17 d’octubre de 2020

La Candelera i el pessebre

 


El nostre company Albert Dresaire acaba de publicar, dins de la col·lecció Sants i Santes, que edita el CPL (Centre de Pastoral Litúrgica) un llibret sobre la festa de la Candelera. Aquesta festa evoca el moment en què Maria i Josep, complint la Llei d’Israel, porten Jesús al temple per presentar-lo al Senyor. Allà és rebut pels ancians Simeó i Anna, que el reconeixen com a Messies i llum de les nacions. Maria, amb el seu fill als braços, porta aquesta llum al món sencer.

Però aquesta festa també té un lligam amb el pessebre, i és que ja sabem que el 2 de febrer, dia de la Candelera, és la data marcada per la tradició per desmuntar els pessebres. En el llibre això també s'explica:

Hi ha un altre bonic costum lligat amb la Candelera. És el de desfer el pessebre. Segons la tradició, el pessebre que hem inaugurat la Nit de Nadal, i que ha presidit les nostres llars des d'aleshores, s'ha de desmuntar el dia 2 de febrer. I, retornant a l'evangeli de Lluc, veurem que això té sentit. La festa de la Candelera, la Presentació al Temple, forma part del relat que sant Lluc fa de la infantesa de Jesús. Amb el pessebre representem i rememorem el Naixement de Jesús. L’anunciació a la Mare de Déu, l’anunci de l’àngel als pastors, l’adoració dels pastors... són escenes que representem als pessebres. En canvi, l’escena de la presentació al Temple no sol ser-hi present, però d’alguna manera fem com Lluc, que clou amb aquest quadre la part del seu evangeli dedicada a la infantesa de Jesús. Litúrgicament ja som al temps ordinari, però la tradició popular vol que tot allò que hem celebrat per Nadal romangui present fins quaranta dies després. D’aquesta manera, el dia de la Candelera ressona encara la festa de Nadal.

El llibre, editat també en castellà, es pot adquirir al web del CPL.

LA CANDELERA, MARIA PORTA LA LLUM
Autor : Dresaire, Albert
Col·lecció: SANTS I SANTES, 278
Pàgines: 20
ISBN : 978-84-9165-372-1

1 de setembre de 2020

La pandèmia al pessebre

Dir que el pessebre reflecteix allò que és i que viu una societat no és dir res de nou. Per això ja podem intuir que enguany, quan arribi Nadal, veurem pessebres amb referències a la pandèmia que estem vivint.

De moment en Carles ens fa arribar aquesta notícia (que segur que serà la primera de moltes!) en la que el COVID-19 es fa present en un pessebre: 

Mascarillas y gel hidroalcohólico para el Belén de Huétor Tájar


30 de juny de 2020

La festa de les festes

Ahir es va presentar el nou llibre de la col.lecció l'Ermità: CORPUS. La festa de les festes, obra del folklorista Amadeu Carbó. 

És el resultat d'una recerca que l'autor porta fent des fa més de vint anys sobre la celebració del Corpus a Barcelona, que enguany compleix 700 anys. El llibret és una delícia que entre d'altres moltes coses mostra una imatge del primer pregó de Corpus de l'any 1320 on es certifica l'antiguitat d'aquesta celebració.

Hi ha més d'un vincle entre el Corpus i el pessebre. D'una banda, veiem com les representacions del Misteri de Nadal, especialment després de la reforma protestant, hi ha al·lusions gràfiques a l'eucaristia, i entre les figures del pessebre popular n'hi trobem que porten com a ofrena una gerra i un pa, símbols eucarístics innegables. D'altra banda, com s'explica en el llibre, la processó de Corpus que incorporava tots els estaments de la ciutat, era una veritable catequesi sobre alguns fets bíblics. Apareixia "com a entremés La Nativitat seguida dels passatges que envolten tot el misteri del naixement de Jesucrist, amb un repertori ampli de personatges per representar-lo teatralment" (p.29)

Com molt bé va explicar l'Amadeu Carbó ahir, al final d'una impressionant processó, hi havia una majestuosa custòdia i al centre de tot un tros de pa consagrat. El més fastuós i el més senzill. Això em va fer pensar en el pessebre que amb elements molt senzills representa un misteri molt gran.

24 de juny de 2020

Carratalà i el santonnier

Tot remenant l'arxiu Carratalà hem trobat aquesta fotografia. Es tracta d'una imatge de René Pesante, dedicada a Lluís Carratalà i a la seva filla Montserrat . Pesante, mort l'any 2011, fou un destacat santonnier a qui l'any 2008 la Biennal de l'Art Santonnier que es celebrava a Aubagne li va dedicar un homenatge.



1 de maig de 2020

Iconografia navideña. Museo del Prado

Un petit recorregut per algunes de les obres del Prado relacionades amb el Naixement de Jesús.
A la mateixa pàgina hi ha recorreguts més específics dedicats a l'adoració dels mags, a l'anunciació, i a la nativitat


16 d’abril de 2020

POESIA i pessebre. Rafael Garcia Villena


Rafael Garcia Villena   2007


Himne dels pessebristes

La tardor de verds i ocres s’engalana
I les estrelles resten espai al sol.
Propera s’endevina la hivernada
I la natura s’adorm en la fredor.

És el pessebre bellesa i amor,
ës un poema, una brosa, una flor.
Ës el pessebre bellesa i passió,
És un somriure de Déu en el món.
                                             
És el pessebre bellesa i amor,
...

El pessebrista desplega les eines
A la recerca de la inspiració,
Afina en positiu la mirada
I encèn els llums de la imaginació.

És el pessebre bellesa i amor,
...

De suro i molsa, branquetes i còdols
I mil recursos en la construcció,
Componen llocs de somnis i tendreses
En un oasi de pau i germanor.

9 d’abril de 2020

POESIA i pessebre. Hilari d'Arenys, ofc.


Hilari d’Arenys, ofc.
Publicat a “Catalunya Franciscana”  Desembre 1979




Cançó de fer el pessebre
Comencem a casa
un pessebre xic.
Té màrgens i rasa,
un parlar bonic,

una casa bella,
Figura de J.L. Mayo

un parell de bous,
una dona vella
amb un sac de nous.

Un gall que espingueja
a dalt d’un pedrís,
un que fadrineja
i se sent feliç

perquè marxa i canta
cap al sant Portal
aquesta nit Santa
de nostre Nadal.

2 d’abril de 2020

POESIA i pessebre. Lola Casas


Lola Casas, mestra.


Publicat a la felicitació de Nadal de l’Escola Pia de Nostra Senyora. 2009



Original de Maragda Cuscuela

Cel de paper
Muntanya
     de suro.

Estel
     d’argent.
Dona
que renta
en un so
    de riu.

Pastor
que dorm
en un prat
    de boira

Àngel
que vola
en un espai
    de fum

Nen
que plora
en un sospir
    d’esperança

Cançó d’hivern.
  Cançó de pessebre.
    Verd de Nadal.

29 de març de 2020

El pessebre del TBO

Per als nostàlgics, una plana del mític TBO amb un pessebre retallable dibuixat per Ricard Opisso, el gran dibuixant modernista que va col·laborar amb aquesta revista entre els anys  1917 i 1954.



26 de març de 2020

POESIA i pessebre. Jordi Colomer del Romero

Jordi Colomer del Romero 

Del llibre De Nadal a sant Esteve
Barcelona 1982 



Els nins davant el pessebre


Veniu al pessebre,

oh nins tots, veniu,

que avui el fred gebre

fulgura joliu,

car dins l’establia

el fred s’és mudat

en goig i alegria

pel Jesuset nat.



Present és el Pare,

el més bell present,

en eixa nit clara,

pel món bo i dolent;

els àngels tots frisen

per veure’L dormint,

tan bells ens encisen...

més bell és el Nin.

24 de març de 2020

Figures de 3 cm de Lluís Carratalà

Aquestes són les figures de 3 cm que va fer Lluís Carratalà. Com recorda Toni Pruna a la darrera revista Naixement, "els motlles de 3cm s'han perdut. El seu nebot quan va anar a la mili els li va demanar a la Montserrat per guanyar-se uns centimets. Ella li va deixar aquesta sèrie i es van perdre. En Carratalà es va endafar molt perquè els havia fet per a la Montserrat."

Malgrat ser figures molt petites s'hi reconeix clarament l'estil i la mà d'en Caarratalà.













22 de març de 2020

Pessebres del món al Monestir de Alconada (Palència)

Aquests dies de confinament van bé per dedicar les hores que en altres moments no podem a les nostres aficions.

Navegant, sempre es  troben coses interessants com aquesta col.lecció de pessebres del món que fa més de 30 anys que les monges d'Alconada van recollint.



19 de març de 2020

POESIA i pessebre. Perejaume

Perejaume Borrell i Guinart

Del llibre Oli damunt Paper. Ed. Empúries 1992




PESSEBRES

                                                              A Lluís M. i Antoni Riera



Com el mar que té els cims blaus i petits

perquè semblin més lluny, tot Ca l’Oller

fa una extensió vaga quan de nits

neven als Alps al peu de l’ametller.



O quan retallo, amb trossos de paper

de plata, els rius sota els castells fingits,

pintats als murs de Can Riera, o bé

esbossats per Max Ernst als infinits



brancatges d’aquest pa de molsa. Per

no hi ha més gran que al bosc, allà on em trobi,

emmarcar un clos a on l’herba es renovi



i aclucar els ulls com qui hi veu el Vallès.

Els cims petits, de lluny, són els més grans,

com el mar que té els cims blaus i llunyans.



Perejaume. Pessebre, 1997. Suro i pintura, 11 x 19 x 27,5 cm. / Perejaume, VEGAP, València 2008







1 de febrer de 2020

Un naixement en un vitrall



Fa pocs dies hem conegut la notícia de la descoberta, a la catedral de Girona, d’un finestral medieval de la primera meitat del segle XIII (amb algunes parts de finals del segle XIV).

Aquesta joia (els experts afirmen que es tracta del vitrall figuratiu més antic de Catalunya) va estar amagada durant segles darrere del retaule del Corpus Christi, que es troba a la capella de Sant Martí i Sant Francesc de la catedral gironina.

Aquest retaule de vidre està format per plafons que representen la vida de Crist: l’Anunciació, la Visitació i el Naixement. Cal destacar la iconografia de la Nativitat, que és la típica d’aquella època: la Mare de Déu estirada, el Nen en un bressol acompanyat pel bou i la mula, i Sant Josep en un racó.

Segurament les parts que falten, damunt del Naixement, representarien l’Anunciació als pastors i l’Adoració dels Reis. Les parts més modernes (del segle XIV), a la part més alta, representen les escenes de la Flagel·lació i la Crucifixió.


29 de gener de 2020

El Manolito

Les tradicions al voltant del pessebre que es coneixen dels convents de clausura femenina són molt riques i alhora molt desconegudes. Algunes d'aquestes tradicions són anteriors al s. XVIII, un testimoni clar de la presència dels pessebres molt abans de que el rei Carles III importés els pessebres napolitans.

Una de les persones que més ha investigat sobre els pessebres a les clausures femenines és la Dra. Letizia Arbeteta i les descriu amb detall en els seus llibres, un exemple dels quals és Vida i arte en las clausuras madrileñas: el ciclo de la Navidad, publicat per l'Ajuntament de Madrid l'any 1996.


Si el pessebre de les cases és un indicador del pas dels dies i una manera de celebrar els diferents episodis del relat del Nadal, en les clausures això encara és més accentuat.

El dia 1 de gener era costum en alguns convents asseure el nen Jesús en una trona, entronitzant el Nen com a rei. En molts casos es feia servir una cadira  sense cul per poder posar la mateixa imatge del Nen dreta fent que el vestit li tapés les cames i així fer veure que està assegut a la tona. En d'altres convents tenien uns figura específica del Nen assegut i aquell dia la canviaven en el pessebre.

Imatge del "Manolito". S. XVIII. Escola espanyola

Imatge del Nen Jesús entronitzat. S. XIX. Tallers d'Olot


Ja que el dia 1 és la festivitat de l'Emmanuel (Déu amb nosaltres) aquesta figura del Nen assegut ha passat a la història amb el nom popular de "El Manolito".

22 de gener de 2020

Encara ressona el pessebre de la Plaça Sant Jaume

Si una cosa tenen els pessebres que cada any s'instal·len a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona és que ens permeten parlar i reflexionar sobre el pessebre. 

No és posa cosa, ja que a partir d'aquestes reflexions i discussions que ja fa anys que es produeixen hem vist com en algunes associacions de pessebristes comença a haver-hi pessebres diferents. 

També hem constatat com alguns posicionaments beligerants contra les innovacions en el pessebre que sentiem fa uns anys actualment estan molt més que suavitzats.

Adjunto l'intel·ligent article d'en Ramon Bassas publicat al num 491 de la revista FOC NOU. Val la pena.




17 de gener de 2020

El pessebre per sant Antoni

El fantàstic llibre de fra Valentí Serra de Manresa "El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme" presentat recentment com vam anunciar, explica entre d'altres coses el lligam del pessebre amb el calendari. La funció pedagógica del pessebre es veu clarament representada en les variacions que té al llarg de tot el seu cicle.

Diu fra Valentí que és tradició per sant Antoni, que els animals del pessebre ocupin el lloc dels pastors i reis i es posin tots a adorar l'Infant. Enguany, no me n'he pogut estar de fer-ho així.



16 de gener de 2020

Un pessebre retrobat


De França ens arriba una curiosa notícia que té unes figures de pessebre com a protagonistes. Es tracta d'unes figures de pessebre de l'any 1887, que pertanyien a la basílica de Châteauneuf-sur-Cher (un poble del centre de França), i que fa 30 anys que havien desaparegut, sense que mai se'n coneguessin les circumstàncies exactes.

Ara, un col·leccionista de Nîmes posa en venta aquestes figures per 75.000 euros. Diu que ell les va adquirir legalment. El poble bé que les voldria recuperar, però el preu és, per a ells, impossible.

Tot i que no n'hi ha cap certesa, sembla que el rector que hi havia als anys 80 hauria venut les figures. Cosa que no seria correcta perquè, amb la separació entre Església i Estat que s'establí a França l'any 1905, el legítim propietari de les figures seria l'ajuntament de la la vila.

Podeu trobar més detalls d'aquest embolic (que sembla que acabarà als tribunals) a France Bleu.

6 de gener de 2020

Detalls de l'Epifania

I si els reis haguessin viatjat per comprovar que Jesús era home?

El que és realment extraordinari del naixement de Jesús és que per primera vegada el fill de Déu es fa home (ommnibus membris expressum, és a dir, dotat de tots els seus membres). L’argument a favor de la humanitat de Crist obté tota la seva força del membre sexual del nen.

En moltes representacions de l’adoració dels mags el tema central és la contemplació del sexe de Jesús. Déu ve a viure com a home entre els homes i ofereix el seu membre més fràgil per dissipar d’una vegada per totes qualsevol dubte sobre la seva encarnació. L’esdeveniment meravellós de l’epifania dels mags consisteix simplement a mostrar a l’adorador el sexe del nounat, és per això que en molts exemples la Mare de Déu retira els draps que cobreixen el nen, i li separa les cames, mentre Melcior s’apropa per contemplar l’entrecuix del nen.

Una vegada més comprovem que la representació dels fets de la infancia de Jesús estan molt vinculats a les preocupacions de les persones que les fan.



El Greco. s. XVI

Bartolomé Esteban Murillo. s. XVII

Bartolomé Bermejo. s. XV

Jan de Bray. s. XVII

5 de gener de 2020

10 raons per visitar els pessebres de Castellar del Vallès

Resultat d'imatges de pessebres de castellar de valles cinema
















Fa uns dies vaig anar a visitar l’exposició de pessebres de Castellar del Vallès i us he de confessar que ho vaig fer amb una certa prevenció: ¿ajuntar el pessebre amb pel·lícules no seria un experiment massa forçat?

Doncs no. És una exposició que val molt la pena i que recomano visitar. Hi ha moltes coses que em van agradar. Sense pensar-hi massa, se m’acudeixen les següents raons per recomanar-ne la visita:

1) Seguint la llarga tradició dels pessebristes castellarencs, els diorames són d’una gran qualitat.

2) En la majoria dels casos, la relació entre cada pessebre i una pel·lícula està molt ben trobada.

3) Les tauletes al costat de cada diorama ofereixen informació suficient i permeten diversos nivells de lectura dels pessebres (crèdits del pessebre, informació de la pel·lícula i passatge evangèlic).

4) Si volgués portar un grup d’infants a una exposició de pessebres per fer-los catequesi, sense cap mena de dubte els portaria a Castellar del Vallès. Té més potencial catequètic qualsevol dels diorames castellarencs que no pas els diorames clàssics que no ajuden a despertar la curiositat ni a fer-se preguntes.

5) M’agrada molt descobrir una exposició que és fruit d’un treball en equip. L’exposició de Castellar no és la suma de diorames fets per diversos pessebristes sinó un conjunt de diorames fets amb voluntat de presentar un treball en comú.

6) No només hi ha un treball d’equip entre els pessebristes, sinó que s’ha treballat conjuntament amb una altra entitat de la població. En aquest cas, el Club Cinema Castellar. 

7) Visitant l’exposició de Castellar no només vaig veure una bona mostra de pessebres, sinó que vaig aprendre coses sobre el cinema. L’exposició sobre cinema que es pot visitar al primer pis val la pena per ella mateixa.

8) Els pessebres de Castellar van sortir a la televisió. I això m’agrada perquè desmunta el victimisme que moltes vegades veig en el món del pessebrisme: “Els mitjans no ens fan cas”, “Només parlen del caganer”... Doncs resulta que els mitjans sí que ens fan cas: el que cal és saber-los oferir un tema nou... i això a Castellar ho saben fer!

9) Estic segur que l’exposició de Castellar està ajudant a aconseguir nous públics més enllà dels “clients” habituals de les exposicions de pessebres.

10) I el que més m’agrada de l’exposició de Castellar del Vallès és estar en un lloc on noto que algú em vol explicar alguna cosa. Hi veig una voluntat de crear un relat, de donar un missatge, i no només de presentar uns diorames més o menys bonics (com passa a altres exposicions).

Doncs fins aquí les meves 10 raons escrites a corre-cuita.







4 de gener de 2020

En Panxes i el seu pessebre


Al Museu d'història de Sabadell s'hi poden veure quatre figures que pertanyen al pessebre articulat que a l'últim quart del segle XIX construia l'enginyós teixidor conegut pel sobrenom d'en Panxes.

Ja en vam parlar fa uns anys fent referència al testimoni escrit de Marià Burgués.

Es tractava d'un pessebre amb tres centes figures en moviment que es movia a partir d'una roda de fusta accionada a mà. Cordills, filferros i mecanismes innombrables contribuïen a donar moviment a totes les peces. En Panxes era un veritable enginyer dels telers, sense estudis, que va inventar mecanismes que després es van incorporar als telers mecànics.

L'espectacle del pessebre en vominent era molt vistós i alhora divertit. Quan feia prou estona que la gent se'l mirava apareixia un fantasma que espantava el públic i els convidava a sortir per donar pas al següent grup.