19 de febrer de 2019

L'ermità de Samalús. Ramon Garriga i Boixader





Fa uns dies, vaig topar-me dins d’una web de compravenda d’Internet amb unes meravelloses figures d’autor desconegut pels meus ulls, i vaig enamorar-me’n.

Repassant les fotos, s’hi llegia una signatura i a partir d’ella vaig cercar-ne l’autoria. Va ser-me fàcil:  Ramon Garriga i Boixader, poeta, artista i  capellà i un detall que avenço ara: germà de dos capellans més.

Ramon Garriga (Vic, Osona 1876 - Samalús, Vallès Oriental 1968) va ser ordenat sacerdot el 1901, va ser vicari del seu germà, i després d’una llarga vida es retirà a Samalús, per aquesta raó se’l coneix amb el sobrenom de l’ Ermità de Samalús.

No entraré a valorar la seva obra com a escriptor, ja ho han fet d'altres abans, i amb molt més coneixement que el que podria jo; us parlaré breument de la seva obra com a figuraire.

El seu treball és senzillament exquisit. Treballa el fang de forma basta, i sovint pinta les figures definint poc els traços i amb una paleta de colors pobre. L’expressió de les cares denota la mà d’un gran artista. La seva obra, amb molts  matisos, em recorda la d’un figuraire posterior, Josep Traité i Compte.

Mn Garriga i els seus germans compartien creences religioses, i a més, tots tres, eren notables artistes.  Mn Ramon va modelar tres figures pel seu pessebre, la d’ell, i la d’en Josep i l’Àngel. Les tres, adorant al nen Jesús.  Mossèn Àngel abillat amb hàbit coral, els altres, amb una modesta sotana. Tots tres al pessebre permanent de la capella de Samalús, on es celebrava la missa, tenint com a altar el banc de Fuster del seu pare.

Ara aquestes figures es malvenen en una web de compravenda. Com m’entristeix veure l’obra d’aquest magnífic personatge, perduda, malvenuda i oblidada. Com m’indigna que aquestes figures no estiguin a les vitrines d’un museu, o per què no d’un col·leccionista que les valori. Com m’emprenya veure els tres germans amb un preu cada un,  esperant a esborrar definitivament aquesta bella historia de l’ermità. Si, de l’ermità de Samalús, i d’en Josep i de l’Àngel.  

Toni Dorda (19 de Febrer 2019)

Cap comentari: