5 de gener de 2021

Què és la mirra?

Per respondre aquesta pregunta reproduïm l'article de Salvador Clot  publicat el dia 3 de gener a elmon.cat on parla sobre el tercer regal dels Reis: la mirra. L'hem il.lustrat amb figures de pessebre del Rei negre.

Mirra, el misteri del tercer regal

Salvador Cot (Editor d'El Món)

És fàcil comprar mirra. A qualsevol herbolari de Catalunya es poden obtenir tot tipus de concentrats i derivats d’aquesta resina que s’extreu d’un arbust (Commiphora myrrha) que pertany a la família de plantes balsàmiques. Aquest vegetal es troba a les regions àrides d’Àfrica tropical i subtropical i a Aràbia. Viu en llocs molt secs i, en conseqüència, les fulles són estretes. Les flors també són petites, rosades o grogues, i creixen en branques espinoses.
Però, per a què dimonis serveix, la mirra? Doncs ara, bàsicament, per fer perfums. Per exemple, una  Acqua di Parma de 180 mil·lilitres per 139 euros. Annick Goutal fabrica i distribueix Myrrhe Ardente per uns 92 euros, però en una ampolla de 50 mil·lilitres. Per a butxaques no tan plenes, Tesori Oriente Profumo Mirra permet gaudir del mateix producte per només vuit euros.

Però la mirra és coneguda des de temps antics com a medicament desinfectant. I ara continua utilitzant-se, essencialment en l’àmbit de la higiene dental, tant domèstica com professional. Mirra Propolis permet glopejar aquest regal regi per menys de 10 euros, i en envàs d’un quart de litre.




I per què portaven mirra els Reis d’Orient?

Doncs el cert és que no hi ha una explicació convincent al passatge de Sant Mateu que cita la mirra al costat de l’or i l’encens. En l’época de l’Imperi Romà era considerada una mercaderia valuosa i, de fet, els antics egipcis venien utilitzant-la des de feia molts segles per embalsamar cadàvers i perfumar les estances, a més dels usos medicinals que, d’una manera o una altra, han arribat fins ara. Però no hi ha acord sobre quin és el simbolisme concret que pretenia transferir-li l’Evangeli.

En qualsevol cas, la mirra ha desaparegut de la quotidianitat en la societat actual. Fins el punt que a “La vida de Brian” (Terry Jones, 1979), una seqüència memorable, just al principi de la pel·lícula, fa que la mare del protagonista expressi els seus dubtes sobre la perillositat de la mirra “és una bèstia, no?” I, per si de cas, demana llençar-la pel wàter. La mirra ha sobreviscut, certament, però ja no és el que era.

Cap comentari: