13 de novembre de 2019

D'ofici: jornaler (2)

Llurs motllos


Tenim constància que va ser deixeble predilecte del gran mestre Domènec Talarn (Barcelona 1812-1902), de qui va seguir l’estela historicista tant pròpia de l’època.
Va ser un artista molt curós de la seva feina. Les reproduccions que feia dels seus motlles tenien uns acabats extraordinaris, que a ulls profans, sovint es confonen amb peces úniques. Tanmateix és curiós, segons va deixar palès un del seus fills, que tota la genialitat i domini que tenia per a modelar figures, es contraposava per la seva incapacitat per agafar un llapis i dibuixar res.
L’obra detallista i meticulosa de braços, cames i mans està feta sempre de terracota. El caient de les pellisses de pell que acabava a “palillo”, juntament amb l’aire i posat que donava a les figures i a la sensació de moviment, donen la semblança de figures vives, gestuals, que es mouen i parlen. La delicada policromia dels turbants, faixes i mocadors és deliciosa. Tenia el costum de deixar un detall que sovint passa desapercebut, però que és clau per a reconèixer amb garanties llur treball, el costum de pintar uns cordills als sarrons i un tap a la carbassa o gerres que els pastors duen a mode de cantimplora. Aquestes particularitats s’observen tant a les figures de formats grans, com a les més menudes.
Capítol a part es mereix parlar dels seus motllos, de per si unes obres d’art. D’ell se’n conserven un bon nombre en perfecte estat, tenint alguns d’ells gravat traços de la seva escriptura gravats i dates que ens permeten contextualitzar-los. D’altres se’n varen perdre forces a resultes de veure’s afectats per una inundació.
La qualitat extraordinària del guix del que estan fets, quasi de la consistència del marbre, ha permès que es conservin en molt bon estat, quasi nous, conservant tots el detalls.

Motllo amb detalls d’escriptura de l’autor i datat el 1893

Els motlles d’aquest insigne figuraire són uns trencaclosques extraordinaris. Requereixen de molta destresa per a poder-los reproduir acuradament, doncs alguns d’ells estan formats per més de 24 peces. El resultat final, en desmotllar, és una figura complexa pràcticament acabada i amb un munt de detalls.

Motllo complex de 24 peces (a)

Motllo complex de 24 peces (b)


Disposava de diversos motlles de caps i braços que combinava amb cossos que després vestia amb pellisses, vestits, cistells, carbasses i un munt de detalls. Menció a part mereixen els motllos de bestiari, amb els quals gaudia molt treballant-hi.

Motllo que conserva el reforç metàl·lic que l’autor
va posar-los-hi per a evitar trencadisses en emigrar a Argentina

Els motlles varen passar per diverses mans després de la seva mort. Inicialment un dels seus hereus va intentar reproduir-los, però ni de bon tros va assolir la qualitat i destresa del seu pare. Posteriorment va vendre’ls a un tercer, que tampoc va aconseguir fer-ho acuradament. Aquest als anys 60 el va traspassar a un dels grans figuraires catalans dels segle XX, que va emprar-los donant a les figures un traç i pintat peculiar, que els diferencia de l’obra original, però respectant l'obra inicial. A la mort d’aquest darrer, llur deixeble els va heretar, i els conserva com un tresor. Aquest els reprodueix seguint l’estela de l’autor, amb un respecte impol·lut per l’obra, i policromia i signant-la de forma diferenciada, honorant escrupolosament l’artista.

La seva obra va ser extensament copiada, tant per artesans com per a fabricants d’Olot i Múrcia. La qualitat d’aquestes còpies és molt menor.



Antoni Dorda i Ventura
Novembre de 2019


Cap comentari: