8 de desembre de 2020

Fer el pessebre un fet de relació comunitària

El fet tradicional de fer el pessebre a la casa, durant les festes de Nadal, en moltes localitats del nostre país va esdevenir un fet comunitari i de relació entre el veïnat.

Era costum entre la gent del lloc anar de casa en casa, passant a saludar i desitjar bones festes, tot visitant el pessebre que cada família havia realitzat a la seva llar per embolcallar el seu Nadal. Fet que en el món rural se solia dur a terme els diumenges, bé després de l'hora de missa o a la tarda. I aquest entreteniment social esdevenia un fet festiu i relació comunitària.

Tot i el canvi de costums i que amb el pas dels anys moltes d'aquestes pràctiques s'han anat perdent, encara ara queden localitats al nostre país on els pessebres es realitzen, per a ser vistos, a les finestres de la planta baixa que miren al carrer o a l'entrada o el rebedor de la casa. El pessebre en si mateix esdevé un objecte ornamental que donava la benvinguda i és motiu de sincronia, salutació i tradició de relació social.

Amb el pas del temps, a aquestes tradicions ornamentals nadalenques si han sumat d'altres de més noves com els centres decoratius i els arbres de Nadal, però el pessebre, en moltes llars, encara té un pes específic com a element que engalana aquestes festes.


Una d'aquestes localitats és la vila de Castell d'Aro a la comarca del Baix Empordà dins del municipi de Castell –Platja d'Aro. Aquí la tradició pessebrista s'ha mantingut, s'ha transformat i s'ha arrelat amb més força. 

Des de finals de la dècada dels anys cinquanta els pessebres a les cases i les visites del veïnat eren una tradició arrelada, que va esdevenir concurs, amb uns premis més simbòlics que quantitatius: alguna figura de pessebre nova, un llibre, un conte o un test de flors. Un jurat format pels mestres de les escoles nacionals i el mossèn del poble, anaven passant de casa en casa valorant la creació artística, l'originalitat i saber fer d'aquella família amb el seu pessebre anual.

L'anecdotari local explica, de manera singular, com en algunes cases s'hi podia trobat fet més d'un pessebre, l'oficial a l'entrada de la casa i algun construït al porxo o al menjador pels fills més menuts. Un joc de creació i aprenentatge que assegurava la continuïtat d'aquesta tradició familiar.

Amb l'arribada a Castell d'Aro de mossèn Gumersind Vilagrán aquesta tradició pessebrista de la vila va convertir-se amb un esdeveniment públic de magnitud cultural amb el naixement l'any 1959 del seu Pessebre Vivent , el més antic de Catalunya.

Mossèn Gumersind inspirat amb el pessebre vivent d'Engordany a Andorra, i aprofitant les ruïnes del castell de Benedormiens a tocar de l'església del poble, aquell primer Nadal amb la col·laboració de la família Bas, hi va escenificar només el naixement. Davant la bona acollida que per part de la gent de poble, va tenir aquesta original representació del pessebre, va ser possible que a l'any següent més famílies s'animessin a col·laborar-hi, i any darrere any el pessebre vivent ha anat creixent i ampliant el seu recorregut, donant continuïtat fins al dia d'avui d'aquesta representació.

L'actual pessebre Vivent d'un quilòmetre de recorregut, és una rèplica a mida real d'un pessebre cassola, amb figures estàtiques o en moviment barrejades dins del paisatge propi: el seu castell, els carres del nucli antic i la vall de Coma Un conjunt visual amb decorats i casetes fetes de fusta i suro, com si fossin les del nostre pessebre de casa, integrades amb les masies i cases del paisatge local. Una imatge "quasi naïf" d'un Nadal entranyable i molt familiar.

Les sures, pins i atzavares ,el seu un riu amb marges i horts són el coixí costumista on pastorets i pastoretes omplen el paisatge i es barregen amb figures i quadres d'imatge bíblica. Un amanera popular fer present el misteri del Nadal, i ser-hi present, com les nostres tradicionals figuretes de fang, plàstic o resina.

La Vall d'Aro ha recreat un veritable pessebre, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional i que l'any 2011 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Però aquesta vila no ha deixat de fer els seus pessebres casolans i des de fa més de quaranta anys, algunes famílies i veïns han traslladat els seus pessebres familiars i el seu art pessebrista i nadalenc a les sales del Castell de Benedormiens dins del seu tradicional concurs de Pessebres, Diorames i Composicions Nadalenques.

Les escoles locals, el casal de gent gran, mainada i joves aficionats, famílies pessebrista i alguns convidats aporten el seu Art amb el pessebre i donen vida activa aquesta tradició comunitària de representar plàsticament el Nadal. 

El pessebre en totes les seves actuals dimensions entra en un joc actiu any darrere any a Castell d'Aro: tradicional, costumista, sostenible, funcional, contemporani, etc., tenen cabuda dins dels seus esdeveniments nadalencs.

Participar artísticament en aquests actes durant les festes Nadal subratlla un sentiment de pertinença comunitària i de cultura local, que esdevé un referent dins la nostra realitat social i tradicional, que no podríem entendre sense fer esment a les nostres arrels i costums.

Bones Festes i bon pessebre.

Josep Maria Font i Font
Pessebrista i veí de Castell-Platja d'Aro



1 comentari:

Meritxell Font ha dit...

Gran article. Una tradició que generació rere generació contínua viva.