, i la d’en Josep i l’Àngel. Les tres,
adorant al nen Jesús. Mossèn Àngel abillat
amb hàbit coral, els altres, amb una modesta sotana. Tots tres al pessebre
permanent de la capella de Samalús, on es celebrava la missa, tenint com a
altar el banc de Fuster del seu pare.
Ara aquestes figures es malvenen
en una web de compravenda. Com m’entristeix veure l’obra d’aquest magnífic
personatge, perduda, malvenuda i oblidada. Com m’indigna que aquestes figures
no estiguin a les vitrines d’un museu, o per què no d’un col·leccionista que
les valori. Com m’emprenya veure els tres germans amb un preu cada un, esperant a esborrar definitivament aquesta
bella historia de l’ermità. Si, de l’ermità de Samalús, i d’en Josep i de
l’Àngel.
Toni Dorda (19 de Febrer 2019)
